Paolo Gentiloni

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Vedrína
Vedrina
Vedrina
Quest articol chì l'è in la Vedrina de la Wikipedia Vedrina
Paolo Gentiloni
Gentiloni in del 2019

Commissari europee a l'Economia
In carica
Prencepe del mandad 1 de dicember 2019
Predecessor Pierre Moscovici

President del Consili di Minister de la Republega Italiana
Ol durar del mandad 12 de dicember del 2016 –
1 de giugn 2018
Capo de Stat Sergio Mattarella
Predecessor Matteo Renzi
Sucessor Giuseppe Conte

Minister di affar forest e per la cooperazion internazionala
Ol durar del mandad 31 de ottober 2014 –
2 de dicember 2016
President Matteo Renzi
Predecessor Federica Mogherini
Sucessor Angelino Alfano

Minister di Comunicazion
Ol durar del mandad 17 de magg 2006 –
7 de magg 2008
President Romano Prodi
Predecessor Mario Landolfi
Sucessor Claudio Scajola

President de la Commission de Vigilanza Rai
Ol durar del mandad 13 de ottober 2005 –
29 de april 2006
Predecessor Claudio Petruccioli
Sucessor Mario Landolfi

Deputaa de la Republica Italiana
In carica
Prencepe del mandad 30 de magg 2001
Lejisladure XIV, XV, XVI, XVII, XVIII
Grup
parlamentar
La Margherita (XIV)

L'Ulivo (XV)
Partito Democratico (XV, XVI, XVII, XVIII)

Coalizion L'Oliv (XIV)

L'Union (XV)
PD-IdV (XVI)
Italia. Ben Comun (XVII)

Circoscrizion Lazzi 1 (XV, XVI, XVII)

Piemonte 2 (XIV)

Incareg parlamentar
  • Member IX commission (straport, post e telecomunicazion) (XIV; XVI legislatur)
  • Member commission in sui servizzi radiotelevisiv (XIV; XVI legislatur)
  • President Commission de vigilanza RAI (XIV legislatura)
  • Member III commission (Affar forest e comunitari) (XVII legislatura)
  • Member Comitaa permanent Africa e question globai (XVII legislatura)
  • President sezion Italia-Stat Unii de l'union interparlamentar (XVII legislatura)
Sit istituzional

Informazion jenerale
Partid politeg Partii Democrategh (dal 2007)
Prima:

Movimento Lavoratori per il Socialismo (1976-1981)
PdUpC (1981-1984)
DL (2002-2007)

Tendenza politega Liberalism social, Cristianesim social, Progressism
Titol de studi Laurea in scienz politegh
Universitaa Università La Sapienza de Roma
Profession Giornalista
Firma Firma de Paolo Gentiloni

El Paolo Gentiloni Silveri (Roma, 22 de november del 1954) l'è on politegh e giornalista italian, minister di comunicazion in del governo Prodi II e di affar forest in del governo Renzi, primm minister italian dal 21 de dicember del 2016 e deputaa dal 2001, per La Margherita prima e per el Partii Democrategh poeu. Del 2019 a l'è commissari europee a l'economia.

Biografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Paolo Gentiloni el riva de la nobil familia di cont Gentiloni Silveri, imparentaa con Vincenzo Ottorino Gentiloni, autor del Patt Gentiloni che l'ha segnaa al principi del 1900 l'ingress di cattolich in politega.

De fioeu el frequenta 'na scoeula montessoriana e l'è educaa in la fed cristiana, el fa anca el catechista insemma a la Agnese Moro, fioeula de Aldo.

Passaa el Liceo ginnasio Torquato Tasso el partecipa a di occupazion in del november 1970 e a dicember el scappa de cà per andà a 'n occupazion a Milan. El s'è laureaa in Scienz Politegh a l'Università la Sapienza de Roma.

Dal 1990 a l'è giornalista professionista.

L'è maridaa con l'architetta Emanuela Mauro e 'l gh'ha minga di fioeu. El parla, oltra a l'italian, el franzes, el todesch e l'ingles. El tifa Juventus.

Attività politega[Modifega | modifica 'l sorgent]

Formazion in la sinistra extraparlamentara[Modifega | modifica 'l sorgent]

In origin l'entra in contatt cont el Moviment Studentesch del Mario Capanna, ma dopo che Capanna l'entra in del Partii de Unità Proletaria per el Comunism Gentiloni el toeu part a la fondazion del Moviment Lavorator per el Socialism, grupp maoista, che pocch dopo l'entra in del PUPC.

L'è in la sinistra extraparlamentara che 'l cognoss Ermete Realacci e Chicco Testa: Grazia a lu in del 1984 el deventa direttor de La nuova ecologia, mensil de Legambiente.

Portavos de Rutelli[Modifega | modifica 'l sorgent]

Dopo vott agn de direzion de La nuova ecologia Gentiloni el se liga a Francesco Rutelli e l'entra in di inscì ciamaa "Rutelli boys" insemma a Roberto Giachetti, Michele Anzaldi e Filippo Sensi. Quand che in del 1993 el Rutelli l'è elegiuu Sindegh de Roma el deventa el sò portavos e poeu el deventa assessor al Giubilee del 2000 e al turism.

Deputaa de la Margherita[Modifega | modifica 'l sorgent]

Candidaa ai elezion del 2001, Gentiloni a l'è elegiuu in di list de Democrazia è Libertà - La Margherita, de che l'è staa vun di fondator.

In la XIV legislatura a l'è mèmber de la IX commission (strapòrt, post e telecomunicazion) e de la commission in sui servizzi radiotelevisiv. Dal 2005 al 2006 el guida la Commission de vigilanza Rai.

Responsabil de la comunicazion de la Margherita l'ha organizzaa e curaa i campagn elettoral del partii.

Minister di Comunicazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

In di elezion politegh del 2006 a l'è confermaa Deputaa e in del governo Prodi II, finna al 2008, a l'è Minister di Comunicazion, cont l'obietiv de adeguà la legg Gasparri a la normativa europea.

La Reforma Gentiloni del 12 Ottober 2006 la stabiliss che se on quajvun el supera pussee del 45% de la raccolta pubblicitaria l'è in posizion dominanta, l'aboliva el "Sistema integrato di comunicazione" e 'l sbassava la soeuja de pubblicità dal 18% al 16% per favorì la redistribuzion e 'l passagg de 'na red Rai e ona red Mediaset in sul digital terester. El DDL a l'è però mìnga approvaa.

A magg 2007 l'insubiss de passà la proprietà de la Rai a 'na fondazion, ma anca 'sta proposta a l'è mìnga approvada.

Semper in del 2007 el fa ona proposta per regolamentà Internet che 'l avaria impost a la pupart di webmaster de la burocrazia, test poeu definii del midemm Gentiloni on error.

El toeu part in del midemm ann al comitaa promotor del Partii Democrategh.

Deputaa PD[Modifega | modifica 'l sorgent]

Dal 2008 a l'è deputaa per el Partii Democrategh e finna al 2013 a l'è member de la IX commission (straport, post e telecomunicazion). In del 2009 a l'è scernuu 'me reppresentant del Dario Franceschini in del forum di Comunicazion del PD del Pier Luigi Bersani.

A l'è staa vun di primm personagg important del PD a supportà el Matteo Renzi e in del 2012 el se candida, supportaa di renzian, ai primari per el Comun de Roma, indova el riva terz e l'è elegiuu Ignazio Marino.

In di elezion politegh del 2013 a l'è elegiuu ancamò e 'l deventa member anca de la III commission (Affar forest e comunitari)

Minister di affar forest[Modifega | modifica 'l sorgent]

Gentiloni con Kerry

El 31 de ottober 2014 a l'è scernuu 'me Minister di affar forest e de la cooperazion internazionala, in sostituzion de la Federica Mogherini che l'è deventada Volta Commissaria de l'Union europea. In principi el nomm del Gentiloni a l'era nanca in di possibilità, e 'l Renzi el voreva nominà 'na dònna, ma l'è poeu preferii al vice minister Lapo Pistelli.

El giura in di man del Cap de Stat el dì de la nomina e 'l 1 de november l'entra offizialment in del Ministeri.

De minister l'ha provaa a trovà 'na via intermedia per i crisi indova l'Italia l'era coinvoeulta, 'me la guerra in Libia e in Siria e i tension con la Russia: L'ha de facc mantegnuu semper on canal cont el sò omolegh russ Sergej Lavrov e l'è semper staa vun di pussee reluttant a renoeuvà i sanzion a la Russia e l'ha rappresentaa i necessità migratori de l'Italia.

In Libia l'ha principalment sostegnuu Fayez al-Sarraj, ma cont di vertur a l'omm fort de Bengasi Khalifa Haftar. L'ha supportaa assee la lotta a l'ISIS che l'ha definii "Minister de l'Italia Crosada".

El gh'ha avuu anca de gestì el rapiment de Vanessa Marzullo e Greta Ramelli, rapii in Siria di terrorista islamich e liberaa dopo el pagament de on riscatt. L'ha provaa, senza success, ona linia dura in su l'omicidi de Giulio Regeni cont l'Egitt e l'ha faa l'istessa roba per el cas de l'Enrica Lexie, e 'l sò primm att a l'è staa de ciamà i du marò in India per sicuràgh on intervent del Parlament.

A l'è staa el primm minister europee a visità Cuba dopo de l'accord cont i Stat Unii e vun di primm a visità l'Iran dopo de l'accord nuclear.

Controversij[Modifega | modifica 'l sorgent]

Longh el sò mandaa el valor de l'esportazion di arm a l'è rivaa a pussee de 8 miliard, anca cont on poo de Stat 'me l'Arabia Saudita, e l'è staa accusaa de garantì no la legalità e 'l respett di diritt uman.

El 21 de marz 2015 l'ha firmaa, insemma a la ministra Roberta Pinotti e senza parlànn in Parlament, on trattaa cont la Franza per dàgh del territori ricch de pess, e 'l dì dopo on pescherecc italian a l'è staa fermaa de la Gendarmerie Nationale e relassaa dopo on pagament de 8'000 Euro. A gh'è stada nissuna respoeusta diplomatica.

President del Consili[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda l'articol Governo Gentiloni.
El G7 de Taormina

El 5 de dicember 2016, dopo del resultaa negativ del referendum costituzional el Matteo Renzi el se dimett e 'l 11 de dicember el president Mattarella, dopo di consultazion l'insubiss al Gentiloni de fà on governo, e accetta cont riserva. Dopo di sò consultazion el 12 el desliga la riserva positivament e 'l sò governo el giura ai or 20 del midemm dì.

In tra el 13 e 'l 14 de dicember el ricev la fiducia a la Cambra di Deputaa con 368 sì e 105 no (con Moviment 5 Stell, Lega Nord, ALA e Scerna Civega che bandonen l'aula al moment de votà, mentre i deputaa de Fratelli d'Italia protesten cont di cartell "Al voto ora!") e, poeu la fiducia al Senad de la Republica con 169 sì e 99 no (anca in 'sto cas Lega Nord e ALA bandonen l'aula).

La nogg del 11 de genar 2011, de retorn de Paris, el gh'ha on malor e l'è operaa cont on'angioplastica al Policlinich Gemelli. El 25 de marz, per commemorà i 60 agn di Trattaa de Roma, el recoeuj i leader europee insemma al Joseph Muscat, Donald Tusk e Virginia Raggi.

El governo Gentiloni l'ha menaa innanz di reform scominciaa cont el governo Renzi 'me quella de la protezion civil e 'l giornà di Livelli essenziali di assistenza insemma a la ministra de la Salud Beatrice Lorenzin. L'ha tolt via i voucher, mittuu del Berlusconi e ampliaa del governo Monti, faa 'na legg contra del ciberbullism e mittuu on Reddit de Inclusion per i personn pussee pover.

Longh el sò governo a gh'è staa el G7 de Taormina.

El governo l'ha lavoraa anca per ridù i migrazion in Italia, grazia al minister Marco Minniti, e hinn staa faa di accord in materia con la Libia.

El 28 de dicember 2017 el va al Quirinal per i pratich per desligà i camber.

Elezion del 2018[Modifega | modifica 'l sorgent]

In di elezion del 2018 a l'è candidaa a l'uninominal Roma 1 'me Deputaa e al proporizonal 'me Senator e l'è elegiuu in tucc e du. El scerniss de restà deputaa.

El 24 de marz 2018, 'me de prassi, el rassegna i sò dimission per permett i trattativ per fà su on noeuv governo e 'l resta in carica per i affari corrent. El 1 de giugn el giura el noeuv governo Conte I.

El 17 de marz 2019 a l'è elegiuu president del Partii Democrategh.

Commissari Europee[Modifega | modifica 'l sorgent]

In del settember 2019 a l'è nomenaa del governo Conte II, faa del PD e del Moviment 5 Stell, commissari europee e l'è scernii de la Ursula von der Leyen 'me commissari ai affar economegh, la prima voeulta per on italian. El sò scagn al Senad l'è ciapaa 'n d'on elezion suppletiva del minister Roberto Gualtieri.

Immagin publega[Modifega | modifica 'l sorgent]

Segond on'indagin del dicember 2017, dòpo on ann de governo, el Gentiloni a l'è el segond politegh pussee gradii, dòpo del Sergio Mattarella, cont el 44% di preferenz, e decisament pussee innanz di àlter leader politegh, cont on indes in cressita de la soa nomina.

Anca i sondagg faa dopo di elezion politegh del 2018 han mostraa on volt gradiment per la soa figura.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vos correlaa[Modifega | modifica 'l sorgent]