Manna

De Wikipedia
(Rimandad de Mana)
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Pucciniales
occ.: manna
or.: ?????????
Manna in su la foeuja de la ‘’puccinia recondita’’
Manna in su la foeuja de la ‘’puccinia recondita’’
Classifigazion sientífiga
Domini: Eukarya
Regn: Fungi
L., 1753
Clas: Pucciniomycetes
Ùrden: pucciniales

La manna o nebia a l’è una malatia di piante provocada di funsg de l'ordin di Pucciniales (conossud in precedenza come Uredinales)

A gh’è on numer stimad de 168 sgener e pressapoch 7,000 spece che insgeneren la manna, che de lor pussee de la metà i partegnen al sgener Puccinia.[1] I fonsg reponsabil de la manna inn di agent responsabil di malatie di piante con diverse caratteristiche uneghe. A considerai come un grup, i fonsg de la manna inn diversi e interessen diversi tipi de piante. in ogni modo, per ogni specie gh'è una gamma piscinina di funsg responsabil e ona spece la po vesser minga tacada a di alter piante. De sorapù, la pupart di fonsg responsabil de la manna l'è minga facil a vesser coltivada in coltura pura.

Una specie in deperlee la podariss vesser bona de infetà do piante ospit diverse in fasi diverse del so ciclo de vita, e l’è bona de prodù fin a cinch diverse struture produttris di spor distint morfologicament e citologicament che inn la spermogonia, l’aecia, l’uredinia, la telia, e la basidia minzonade vuna adree a l'altra segonda i stadi de riproduzion [2] Ogni tipo de spora a l’è molt specifica per l’ospit e de solit l’è bona de infetà domà un tipo de pianta.

I fonsg de la mannaa inn di parassita obligad che infeten domà i piante vive. L’infezzion la taca quand che una spora la riva a la superfice d'una pianta, la germina e l’invad la pianta. L’infezzion a l’è limitada a ‘na quai part de la pianta compagna di foeuje, di piccol, di sgazoeui, di fust, di frut ecetera.[1] I piante cont una infezzion greva de manna a poden parì stentade, clorotiche (sgialde), o mostrà di segn de infezzion compagn di borgne tipiche de la manna. I fonsg de la manna cressen infra una cellula e l’altra e fann de manera ghe sia la produzzion di spore denter in di borgne (i crescenze tipiche de la manna) o in su la superfice di part di piante. [1] Una quai specie de manna la determina di infezzion perpetove e sistemiche che poden detemrninà di deformità in di piante compagne de la crescita ritardada, de la scoa de la stria, del cancher del fust, de la galla, o de la cressita foeura de misura di part di piant interessade. El festivall Robigalia de l’agricoltura romana (el 25 de April) el gh’hà di origin vegge veggente in del contrastà la manna del forment.[3]

Impat[Modifega | modifica 'l sorgent]

La manna a l’è considerada infra i malatie che ghe fann pusse de dagn a l’agricoltura, al tegnì l’ort e a la coltivazzion di bosch. I fonsg de la manna inn i problema e i fattor limitant principai contra del success de la coltura agricola e forestal. La manna a pustemine del pin bianch, la manna del fust del forment, la manna de la soja, la manna del caffee inn di esempi de minace spantegade e dannose a l’economia de la coltivazzion.[1]

Ciclo de vita[Modifega | modifica 'l sorgent]

Tucc i fonsg de la manna inn di parassita obligad, idest cheper completà el so ciclo de vita gh’hann besogn d'un ospit viv . De solit i mazzen nò l’ospit ma poden ridùnn fiss la crescita e la resa.[4] La manna di cereai l’è bona de devastà in del cors d'una stasgion; i rogore infettade de la manna Cronartium quercuum in del fust principal, de spess, a moeuren de lì a cinch ann. [5]

urediniospore adree a germejà de la Puccinia graminis, rappresentade in on model de la fenitiva del secol quell di desnoeuv, Botanical Museum Greifswald

I fonsg de la manna inn bon de prodù fina a cinch tipi de spore in del cors del so ciclo de vita che corrisponden diversi tipi de borgne, a segonda de la specie. I numer roman, de tradizzion, inn doperad per insegnà chi tipi chì morfologicament diversi vun con l'alter.

  • 0-Pycniospore prodote con la strttura riproduttiva ciamada Pycnidia. Ste chì fann el mester di gameta aploid in di manne de tipo eterotallich.
  • I-Aeciospore prodote de la struttura riproduttiva ciamada Aecia. 'Ste chì i fann el mester di spore asessuai minga ripetitive, e seguten a infetà l’ospit primari.
  • II-Urediniospore de l’Uredia (Uredinia). 'Ste chì lavoren come di spore vegetative dicariote ripetitive. Inn ste chì i spore insegnade come la fase ripetitiva perché poden determinà l’auto-infezzion in del’ospit primari in del qual inn stade prodotte, con l’infettiall de noeuv. De spess inn tante, de color ross/naranz e a inn on ciar segnal de la manna.
  • III-Teliospore de la Telia. De spess 'ste spore dicariote chì a rapresenten la fase de sopravvivenza/del passà l’inverna in del ciclo de vita. Queste spore chì, de solit, infeten minga una pianta in manera direta; al contrari germejen e produsen basidio e basidiospores.
  • IV-Basidiospore del Basidio. Queste spore aploide trasportade del vent, de spess infetten l'ospit noeuv de primavera.[6][7] De rara i se troeuven foeura del laboratori.

I fonsg de la manna, de spess a inn classificad segonda al so ciclo de vita. A segonda del numer de spore a gh’è trii tipi de ciclo de vita definid come macrocicilich, demiciclich, e microciclich.[1] El ciclo de vita macrociclich el gh’ha denter tucc i tipi di spore, quell demiciclich el manca de l’uredinial , e quell microciclich el gh'ha nò el basidial, el pycnidial, e l’aecial, donca el gh’ha doma l’uredinial e ‘l telial. I spermogoni (di pont negher che se foermen in la part de sora di fueoje) poden mancà in ogni tipo ma soratut in del ciclo de vita microciclich. In di cicli de vita macrocilcich e demiciclich, la manna l’è bona e la gh'hà de besogn de passà d’un tipo de pianta a l’alter (eteroica) cont el passà d'on tipo de spora a l'alter (idest el stat aecial el fa el sò lavorà sora on tipo de pianta e ‘l telial sora on alter tipo), oppur passà nò (autoica) (idest el stat aecial e quell telial gh’hann come ospit l’iestssa pianta). [1] La manna eteroica la gh’ha de besogn de do piante ospit minga correlade de completàa el so ciclo de vita, con l’ospit primari infettiad di aeciospore e l’alter ospit che ‘l ven infetad di basidiospore. Inscambi i fonsg autoich poden completà tucc i fasi del so ciclo de vita denter in d'un’unega specie.[6] Se se comprenden i cicli de vita di fonsg de la mannase po gestì ben la malatia.[8]

Relazion infra i fonsg de la manna e i piante ospit[Modifega | modifica 'l sorgent]

I esisten di schema definid sora i relazzion infra i grup de piante ospit e i funsg de la manna ch’en scrocchen. Un quai gener de funsg de la manna, soratut la Puccinia e i Uromyces, gh’hann denter di speci bone de mangiàgh denter in di piante de tanti familie. Di alter gener de manna paren a vesser domà per certi grup de piante. La limitazion di ospit, in di speci eteroich, la ghe se aplica a tucce e do i fasi del ciclo de vita oppur a doma vuna.[1]

Process de l'infezzion[Modifega | modifica 'l sorgent]

Una volta che el funsg l’hà invas la pianta el ghe cress denter in di cellule del mesofillo de la pianta, cont el prodù di ifa specializzad conossud come haustorum. I austorium vann denter ind la pared cellular ma minga in di membrane cellulare: la membrana celullar la forma on incav intorna del corp principal de l’haustorium a fa su un spazzi conossud come matriz extra-austorial. Una banda ricca de fer e fosforo la contorna e la liga insema i membrane di funsg e di cellule in del spazzi infra i cellul che la serviss per el fluss de l’acqua, conossud come apoplasto, de manera de impedigh ai element nutrient de rivà ai cellule de la pianta. L’haustorium el gh’hà dent i trasportador di aminoacid e del zucher a ses atom de carboni e i H+-ATPasi che vegnen doperà per el trasport attiv di element nutrient, che gh’havarissen de nutrì la pianta, per nutrì inscambi i funsg. [9] I funsg vann adree a cress, e van denter on numer semper magior del cellule, fina tant che la crescita di spore la va inanz. El process el ven fad ogni 10-14 dì e ‘l produss tanti spore che poden vesser spantegad vers di alter part de l'istessa pianta oppur vers un’altra pianta.

Funsg de solit responsabil de la manna in agricultura[Modifega | modifica 'l sorgent]

[6][8][10]

Manegg de la manna[Modifega | modifica 'l sorgent]

I manere de controllà la malatia caosada di funsg de la manna inn diverse in reson del ciclo de vita del funsg responsabil. Chichiscì a se parla d’un quai esempi de pian de manegg per el control di malattie macrocilciche e demicicliche:

Malatia macrociclica: El svilup de un pian de manegg per quell tipo de malattia chì el dipend soratut del faa che el stadi ripetitiv (urediniospore) el succeda in su la pianta ospit de interess economich putost che in su l’alter secondari. Per esempi, el stadi ripetitiv in la manna a pustemine del pin bianch el succed minga in sul pin bianch ma in su l’alter ospit, el Ribes. In del cors de l’agost e del settember in del Ribes se fann su i teliospore che infetten i pin bianch. Se se tira via el segond ospit el ciclo de vita di funsg responsabil de la manna, i Cronartium ribicola, el se ferma, inscì de impedì la formazzion di basidiospore che infetten l’ospit primari. Ancaben i spore di pin bianch poden no infetta di alter pin bianch, i spore che passen l’inverna in sui pin poden poeu infettà i specie de ribes in del cors de la stasgion adreé. El tessud infettad del ven trad via di pian bianch e a vegnen imposte di severe quarantene ai Ribes in di aree de alt ris’c. [6][13]

La Puccinia graminis a l’è on funsg macrociclich eteroich che el caosa la manna del fust del forment. El stadi ripetitiv de sti funsg el capita in sul forment e nò in su l’alter ospit, i Berberis. El stadi ripetitiv el ghe permet a la malatia de andà adree in del forment anca se l’alter ospit el ven tolt via. Per prevegnì la malattia a gh’è de besogn doma de doperà di piante resistent, tutamanch, i mudazzion poden creà di noeuv grup de funsg che ghe fa nagot la resistenza di piante. Ancaben la malattia la poda vesser nò fermada a trà via l’alter ospit, el ciclo de vita el se ferma per via de la ridotta ricombinazion genetica. Quest el ghe permet ai colture resistent de restà tai per on longh period de temp.[6][14]

La Malatia Demiciclica: degià che gh’è nò on stadi ripetitiv per i funsg demiciclich, el trà via l’ospit primari o l’alter l’interromparà el ciclo de la malattia. Quel metod chì, comunque, l'è minga trop bon de maneggià de la malatia demiciclica. La malatia de la pianta di pomm e del zenever la pò persist anca s'a se trà via vun di du ospit perchè i spore poden spantegass a di grand distanz. La gravità de la manna de la pianta di pom e del zenever la pò vesser gestida cont el trà via i basidiospore che produsen i galle del zenever o cont el dagh su di fungicida protettiv al zenever.[15]

Control domestich[Modifega | modifica 'l sorgent]

La manna l’è asosen dificile de trattà. Di Fungicida compagn del Mancozeb o del Triforine i poden iuttà ma riessiran mai a descolzà la malatia. Di soluzzion organiche preventive inn disponibil e ‘l par che la polver de solfer la blocca la el gemei de la manna. Di standard igenich elevad, on bon drenagg del soeul e una irigazzion fada con cura i poden minimizzà i problema. Ognì volta che la manna la compar a gh’è de trattala cont el trà via e brusà i part colpide. A fa el compostagg, o a lassà giò la vegetazzion infetta in sul terren la malatia la se spantegarà.

Control professional[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ind una quai coltura estesa, i fungicida vegnen aplicad travers l’aria. El process l’è car e per quest l’aplicazzion l’è mei a riservala per i situazzion pussee grave. La ricerca l’indica che tant pussee grave l’è la malatia di foeuje, magior el sarà el risultad de l’utilizzazzion di fungicida. [16] La manna meridiional del formenton (presenta in di stat meridionai di Stat Unid) la po vesser sconfonduda con la manna comuna. I so caratteristiche inn che i bugognit se formen soratut in su la superfice de sora e i spore gh’hann on color pusse naranz. La manna meridional la se spantega pussee a la svelta e la gh’hà on impat economich magior quand che i condizzion de temp cald e umed i van inanz. Di aplicazion temporiv di fungicida per controllà la manna del sud inn pusse decisive rispet a la manna comuna [17]

A l’è possibil doperà diversi metod preventiv per i mann:

  • Di livei elevad de umidità inn bon de aumentà i sintom de la manna. El fa nò l’irigazzion de nott, el doperà l’irrigazzion a gotta , el ridù la densità di colture, el doperà di ventilador per fa circulà l'aria i poden sbassà la gravità de la malatia.
  • L’utilizzazzion de varietà vegetai resistent a la manna.
  • El mudà i colture el po vesser bon de fermà el ciclo de la malatia desgià che tanti colture inn specifiche de l’ospit e i persisten minga tant senza el so ospit.
  • Dagh on oggiada ai piante importade quant ai sintom. A l’è important segutà a osservà i piante perché i mann gh’hann on period sconduu (in del qual la pianta la gh’hà la malatia ma la gh’hà nissun sintom)

Piante ospit interessade[Modifega | modifica 'l sorgent]

A l'è facil che tanti speci de piante sien interessade d'una quai specie de manna. I mann de spess toeuven el nom di speci che vegnen infettade. Per esempi; Puccinia xanthii l'infetta i piant i piant de gener Xanthium. De recent, on total de 95 funsg de la manna che partegnen a 25 gener associad a 117 speci de piante de bosch che partegnen a 80 gener sota 43 familie ospit inn stade raportade del Western Ghats, Kerala, India.[1] Infra i funsg de la manna gh'inn:

Infra i piante ospit infettade de la manna gh'inn:[1]

In particolar infra che pussee conossude gh'inn:

Varda anca[Modifega | modifica 'l sorgent]

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Mohanan C. (2010). Rust Fungi of Kerala. Kerala, India: Kerala Forest Research Institute, 148. ISBN 978-81-85041-72-8. 
  2. Kolmer, James A (2001). eLS (in en). John Wiley & Sons, Ltd. DOI:10.1002/9780470015902.a0021264. ISBN 9780470015902. 
  3. Evans, R. (2007). Utopia Antiqua: Readings of the Golden Age and Decline at Rome. Taylor & Francis. ISBN 978-1-134-48787-5. 
  4. Central Science Laboratory. (2006). Plant Healthcare: Rusts [Fact Sheet]. Retrieved from www.csldiagnostics.co.uk
  5. Rust Funsgi.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Schumann, G. & D'Arcy, C. (2010). Essential plant pathology. APS Press
  7. Scott, K.J, & Chakravorty, A.K., (1982), The Rust fungi. Academic Press.
  8. 8,0 8,1 Peterson, R., (1974). The Rust Fungus Life Cycle. The Botanical Review. 40(4), 453-513.
  9. Voegele, R.T. and K. Mendgen, Rust haustoria: nutrient uptake and beyond. New Phytologist, 2003. 159(1): p. 93-100.
  10. Cornell University. (2010). Daylily rust: Puccinia hemerocallidis [Fact sheet]. Retrieved from http://plantclinic.cornell.edu
  11. (1967) "The Genetics and Expression of Resistance in Plants to Rusts of the Genus Puccinia". Annu. Rev. Phytopathol. 5 (1): 163–178. DOI:10.1146/annurev.py.05.090167.001115. 
  12. (2016) "Fine Mapping of Ur-3, a Historically Important Rust Resistance Locus in Common Bean". G3 (Bethesda, Md.) 7 (2): 557–569. DOI:10.1534/g3.116.036061. PMID 28031244. 
  13. Cornell University. (2005). White Pine Blister Rust: Cronartium ribicola [Fact sheet]. Retrieved from http://plantclinic.cornell.edu
  14. Marsalis, M. & Goldberg, N. (2006). Leaf, Stem, And Stripe Rust Diseases of Wheat. [Fact sheet]. New Mexico State University
  15. Wallis, C. & Lewandowski, D. (2008). Cedar Rust Diseases of Ornamental Plants. [Fact Sheet]. Ohio State University
  16. Stopsoybeanrust.com.
  17. Common Corn Rust.