Bergognon

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
La Pala del Sant Ambroeus a la Certosa de Pavia

L'Ambroeus de Fossan (Fossan, 1453 - Milan, 1523) a l'è staa on pittor lombard, pussee conossuu cont el nom de Bergognon.

Biografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Bergognon l'era on gran estimator del Foppa e de la pittura fiamminga. El gh'ha avuu la fortuna de conoss l'opera de Bramante e de Leonard, insci che el roeull del paesagg in di sò quader l'è important de bon.

L'ha lavoraa a Milan, indoa el viveva, in del quarter de Porta Romana. L'ha lavoraa anca per ann a la Certosa de Pavia. L'ha imparaa el mestee a la scola del Foppa. On mugg de dipint del Bergognon eren in di ges lombard, a la Certosa de Pavia e a l'Accademia Carrara de Berghem. L'è famos l'affresch indoa el Gian Galeazz Viscont el dà on modell de la Certosa de Pavia a la Santa Vergine, in faccia a on alter indoa la Vergine in trono l'è in mezz al Franzesch Sforza e al Lodovigh Viscont.

In del secol XVI l'ha lavoraa a Milan, Lod e Berghem, sotta l'influss del Bramante. El gh'ha avuu ona vita longa e l'ha semper lavoraa; i so oper hinn pussee de cent – al di d'incoeu hinn in di ges de la Lombardia e in di musee de tutt el mond. Oltra che a la Certosa, l'è regordaa per i sò lavorà in di ges di Martir a Arona, in la Gesa de l'Incoronada a Lod, in di ges milanes de San Sater, San Simplizian, San Peder in Gessaa, Sant Ustorgg e di Spos, in la Basilega de San Peder in Cel d'Or a Pavia, in del Santuari de Magenta, in la Gesa de Sant Spirit a Berghem e in la Basilega de San Giovann a Meregnan.

I sò oeuver pussee cognossuu hinn la Madonna del Certosin, la Madonna col Bambin, la Limoeusna de San Benedett, el Crist in pietà in tra du angei, la Madonna del Vel, el Torcc mistegh e 'l Matrimoni mistegh de Santa Catarina de Lissandria. In general, i sò lavorà hinn mostraa in vari mussee e pinacotegh del mond, compagn de la Pinacotega de Brera, del musee de Villa Cagnola, de la Galleria Sabauda, de la Pinacotega Ambrosiana, de l'Ermitage, del Musee Poldi Pezzoli, del Philadelphia Museum of Art, de la National Gallery, de la collezion de l'Accademia Carrara, del Kunstmuseum Basel e de la Pinacotega Malaspina.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

Alter progett[Modifega | modifica 'l sorgent]