Phaseolus vulgaris

De Wikipedia
Sata a-a navegassion Sata a-a serchia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Phasoeulus vulgaris
occ.: fasoeù
or.: ?????????
foeuj e frutt
foeuj e frutt
Classifigazion sientífiga
Regn: Plantae
Division: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Ùrden: Fabales
Famìa: Fabaceae
Zèner: Phaseolus
Spéce: P. vulgaris
Nomm binomial
Phaseolus vulgaris
L.
Phaseolus vulgaris

El fasoeù comùn (Phaseolus vulgaris L.) a l’è ‘na pianta annuál de la famiglia di lèmm, originaria de l'America centrál. L’è staà importàa, dòpo de la scovèrta de l’America in Euròpa indoe gh’éren domà di fasoeù di speci del géner Vigna, de orìgin asiatica: i fasoeu del géner Phaseolus s’hinn spandùu in depertùtt e hann scavalcàa el grupp del mond antìgh, degià che s’hinn dimostràa pussée fàcil de vèss coltivàa e rènden pussée (rispètt al Vigna la resa per èttaro l’è quasi doppia).

Tassonomia[Modifega | modifica 'l sorgent]

La primma descrizión botanica del fasoeu comùn, sòta el nòmm de Smilax hortensis , l’è stada attribuida ai botànich Hieronymus Bock e Leonhart Fuchs in del 1542.

In Species Plantarum del 1753, el Linné l’hà classificàa i fasoeu conossùu al sò temp in di géner Phaseolus e Dolichos cont el fa la lista de 11 speci de Phaseolus di quàj 6 speci i éren coltivàa e 5 speci i éren selvàdegh.

Dòpo divèrsi revisión tassonòmich, The Plant List l’ha mantagnùu trìi di speci del Linné:

  1. Phaseolus vulgaris , el fasoeu comùn,
  2. Phaseolus coccineus, el fasoeù spagnoeùl,
  3. Phaseolus lunatus , el fasoeù de Lima

e l’ha trattàa i àlter speci come minga accettàd, minga risòlt o classificàa de noeuv in di géner Vigna o Glycine.

Al dì d’incoeu, i fasoeu asiàtich ‘na vòlta attribuìi al géner Phaseolus hinn staà trasferìi in del géner Vigna, inscì che el géner Phaseolus incoeu el gh’hà denter domà di speci de orìgin americana [1].

Compàgn de la pupàrt di speci del géner, el genòma del fasoeu el gh’hà 11 cobbi de cromosòma (2n = 22). Con 625000 para de basi per genòma aplòid, a l’è el pussée pìccol de la famiglia di lèmm[2].

Descrizion[Modifega | modifica 'l sorgent]

ll fasoeù a l’è ona pianta erbàdega, annuál, cont on portamént divèrs a segonda de la varietà.

A gh’è du grupp principáj: i faoseù rampegánt compágn del tipo originál, e i fasoeù drìtt e pussée ramificàa.

El portamént de la pianta l’è determinàa soratùtt del sò genòma, ma i condizión ecológich in di vari fasi del svilùpp de la pianta pòden influenzàll. Per esémpi, ona temperadura elevada (30 °C) in del temp che la butta i primm foeuj la compòrta semper on portamént rampegánt [3].

El fasoeu el gh’hà 'na radìs principál minga dominanta che la ven integrada a la svèlta con di radìs de fianch. I radìs pòden rivà giò fina anca a la profondità de vun meter se el terrén l’è quèll giust. I radìs hinn in simbiosi cont i batter che fìssen l’azòto, soratùtt el Rhizobium etli e Rhizobium phaseoli. I condizión pussèe giust per el svilùpp de la simbiosi hinn ‘na temperadura compresa tra 25 e 30 ° C e ‘n pH de 6 a 7. La quantità de azòto fissada la pò raggiòng i 200 kg per èttaro.

I fust rampegánt hinn broccàa e circónden el sò sostègn in vèrs antiorari. Pòden rivà fina a 2-3 meter de altèzza. I cultivár piscinìnn gh’hànn pussée de ramm, hinn dritt e alt infra 40 e 60 cm e hinn pussée adàtt per la maccanizzazión di coltùr.

I foeuj madùr gh’hànn el picóll e la stipola, e hinn miss voeuna a dèstra voeuna a sinistra e a forma de trifoeuj. I foeujètt gh’hànn ‘na forma ovál-guzza, quasi a forma de losanga e hinn infra i 6 e i 15 cm longh e largh infra i 3 e i 11 cm.

Produzion[Modifega | modifica 'l sorgent]

I 10 maggiٙór produttór de fasoeù in del 2018[4]
Paés Produzión (tonnellàd)
Flag of India.svg India 6.220.000
Mudel:MYA 4.779.927
Flag of Brazil.svg Brasil 2.915.030
Flag of the United States.svg Stat Unii d'America 1.700.510
Flag of the People's Republic of China.svg Cina 1.324.407
Mudel:TAN 1.210.359
Flag of Mexico.svg Messich 1.196.156
Mudel:UGA 1.039.109
Mudel:KEN 765.977
Mudel:ETH 607.929

Varietà[Modifega | modifica 'l sorgent]

On fior de fasoeù

Varietà principàj ottegnùu de somenza:

  • Bingo
  • Blason de Biella
  • Blu de la Valsasna
  • Borlòtt Lengua de Foeugh e Borlòtt Lengua de Foeugh Nan
  • Borlòtt Suprema nan
  • Borlòtt de Vigévan nan
  • Cannellin Scaramanzin negrée
  • Cannellin o Lingot
  • Fejuolo pacificus el drammoso cotenna
  • Cantare
  • Gialdìn de la Garfagnana
  • Lamon
  • Meraviglia de Venezia negher
  • Romano Pole
  • Fesciela lamón negrùcc fagiolós de Biella
  • Castanée fejuolo marron's
  • Sossai Extra Large (varietà proteggiuda)
  • Stregonta e Stregonta nan
  • Supèrb Miglioràa
  • Elegant fasoeù
  • Fasoeu maggiolìn
  • Maggiòl fasoeulìn
  • Fasoeu patrón

Varietà principàj "mangiatùtt" (cornin, piattón, etcètera.):

  • Anellìn Giald e Vérd
  • Beurre de Rocquencourt
  • Bobis Biànch
  • Bobis a Gran Biànco e Bobis a Gràno Negher
  • Cornètt Largh Giàld e Cornètt Largh Vérd
  • Nan Buttér mangiatùtt
  • Negrina mangiatùtt
  • Paguro fasolàa mangiatùtt
  • Prelude nan mangiatùtt
  • Slenderette mangiatùtt
  • Superprèst mangiatùtt
  • Triònfo Violètt mangiatùtt
  • Wade mangiatùtt

Varietà tipich italian[Modifega | modifica 'l sorgent]

Coltivazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

Il fasoeù el ven coltivàa per la soa somenza, che la ven cattada su frèsca o sècca (fasoeù), oppùr per el sgusc intrégh da mangià frèsch (cornìtt o cornètt). I varietà a ciclo vegetatìv pussée longh, in di región temperàa vegnen somenàa de primavera, chi a ciclo pussée brév d’estaa. In del cas di fasoeù rampegánt a gh’è de besògn de piantà giò di sostègn.

Disgrazi[Modifega | modifica 'l sorgent]

I fung che infèscen el fasoeù hinn: l'antracnosi (Colletrotrichum lindemuthianum), la manna del fasoeù (Uromyces phaseoli), la peronòspera del fasoeù (Phytophthora phaseoli) e la marciura carboniosa (Macrophomina phaseolina). Intra i insètt nociv gh’è i mìrid Calocoris norvegicus e Lygus campestris, la piràlid di lèmm (Etiella zinckenella), la mosca grisa de la somenza (Delia platura) e ‘l tonchio del fasoeù (Acanthoscelides obtectus).

Averténz[Modifega | modifica 'l sorgent]

De spèss la somenza del fasoeù crùda e anca i frutt zèrb hinn ona càsoa de velenamént in di fiolìtt, degià che i reconóssen i fasoeù come ‘n mangià. La proteina velenosa (la Fitoemoagglutinina) la ven distrutta domà per mèzz d’ona longa cottura.[7] [8]

La fitoemoagglutinina a l’è presenta anca ind la sòja.[9]

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. (FR) Michel Chauvet, Le point sur la nomenclature des haricots, à l'occasion de la parution de la monographie de Maréchal, Mascherpa et Stainie, in Journal d'agriculture traditionnelle et de botanique appliquée, vol. 29, nº 1, 1982.
  2. P. Gepts, Encyclopedia of Genetics (in en), Elsevier, 2001. 978-0-12-227080-2 URL consultad: 2020-04-12.
  3. (FR) Dagba Eugène, Les facteurs du milieu, notamment la température, et le port du haricot, Phaseolus vulgaris L. (PDF), in Revue de Cytologie et de Biologie Végétale : Le Botaniste, nº 11, pp. 85-112.
  4. Food and Agriculture Organization of The United Nations. (EN) FAOSTAT. URL consultato in data 7 agosto 2020.
  5. Fagiolo di Villaricca
  6. I Fagioli di Brebbia - "I Fasou de' Brebbie"
  7. Fasina, Phasin: Terminologia scientifica - Definizione - Conoscere i prodotti - conoscere gli alimenti - Glossario - foodlexicon
  8. On quàj pòpol nostrán, de fàtt, el trà foeura quèll prenzippi atìv chì, che l’è al fondamént d’on quàj velén, infra di quàj quèll pussée pericolós e mortál, de sicùr l’è la mes’ciada cont el littón. Il fasoeù, cosùu de bon, però el gh’hà denter di compòst solforàa e ‘l cromo che contribuìssen a tegnì giò la glicemia e i livèj del colesteròl e di triglicerid in del sangh e a provvèd a temp a l'aterosclerosi e ai malattìj del coeur.
  9. Fasina nell'Enciclopedia Treccani