Licee

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
El Licee de Lugan

El licee (anca liceo) a l'è una scoeula segondaria nassuda in Europa intorna al secol quell de XIX e incentrada in sul mandà inanz quei che vegniven foeura de 'n altra scoeula a l'università, cont un programa assee umanistegh, incentrad in su materie tant 'me la gramatega, la filosofia e la retorega.

El termen l'è stad tirad foeura del Napoleon in del 1802, dopo de la trasformazzion di scoeule de l'epoca in scoeule uneghe, ispirade ai Realschule todesche, che eren scoeule tecneghe, ma sgiamò prima gh'eren di scoeule umanisteghe, de solet ciamad ginnasi. A bon cunt, in di pajes de coltura protestanta la scoeula superior a l'è restada pussee a longh in del camp tecnegh-scentifegh, menter in quej de coltura catolega el licee umanistegh l'è restad a longh la scoeula de elezzion.

Per Pajes[Modifega | modifica 'l sorgent]

Franza[Modifega | modifica 'l sorgent]

Incoeu, in Franza, tute i scoeule superior che permeten de andà a l'università - che sien umanisteghe o scentifeghe (ciamad sgeneral), tecneghe o professionai - se ciamen licee, ma dann di diploma diferent: el baccalaureàt general, el baccalauréat technologique e 'l baccalauréat professionnel, e i diploma limiten el tipo de scoeula che se po andà, e fina a 'n poo de agn fa se podeva ciapà anca domà un brevet o certifegad professional

Italia[Modifega | modifica 'l sorgent]

In Italia, inveci, gh'è vari licee: classegh, scentifegh, artistegh, di scenze umane, musegal e coreutegh e lenguistegh, ma el diploma el var per andà in ogni università, inscì 'me quell de l'Istitut tecnegh o de l'Istitut professional: domà i center de formazzion professional gestid di Region dann no access a l'università.

Svizzera[Modifega | modifica 'l sorgent]

In Svizzera el licee, ciamad anca scoeula de maturità, a l'è la scoeula superior principal, e se scernissen di materie facoltative in bas al percors che vun el voeur fà. A gh'è anca di scoeule de coltura general in d'un quaj canton e i scoeule de economia, per i ragionat.

Regn Unid[Modifega | modifica 'l sorgent]

In del Regn Unid gh'è i Grammar school che inn compagne del licee: nassude in principi 'me scoeule classeghe, incoeu inn seletive - anca se finanziade del Stat - e gh'hann despess un programa pussee aprofondid de quell di alter scoeule, e di voeulte conserven anca el latin 'me materia.

Germania[Modifega | modifica 'l sorgent]

In Germania el Gymnasium a l'è compagn di licee latin-catolegh: de solet insegnen in todesch standard, anca indova che l'è no la lengua parlada, e inn partid in ginnasi umanistegh, matemategh-scentifegh, sportiv, musegal e europee. Di università, per di cors compagn de la storia, domanden l'esam de latin e - di voeulte - anca de grech. La scoeula a l'è competenza di Laender e ogni scoeula la gh'ha 'n so programa.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

Alter proget[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vos corelade[Modifega | modifica 'l sorgent]