Và al contegnud

Caducifoeuj

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Bosch caducifoeuj d’ autun
Bosch caducifoeouj d’ invèrna
Bosch caducifoeuj de primavera

Con caducifoeuj a se voeur dì, in botanica on organismo vegetàl (alber o arbust, de èrba o de legn) che ‘l pèrd i foeuj ind la stagión sfavorévol (stagión frèdda de l’invèrna ind la zòna temperada o sècca ind la zòna scottenta). I foeuj di piant caducifoeuj vegnen ciamàa càduch e 'l fenòmen che ‘l càosa la crodada a l’è ciamàa abscission. La crodada di foeuj l’è ciamada in del sò insèma desfojazion [1].

A l’è ona caratteristica spantegada soratùtt infra i latifoeuj e rara infra i conifer; on esempi de conìfera caducifoeuja l’è el gener del làres (Larix). Inscambi, di esempi di piant caducifoeuj infra i latifoeuj hinn la nèspola comùn (Mespilus germanica), el piazzarèll (Sorbus domestica), el lazzarin (Crataegus azarolus), el Berberis vulgaris (Berberis vulgaris), el fò (Fagus sylvatica), el cornàa (Cornus mas), il zezuìn (Ziziphus jujuba) e di alter anmò.

A l’incontrari i piant che mantegnen i foeuj anca in del cors de la stagión sfavorevol vegnen ciamàa sempervèrd. A dispètt del sò nòmm, nanca i piant sempervèrd mantegne i foeuj per semper , ma domà per on quàj agn, segond al specie, foeura che quèj del gener Welwitschia.

  1. Maria Ansaldi. FISIOLOGIA. URL consultad in data 2020-09-08.