Matteo Renzi

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Matteo Renzi

President del Consili di Minister
Ol durar del mandad 22 de febrar del 2015 –
12 de dicember del 2016
Capo de Stat Giorgio Napolitano
Sergio Mattarella
Predecessor Enrico Letta
Sucessor Paolo Gentiloni

Secretari del Partii Democrategh
Ol durar del mandad 7 de magg del 2017 –
12 de marz 2018
Predecessor Matteo Orfini (ad interim)
Sucessor Maurizio Martina (ad interim)

Ol durar del mandad 15 de dicember del 2013 –
19 de febrar del 2017
Predecessor Guglielmo Epifani (ad interim)
Sucessor Matteo Orfini (ad interim)

Sindegh de Fiorenza
Ol durar del mandad 21 de giugn del 2009 –
24 de marz del 2014
Predecessor Leonardo Domenici
Sucessor Dario Nardella

Informazion jenerale
Partid politeg Italia Viva
Partii Democrategh (finna al 2019)
Tendenza politega Liberalism social
Terza via
Titol de studi Laurea in giurisprudenza
Profession Dirigent d'azienda
Firma Firma de Matteo Renzi

Matteo Renzi (Firenz, 11 de genar del 1975) a l'è on politigh italian, sindigh de Firenz (del 2009 al 2014) e secretari del Partii Democrategh (del 2013 al 2018).

L'è staa 'l president del Consili di Minister dal 2014 al 2016.

Biografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'è cressuu a Rignano sull'Arno, indove i genitor abiten ancamò e indove 'l pader Tiziano l'è semper staa impegnaa politigament (con la DC).
El studia a Fiorenza, prima al Licee classigh Dant e poeu a l'Università de Fiorenza, indove 'l ciappa la laurea in Legg in del 1999, cont ona tesi sora el sindigh fiorentin Giorgio La Pira. L'ha faa i scout (anca cont incaregh nazionai in de l'AGESCI - per esempi l'è staa el direttor de la rivista Camminiamo insieme) e l'ha lavoraa con vari mansion in la CHIL srl, de proppietà de la soa fameja.

A partì del 1999 l'è sposaa cont Agnese, ona professoressa de licee, e 'l gh'ha trii fioeu.

Carrera politiga[Modifega | modifica 'l sorgent]

I primm pass[Modifega | modifica 'l sorgent]

El scomincia la soa attività politiga duranta i agn del licee. In del 1996 el contribuiss a la nassida di Comitad Prodi in Toscana, e 'l s'iscriv al Partii Popolar Italian, del qual a l'è, in del 1999, secretari provincial. In del 2001 el deventa coordinador de La Margherita fiorentina e, in del 2003, secretari provincial.

In del 2004 l'è eleggiuu president de la Provincia de Fiorenza, votaa in d'ona coalizion de center-sinistra e cont el 58,8% di preferenz. In ligna cont i sò idei de lotta a la casta e al trasà via, in del sò mandad l'ha sminuii i tass provinciai, el numer del personal e i dirigent. L'è staa però accusaa d'avè spenduu e trasaa via tropp anca lù.

El 29 settember del 2008 el dis che 'l ghe piasaria candidàss ai primari del Partii Democratigh per vegnì sindigh de Fiorenza: a sorpresa, je vincc. L'ann dopo a l'è eleggiuu sindigh cont el 59,96 (al balottasg) contra el candidaa del center-destra Giovanni Galli.

El fa part de la direzion nazional del Partii Democratigh, che però lù el tacca a critigà semper pussee per i maner cont i quai el fronta la situazion politiga. In del 2010 l'è staa, per vari sondasg, el sindigh italian pussee amaa.

In su la scena nazional[Modifega | modifica 'l sorgent]

El ses de dicember del 2010 el Matteo Renzi el va a Villa San Martin a Arcor (la cà de Silvio Berluscon), per discut de robb che gh'entren con la ministrazion de Fiorenza; ma la notizzia, vegnuda foeura quand che l'inconter l'era giamò finii, la gh'è minga piasuda a quei de la sinistra, e nanca tant a on quai sò sostenidor.
Sotta la soa ministrazion, Fiorenza l'è stada la primma granda città italiana in la qual l'è staa provaa on Pian struttural a zero volumm, cont ona maggioranza in consili comunal bella granda. El pian el preved inoltra che in futur ghe poden vessegh in di ZTL fiorentinn domà macchinn elettrigh. In del giugn del 2011 l'è 'ntrada in vigor ona pedonalizzazion noeuva, che la catta dent, tra i alter, zonn important de Fiorenza, compagn de Piazza Pitti.
El Renzi inoltra l'è impegnaa in d'ona campagna contra i mort in sù la strada, a favor de penn pussee dur per quei che fann i incident e la creazion del reatt de "omicidi stradal".

El s'è distint per ona battalia interna al Partii per sveggià la direzion e fàggh pussee post ai giovin; tra i alter robb, insema al Pippo Civaa l'ha organizzaa on convegn a la stazion Leopolda de Fiorenza, cont el nomm de "Prossima Fermada: Italia". Quella robba chì l'ha fada anca l'ann dopo, anca se quella voeulta chì el gh'era minga el Civaa (che l'è 'ntraa in contrast con lù) e 'l convegn el se ciamava "Big Bang".
Per quei sò posizion e azion, l'è despess critigaa de alter leader de la sinistra, compagn del secretari del PD Pierluigi Bersani o quell de SEL, Nichi Vendola.

El 13 de settember del 2012 l'ha scominciaa a Verona la soa campagna per i primari del center-sinistra, quei per scernì chi che sarà el candidaa di elezion politegh in del 2013. Dopo d'avè faa ona campagna in gir per l'Italia cont on camper, al primm turno di primari el riva segond cont el 36%, e inscì el riess a 'vèggh on balottasg con Bersani (che l'ha ciappaa el 44%). Al balottasg el ciappa domà el 39,1%, menter 'l Bersani el vingg cont el 60,9%.

Dopo avè perduu i primari, el Renzi el s'è tiraa in despart per on quai mes, per poeu tornà in su la scena nazional dopo i elezioni politegh del febrar del 2013, che hann veduu la sconfitta del Partii Democrategh. L'ha giugaa on roeul important in del fà crodà la candidadura del Franco Marini a president de la Republega, col sostegnì inveci quella del Romano Prodi (che poeu l'ha perduu istess). Dopo la reconferma de Giorgio Napolitano e i dimission del Bersani, l'è staa vun di nomm propost per vegnì el noeuv primm minister, ma a la fin gh'è staa preferii l'Enrico Letta.

In di confront del governa Letta, ciamaa anca el governa di intes largh (perchè el Partii Democrategh l'è staa costringiuu a governà insemm al Popol de la Libertà del Berluscon e ai centrista de Mario Monti), el Renzi l'ha tegnuu on comportament de sostegn condizionaa, che tanti hann consideraa on poo ambigov. A bon cunt, la soa popolarità la seguta a cress.

Prima secreteria[Modifega | modifica 'l sorgent]

In del settember del 2013, el se candida a vegnì el noeuv secretari del Partii Democrategh: i sò aversari a hinn el Gianni Cuperlo, el Gianni Pittella e 'l monsciasch Giuseppe Civati. Ai elezion reservaa ai iscritt al Partii, el Renzi l'è bon de ciappà el 46% di preferenz, menter 'l Cuperlo el riva al 38%, el Civati el 10% e 'l Pittella el 6%. El vott de dicember, in di Primari avert a tucc i elettor, el Renzi el ciappa el 68% di preferenz, lassand a Cuperlo el 18% e al Civati el 14%. In 'sta manera a l'è eleggiuu secretari del sò partii.

Comè secretari del Partii Democrategh, a l'è protagonista principal de la scena politega italiana. El tira foeura i propost de ona riforma del mercaa del lavorà e on'altra in su la legg elettoral. In del febrar del 2014 cressen semper pussee i vos d'ona possibil staffetta cont el primm minister Enrico Letta, acusaa d'avè faa tropp poch in di ultem mes. In de la direzion nazional del PD del 16 de febrar, Renzi e 'l partii scernissen de toeugh via la fiducia al governo, se ghe sarà nò di cambiament. On quai dì dopo el Renzi l'è ciamaa al Quirinal del president de la Repubblica Giorgio Napolitano, con l'incaregh de mett in pee ona squadra noeuva de governo. Inscì el suced, e 'l 22 de febrar el nass el primm governo Renzi (che intrattant l'ha lassaa la poltrona de sindegh de Fiorenza).

El se dimett el 7 de dicember del 2016, dopo che 'l Popol l'ha scassaa la reforma che lu l'ha parpognuu in del referendum costituzional del 4 de dicember.

Segonda secreteria[Modifega | modifica 'l sorgent]

El 19 de febrar del 2017 el se dimett de la secreteria del Partii e 'l se recandida contra Michele Emiliano e Andrea Orlando. El vinc de pussee del 70% i elezion primari e 'l guida la coalizion de center-sinistra, fàda del Partii Democrategh, de Pussee d'Europa, Insemma e Civica Popolar, ai elezion politegh italian del 2018.

In 'sto roeul la coalizion la riva terza, dree sia al centerdestra che al Moviment 5 Stell, resultaa che 'l mena el Renzi a dimettès. A l'è elegiuu provvisoriament el Maurizio Martina e, in di primari del 2019, a l'è elegiuu el Nicola Zingaretti.

La scission del PD[Modifega | modifica 'l sorgent]

El 16 de settember 2019, dòpo che 'l PD l'evaa faa 'n accord cont el M5S per el governo Conte II, el nonzia de sortì del PD e de vorè fà su 'n noeuv partii, che 'l sostegnarà in Parlament el governa. El 17 del mes el nonzia che 'l sò moviment el se ciama Italia Viva.

A sginee 2021 a l'è protagonista de 'na crisi de governo che, infin, la men al dimission del Conte e al fà su del governo Draghi.

In di elezion del 2022 el se mett insema a Azion del Carlo Calenda, che 'l fa de vos pussee important de la lista, e l'è elegiuu ancamò al Senad.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]