Lonicera

Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

Lonicera
lonicera caprifolium, conossùda ‘me ‘’sciscialàcc’’
Classifigazion sientífiga
Regn: Plantae Division: Magnoliophyta Clas: Magnoliopsida Ùrden: Dipsacales Famìa: Caprifoliaceae Zèner: Lonicera

La Lonicera L. 1753 a l’è on géner de piant spermatofìtt bicotilédon che partégnen a la famiglia di Caprifoliacei, originari de l’America e de l'’estrèmm eriént. I piant de quèll géner chì, in lengua lombarda occidentàl gh’hànn divèrsi nòmm, in particolar gh’è la Lonicera caprifolium ciamada ‘’sciscialàcc’’ o ‘’scisciàttola’’ e la Lonicera xilosetum inveci ciamada ‘’legn bianch’’ A gh’è peou infra i àlter el sciscialacc di alp (Lonicera alpigena), e ‘l sciscialacc mediterrani (Lonicera implexa). Tucc pòden comunque vèss ciamàa ‘’lonicér’’.

Sistematega

El géner Lonicera el gh’hà dent circa 200 speci originari de l'Asia, de l’America settentrionàl e de l’Euròpa, de quèsti chì ona desèna ghe partegnen a la flòra spontànea italiana, inscambi in Cina se troeuva la pupart di speci de quèll géner chì (circa 100). In di classificazion pussée vègg la famiglia de quèst géner chì l’è ciamada Loniceraceae Vest.. De soramaròss prima de la classificazion del Linnè quèll géner chì l’era ciamàa Caprifolium ma anca Peryclimenon, ch’ a hinn di nòmm, di vòlt dopràa anca in di temp modérni. Di alter géner 'me Xylosteum, Nintooa e ‘l Chamaecerasus vegnen pu dopràa. Anca l'órdin (adèss quèll di Dipsacales) l’è minga sémper stàa l’istèss: in di primm classificazión filogenetich adrée al lavorà de botànich Richard von Wettstein (1863-1931) in del sò Handbuch der Systematischen Botanik (traduzión lombarda: Botanica sistematega) la famiglia di Caprifoliacei l’era stada destinada a l’órdin di Rubiales, alla sòtt-class di Sympetalai e donca a la class di bicoltilédon.

La classificazióne del géner Lonicera l’è organizzada in quèlla manera chì:

Famiglia: Caprifoliaceae definida del botànich francés Antoine-Laurent de Jussieu (1748-1836) ind ona pubblicazión del 1789.

Sòtt-famiglia: Loniceroideae definida del Kostel in del 1833.

Tribù: Lonicereae definida del botànich e micòlogh svìzzer Augustin Pyrame de Candolle (1778-1841) in del 1830.

Sòtt-tribù: loniceracei definida del botànich tedèsch Bernhard Adalbert Emil Koehne (184ò-1918) in del 1893.

Géner: Lonicera ciamada inscì del Carl von Linné (1753)

El géner de quésta scheda chì l’è assosènn pòlimòrf per quèst el ven dividùu ancamò in divèrsi sezión (o sòtt-géner):

• Periclymenum o Caprifolium : el gh’hà dent di speci rampegànt e compàgn di liàn cont i foeuj connàa (o ben che fànn su on disco o on collàr intraversàa del fust). I speci spontani italiàn che partegnen a quèlla sezión chì hinn: la L. implexa, la L. caprifolium,la L. etrusca e la L. periclymenum.
• Chamaecerasus o Xylosteum : hinn di speci cespugliós (gh'hànn el contegn di arbùst e di cespuli); i ramm hinn gàbol o pubescént quand che hinn gióvin; i fior hinn peduncolàa e se originén sòta la sèja di foeuj; la corònna la pò vègh dò o cinh laver; i frutt hinn coerent infra del lor (nò seperàa in deporlor). Ind la nòstra flòra spontani gh’hèmm: la L. nigra,la L. alpigena, la L. xylosteum e la L. coerulea.
• Nintooa o Nontova : hinn i speci rampegànt e semprevérd con di ramm voeud denter e di fior cobbiàa miss in del sòtt-sèlla. In quèsta sezión chì l’è denter domà la L. biflora (oltra naturalment de tucc i alter speci in del rèst del mond).

Di àlter botànich, che hànn vardàa mèj denter in di vari caràter morfològich di divèrsi speci, hann divìs ancamò quèll géner fin in 6 grupp.

Etimologia

El tèrmin del géner (Lonicera) l’è stàa inventàa del Linné in del 1753, l'è adattamént al latìn del cognòmm "Lonitzer", per regordà el botànich Adam Lonitzer (1528-1586) - in lombàrd quèll cognòmm chì el ven pronunziàa Lonìcer - dottor de ca’ de Franchfòrt.Infra alter nòmm, dàa a quèll géner chì, se pò cità quèll del Dioscoride che insèma ai grèch el ciamava sti piant chì "periclymenon", che tradòtt a la bonàscia el voeur dì “el sercià su” (paròlla che facilmént l'è vegnuda del vèrb “perikleio”, “mi me intrécc”). Ma segond on’altra etimologia quèll nòmm chì el ven del personàgg del Periclimén, fieou del Neleo, descrivùu de l’Omér in de l’Odissea.

Morfologia

El contégn di piant de quèll géner chì l’è assosènn divèrs d'ona specie a l'altra: gh’hinn i piant de legn e poeu i arbùst e i cespuli. La pianta la pò cress dritta ma anca rampeganta oppùr vèss volùbil compagna di liàn; a pòden vèss coltivàa anca di esemplar ibrid, sempervérd o caducifoeuj. Infra i speci spontani in italia, per esempi, metà hinn volùbil e compagn di liàn, inscambi l’altra mèta la gh’hà on contégn dritt-arbustìv. Generalment hinn molto veggión, ma gh’hànn di cicli vegetatìv de mèzz caratterizzàa del fàa che dòpo de pòch agn de vita se sùghen quasi del tutt. A quèst ponto chì di noeuv sfronzón cressen su de scèpp, e dòpo de on cèrt numer de agn se destrugen e moeuren, inscì de ripètt quèll ciclo chì del princippi.

Fust

L'altèzza del fust l’è molto variàbel: de 20 cm fin a 7 m e generalmént el fust el gh’hà tanti ramm. 'Na tal quantitàa de ramm l’è dada de la presenza de gèmm multipli in soranùmer e in serie sòta i sèll del fust. On'altra particolarità del fust l’è che chèsschì l’è caratterizzàa de la formazión d’on ùnegh strat de fiber “liberiàn” (o ben di fìber fàd su d'ona membrana spèssa che contribuìssen a fa su el “liber”, in del’intèrna de la crosta), per ògni ciclo vegetatìv annuàl, e, per quèst la determinazión de la soa etàl'è pussée fàcil.

Foeuj

I foeuj pòden vèss persistent, semi-persistént o càduch; la làmina, quasi semper, l’è sempliz d’ona forma pu o men ovàl; la disposizion di foeuj adrée al fust l’è oppòsta e a grùpp de dò foeuj insèma; i foeuj pòden vègh on piccól (soratùtt in di ràmm stèril-senza fior) o anca vèghen minga. Despèss i pàren connàd o ben compagnàa e unìi al fondament infra de lor, a fa su ona ùnega foeuja intraversada del fust in del center (làmina perfojada). I pàgin di foeuj pòden vèss pelaa o vellutàd. Ind on quàj caso gh’hinn di stìpol. La grandèzza di foeuj la va de 1 cm a 10 cm.

Fiorescenza

La fiorescenza la pò vèss misa in del sòtt-sèlla oppùr a la fenitiva. I fior hinn dispòst in divèrsi manér ma semper ind on nùmer assée piscinìnn per ògni fiorescenza. Di vòlt pòden vègh di pedùncol su 2 brattej e 4 bratteól. Di vòlt gh’hinn di cozzìtt sèssil o di fiorescenz scimós (cort o slongad).

Fior

I fior hinn zigomòrfi, ermafroditt, tetraciclich (caliz– corònna – androcéo – ginecéo) e pentameri; de sora maròss hinn coloràa de sostanz indoe dòminen i compòst con l’anèll del benzen. Del profùmm el ven foeura anca s'a se s’cianca el fust de la pianta.

• Caliz: el caliz, gamosépal con 5 sepali saldàa, de nòrma l’è curt con 5 dent piscinìtt.
• Corònna: la corònna, gamopétala, fada su de 5 pétali pu o men saldàa infra de lor, la gh’hà domà on ass de simitria (o ben l’è zigomorfa) fada su de dò làver a la fenitiva; quèlla de drée l’è fada su de quatter petali cressùu ligàa insèma; tucc e dò i laver hinn piegàa indrée. La part iniziàl de la corònna la pò vèss tobolàr, compagna de ‘na campana o d’on pedrioeu. El tubo el po’ vèss logh, curt o suttìl ma anca sgobbigént.
• Androcéo: i stamm hinn 5 cont i fil di stam miss denter in del tubo de la corònna; despèss sporgen de bon de la ganassa de la corònna.
• Ginecéo: l'ovari l’è ìnfer con 2-3 o 5 lòcul. Se troeuven anca di casi de fusión di ovari de du fior.
• El mètt la polverinna: sti chì hinn di piant che la soa fecondazion lìè trada innanz per mèzz di insètt (ciamada donca entomogama). I fior di vari speci tìren visìn soratùtt i sfingidi e i grossi imenòtter compagn di ribómb che con la soa longa probòscid riessen in del cattàa su el nettà che ‘l gh’è denter, fin a mèzza altèzza in del longh tubo de la corònna.

Frutt

El frutt l’è on borlin sugós de color ross-vioeula o negher despèss tòssich per la presenza de xilosteina, xylostosidina (glycoside iridoide e alkaloide thio C18H25NO8S) hederagenina . El gh’hà dent pòch o tanti somenz a forma de disco.

Distribuzion e habitat

Chi piant chì, in natura, cressen ind on teritòri grandissim che ‘l tira denter l'Europa, e quajsevoeur zòna de l'Emisfero boreal ‘me l'Asia, l'Africa e l'America, soratùtt in di región montagnós de l’Asia orientàl e centràl. Defàtt pòdom cionsiderà l’Hymalaia a ona altèzza compresa infra i 3000 e 4000 meter, l'àrea de orìgin del géner Lonicera. A hinn comunque comprés anca i zòn montagnós de la Cina occidentàl.

Utilizzazion

Cusina

Ind ona quaj zòna de l'Himalaya vegenen mangiàa i borlìtt ricch in sucher de la Lonicera angustifolia, inveci in Siberia hinn molto ricercàa quèj de la Lonicera coerulea (grand arbust con di frutt grand). Di alter speci commestìbil hinn dò piant americàn: la Lonicera involucrata e la Lonicera ciliata (quèlla informazión chi la ven del Ministéri de l'Agricoltura de Washington).De sorapù on quaj fior di Lonicér el prodùss on nettà dolz commestìbil che ‘l pò vèss doprà ‘me siròpp o sorbètt oppùr in di alter bombón.

Giardinagg

L'impiegh maggiór de chi piant chì l’è in del giardinagg: el par che almanch vun tèrz en sìa oggètt de coltivazión in di giardìn d’Euròpa e di àler paés. I lonicér vegnen consideràa di arbùst rùstegh o semi-rùstegh, a segonda del clima locàl, e a l’è grazie al sò prufùmm, ai sò fior e al sò contégn che la sò diffusión commerciàl l’è granda. I speci rampegànt hinn de sòlit doprà per quattà di mur o di pergolàa oppùr de fa ‘na galleria in del giardìn. I speci arbustìv, inscmabi, hinn bònn de fa su di smagg arbustìv, di sces oppùr de divìd di zòn divèrsi del giardìn.‘Na quàj spece la butta i fior sùbit de primavera (Lonicera fragrantissima); ma la pupàrt di speci de quèll géner chì la fiorìss ind la stagión pussée calda (estaa o anca fin de l’estàa). Gh’hinn poeu di speci pussée delicàa (Lonicera sempervirens) che gh'hànn de vèss piantàa domà in di sit pussée cald e proteggiùu. Di alter hinn strusant e gh’hànn de vèss lassàa lìber de vegetà compagn de l’edera.

Nòt

• Cont el legn de la Lonicera tartarica vegnen costruì di belée per i gatt de già che ‘l gh’hà dent el nepetacton, on terpen, che ‘l se pensa che ‘l sìa on surrogàa di feroromon sessuàj felìtt (compagn per esempi di sostanzt contegnùd in de l’èrba di gatt).
• In' ‘na quàj zòna (per esempi i Stat Unii o la Noeuva Zelanda) quajvuna di speci de quèll gener chì (la Lonicera japonica e la Lonicera maackii) l'è consideràa ona èrba invasóra. Perdepù nanca el tàj de la pianta o el foeugh tiren via la possibilitàa de rigenerazion di scèpp sòta-tèrra che vànn adrée a restà attìv.

Speci spontani de la flòra italiana

Al fin de capì mèj e reconóss i divèrsi speci del géner Lonicera (domà per i speci spontani de la flòra de l’Italia) a gh’è quèlla lista chì che, in part la dopera el sistèma di ciav analitich:

• Grupp 1A : piant con contégn arbustìv con di fust dritt; i fior hinn compagnàa e gh’hànn insèma el peduncol;
• Grupp 2A : la scima di foeuj, generalmént l’è guzza; i borlìtt hinn ross o negher;

Lonicera xylosteum L. – Legn bianch: l’è on cespuli minga tròpp alt (alpù 15 dm) che ‘l gh’hà la scòrza griso-bloeuastra; i foeuj hinn minga tròpp grand: 5 – 6 cm; la corònna, a dò laver, l’è bianca in occorrenza de la fiorida e poeu la ven gialdastra o roeusa; el frutt l’è fàa si de du borlitt quasi sferich saldàa insèma al sò fondament. A l’è comùn in tuta l’Italia fin a l’àltèzza de 1600 meter.

• 
  Lonicera xylosteum
• 
  Lonicera xylosteum - Frutt

Lonicera alpigena L. - Madresèlva alpina: a l’è on cespuli alt (3 meter) con ‘na scòrza ciara; i foeuj hinn longh infra i 10 e i 14 cm; i fior hinn compagnàa in su un ùnegh peduncol e gh’hànn ona corònna rossa- brunenga; el frutt l’è ross e fàa su de du borlìtt cressùu insèma adrèe a tutta la soa longhèzza. La se treouva facilment tant in sui Alp, quant in sui Mont Penin infra i 800 e i 2100 m de altèzza.

• 
  Lonicera alpigena
• 
  Lonicera alpigena – Frutt

• Gruppo 2B : I foeuj hinn rotondàd (ind on quaj caso ottùs in su la scima); i borlitt hinn semper scur;

Lonicera nigra L. - Lonicera negra: a l’è on cespuli bass (15 dm) cont on fust e di ramm brunéngh; la làmina di foeuj l’è elittico-guzza; la corònna l’è roeusa e a dò làver; el frutt l’è fàa su de dò bacch redónd saldàa insèma domà a la base. La se treouva domà al nòrd, l’è men rara ind la part orientàl a di quòt comprés infra i 800 e i 1800 meter.

Lonicera caerulea L. – lonicera azurra: l’è ona pianta fada su de cespuli bass e legnós con tona scòrza rossastra; i foeuj hinn ellittico-lanzeolad; la corònna l’è actinomòrfa e de colór gialdaster (on poo bianch e on poo verd); i borlitt hinn cressù insèma a fa su on ùnegh frutt de la forma de l’ellissòid. La se troeuva a di quòt alt (1200 – 2000 meter) domà in di Alp ma l’è rara.

• 
  Lonicera caerulea
• 
  Lonicera caerulea - Frutt

• Gruppo 1B : piant che gh’hànn on contégn compagn di liàn; ‘na fiorescenza con 2 fior o pussée;

• Gruppo 3A : la fiorescenza l’è fada su de 3 fior o pussée in sui scim; i borlitt del frutt hinn seperàa; i piant hinn spontani e facilment originari de l’Italia;

• Gruppo 4A : i foeuj hinn saldàa su in grupp de 2 a fa su domà ona làmina intraversada in del center del fust;

• Gruppo 5A : la fiorescenza l’è misa dent d’ona manera séssil sora l’ultima para de foeuj (bràctej); tuttamàch i fior, a la soa base gh’hànn minga de bràctej;

Lonicera implexa : l’è ona pianta semperverda de altezza media (18 dm); la corònna l’è bianch-roeusa con di laver de circa 10 mm; el stilàa l’è curt e pelós. El se troeuva al center e al sud de l’Italia fin a l’altèzza de 800 meter.

• 
  Lonicera implexa

Lonicera caprifolium L. - Sciscialàcc: in Italia l’è la specie pussée comùn de quèll géner chì; la pò rivà oltra i 6 meter de svilupp compagn di liàn; la corònna l’è bianca e rossa e i laver hinn longh quasi 2 cm; el stilàa el sporg insèma ai stamm e l’è pelàa.

• 
  Lonicera caprifolium
• 
  Lonicera caprifolium, Chèvrefeuille
• 
  Lonicera caprifolium
• 
  Lonicera caprifolium

• Gruppo 5B : la fiorescenza l'ètaccada quasi semper per mèzz d'on peduncol sor l'ultim para de foeuj (bràctej); i fior hinn taccàa in de la sèlla d'ona bractoel sub-redonda;

Lonicera etrusca-: el contegn de quèlla è pianta chì l'è comapagn di lian; i foeuj de l'ultimm para hinn cressu insèma a la base; i stamm sporgen foeura de 5-10 mm de la corònna biancastra e cont el laver de sòta giald-roeusa; i borlìtt del frutt hinn ross. A l'è comùn in su tucc el territòri.

• 
  Lonicera etrusca

Lonicera stabiana – Lonicéra de Stabia: el contègn de quèsta pianta chì l’è quèll d’on arbùst rampegànt; la forma de la corònna l’è pussée slongada e i stamm sporgen on zicch foeura de lee; el borlin del frutt l’è giald. La sta de sòlit in del Napolitàn a di quòt medi. L’è considerada ona pianta rara ma de sicùr l’è assée presenta in Italia.

• Gruppo 4B : i foeuj de sora hinn strècc a la base e hinn separàa de bon infra de lor;

Lonicera periclymenum L. - Periclìmen: el sò contègn l’è compagn di liàn (la pò rivà fin a 5 meter de altèzza); la corònna l’è scarlatta e ‘l borlin l’è brunéngh-gialdaster. La se troeuva al nòrd-èst ma minga de spèss.

• 
  Lonicera periclymenum
• 
  Lonicera periclymenum – Frutt

• Gruppo 3B : la fiorescenza l’è fada su de du fior in su l’istèss pedùncol; i borlìtt del frutt hinn compagnàa; i piant hinn stàa importàa per vegnì coltivàa e poeu hinn diventàa selvàdegh;

Lonicera japonica Thumb. – lonicéra del Giappón: la raggiòng i 5 metri cont on contegn compagn di lian; i fior hinn molto profumàa e borlìtt hinn négher. La se troeuva al nòrd.

• 
  Lonicera japonica

Lonicera biflora Desf. : l’è compagna de quèlla de prima ma i borlìtt hinn azùr-neràster. La se troeuva domà in del sud.

Ona quaj spece

• Lonicera acuminata
• Lonicera alberti
• Lonicera albiflora –
• Lonicera alpigena –
• Lonicera altmannii
• Lonicera angustifolia
• Lonicera anisocalyx
• Lonicera arborea
• Lonicera arizonica –
• Lonicera biflora
• Lonicera bournei
• Lonicera brevisepala
• Lonicera buchananii
• Lonicera buddleioides
• Lonicera caerulea -
• Lonicera calcarata
• Lonicera calvescens
• Lonicera canadensis –
• Lonicera caprifolium –
• Lonicera carnosifolis
• Lonicera chrysantha –
• Lonicera ciliosa –
• Lonicera ciliosissima
• Lonicera cinerea
• Lonicera codonantha
• Lonicera confusa
• Lonicera conjugialis –
• Lonicera crassifolia
• Lonicera cyanocarpa
• Lonicera dasystyla
• Lonicera dioica –
• Lonicera elisae
• Lonicera etrusca –
• Lonicera fargesii
• Lonicera ferdinandii
• Lonicera ferruginea
• Lonicera flava –
• Lonicera fragilis
• Lonicera fragrantissima –
• Lonicera fulvotomentosa
• Lonicera glutinosa
• Lonicera graebneri
• Lonicera gynochlamydea
• Lonicera hellenica –
• Lonicera hemsleyana
• Lonicera heterophylla
• Lonicera hildebrandiana
• Lonicera hirsuta –
• Lonicera hispida
• Lonicera hispidula –
• Lonicera humilis
• Lonicera hypoglauca
• Lonicera hypoleuca
• Lonicera implexa –
• Lonicera inconspicua
• Lonicera inodora
• Lonicera interrupta –
• Lonicera involucrata –
• Lonicera japonica –
• Lonicera jilongensis
• Lonicera kansuensis
• Lonicera kawakamii
• Lonicera korolkowii –
• Lonicera lanceolata
• Lonicera ligustrina
• Lonicera litangensis
• Lonicera longiflora
• Lonicera longituba
• Lonicera maackii –
• Lonicera macrantha
• Lonicera macranthoides
• Lonicera maximowiczii
• Lonicera microphylla
• Lonicera minuta
• Lonicera minutifolia
• Lonicera modesta
• Lonicera morrowii –
• Lonicera mucronata
• Lonicera myrtillus
• Lonicera nervosa
• Lonicera nigra –
• Lonicera nitida –
• Lonicera nubium
• Lonicera nummulariifolia
• Lonicera oblata
• Lonicera oblongifolia –
• Lonicera oiwakensis
• Lonicera oreodoxa
• Lonicera orientalis
• Lonicera pampaninii
• Lonicera periclymenum –
• Lonicera pileata –
• Lonicera pilosa -
• Lonicera praeflorens
• Lonicera prostrata
• Lonicera pyrenaica
• Lonicera reticulata –
• Lonicera retusa
• Lonicera rhytidophylla
• Lonicera rupicola
• Lonicera ruprechtiana –
• Lonicera saccata
• Lonicera schneideriana
• Lonicera semenovii
• Lonicera sempervirens –
• Lonicera serreana
• Lonicera setifera
• Lonicera similis
• Lonicera spinosa
• Lonicera splendida
• Lonicera standishii –
• Lonicera stephanocarpa
• Lonicera subaequalis
• Lonicera subhispida
• Lonicera sublabiata
• Lonicera subspicata –
• Lonicera szechuanica
• Lonicera taipeiensis
• Lonicera tangutica
• Lonicera tatarica –
• Lonicera tatarinowii
• Lonicera tomentella
• Lonicera tragophylla
• Lonicera tricalysioides
• Lonicera trichogyne
• Lonicera trichosantha
• Lonicera trichosepala
• Lonicera tubuliflora
• Lonicera utahensis –
• Lonicera villosa –
• Lonicera virgultorum
• Lonicera webbiana
• Lonicera xylosteum –
• Lonicera yunnanensis

Bibliografia

• Giacomo Nicolini, Enciclopedia Botanica Motta. Volume secondo, Milano, Federico Motta Editore, 1960.
• Sandro Pignatti, Flora d'Italia. Volume secondo, Bologna, Edagricole, 1982.
• Alfio Musmarra, Dizionario di botanica, Bologna, Edagricole.

Ligamm de foeura

• ZipcodeZoo.com. URL consultad in data 20-06-2008. (arqiviad de l'url orijenal in data 2 aprile 2009)
• Botanica Sistematica. URL consultad in data 20-06-2008.
• Crescent Bloom. URL consultad in data 20-06-2008.