Và al contegnud

Berberis

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Quella vos chi la gh'ha mìnga dì font o a hinn tròpp pocch. Per piesè, gionta di font a la vos.
Per avè on'ideja di alter vos senza font, vardee chichinscì.
Berberis
foeuj e frutt
foeuj e frutt
Classifigazion sientífiga
Regn: Plantae
Division: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Ùrden: Ranunculales
Famìa: Berberidaceae
Zèner: Berberis
Ramm fiorìi de Berberis thunbergii.

El Berberis a l’è on géner che ‘l gh’hà dent circa 500 specie de arbùst semperverd e caducifoeuj alt in fra vun e cinch meter. A hinn si specie originari di clima temperàa e sub-tropicàj de l'Euròpa, l'Asia, l'Africa, l'America del Nòrd e del Sud. A hinn ligàa cont el géner Mahonia, che per on quàj botanich l’è dent in del gener Berberis.

Descrizion

[Modifega | modifica 'l sorgent]

Quèll gener chì l’è caraterrizàa per la soa formazion bimòrfica, con di fust longh che fànn su la struttura de la pianta, e di fust curt de 1 -2 mm de longhèzza. I foeuj che se troeuven in sui fust longh fànn nò el mestée de la fotosintesi clòrofilliana e s ‘hinn sviluppàa ‘me di spin tripli de 3 a 30 mm. El germèj de la sèja deogni spina el sviluppa donca on fust curt con divèrsi foeuj normàj che fànn el lavorà de la fòtosintesi. Quèsti foeuj pòden vègh de 1 a 10 cm de longhèzza, hinn sempliz e pòden vègh di bòrd spinós. I foeuj cressen domà in sui fust longh di germèj giovin e ‘l fojàmm caratterisctich el se sviluppa in sui piant de 1-2 ann.

I speci caducifoeuj compagn del Berberis thunbergii e del Berberis vulgaris hinn vistós per la soa coloridura d’autun de già che i foeuj vegnen ross o roeusa innanz de borlà giò. In quajvuna di speci che vegnen de la Cina, i foeuj gh’hànn la soa part de sòta bianca sberluseénta, ch’a i fà molto attraènt.

Fior

[Modifega | modifica 'l sorgent]

El fior el butta in deperlù o insèma de alter in grupp, ein quèll caso chì anca fin a vint in sul’istèss fust. I fior hinn de colór giald-arancion de 3 a 6 mm de longhèzza, con ses pètali e ses sèpali, in grupp alternàa de trii. De sòlit i sèpali gh’hànn l’istèss colór di pètali. El frut l’è ‘n’ pìccol borlìn longh de 5 a 15 mm, che quand che l’è madùr el ciapa on colór ross scur o bloeu despèss cont on bottón roeusa o violètt. La forma la pò vèss, segond la specie, sférega o slongàda.

berberis iraniana

Frutt

[Modifega | modifica 'l sorgent]

I frutt hinn commestìbil, ricch de vitamina C e de savór àcid. A cattai l'è diffìcil per via di fust spinós. A hinn on mangià importànt per tanti speci de usèj, i quàj jutten anca a spentegànn la somenza. in Iran s'è sòlit a consumàj 'me frutta sècca (e vegnen ciamàa zereshk in lengua persiana). In Ucrania vegnen doprà 'me è profumànt ind on marmellada molto famosa. In Patagònia e alter región de l'America del Sud 'na quaj specie de otras regiones de Berberis in quèj pòst conossùda 'me calafate o michay i eren gimò conossùd e consumàd di natìv.

I speci de quèll gèner chì servissen ‘me mangià per on quaj fantasma di lepidópteri.

Pianta ornamentàl

[Modifega | modifica 'l sorgent]

Tanti Berberis vegnen coltivàa in di giardìn ‘me di speci ornamentàj e servissen anca de fà su di recinzión vivént, impenetràbil per via del el sò fojàmm dens e i sò spin guzz.

La Berberis in del mond

[Modifega | modifica 'l sorgent]
Fior de Berberis in Siberia orientàl

La Berberis buxifolia e la Berberis darwinii hinn dò speci de la Patagònia comùn in Argentina e Cile. I sò frutt vegnen dopràa de fà i marmellad e i decòtt e hinn di piant tipich de quèlla región là. La superstizión la diss che chi ‘l mangia ‘n’ borlìn de Berberis buxifòlia el gh’hà la sicurèzza de tornàgh in Patagònia.

In Euròpa el Berberis vulgaris el l'è cà e e 'l fà el lavorà del mèzz de traspòrt per el fung Puccinia graminis, e quèsta chì l’è la resón che in tanti zòn la soa coltivazion l’è proibida.

‘Na quàj Berberis l’è diventàda invasora quand che la ven piantada foeura del sò leough d’orìgin, per esempi la Berberis glaucocarpa in Noeuva Zelandia, indoe la soa coltivazion l’è adèss proibida, e la Berberis thunbergii in ‘naq quaj àrea de l'America del nòrd.

El paes indoe vegnen doperà pussée despèss l’è Iran.

Tassonomia

[Modifega | modifica 'l sorgent]

El géner l’è stàa descrivùu del Carl von Linné e pubblicàa in Species Plantarum 1: 330–331. 1753.[1]

Etimologia

Berberis: nòmm generich che ‘l ven de la forma latinizada del nòmm árab de la frutta.[2]

Quajvuna di speci

[Modifega | modifica 'l sorgent]

Referiment

[Modifega | modifica 'l sorgent]
  1. ↑ Berberis.
  2. ↑ En Nombres Botánicos
Utegnüü da "https://lmo.wikipedia.org/w/index.php?title=Berberis&oldid=1276043"