Lonicera nitida

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Lonicera
L. nitida ‘Baggesen’s Gold’
L. nitida ‘Baggesen’s Gold’
Classifigazion sientífiga
Regn: Plantae
Division: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Ùrden: Dipsacales
Famìa: Caprifoliaceae
Zèner: Lonicera
Spéce: nitida
Nomm binomial
Lonicera Nitida
E.H.Wilson

Vos principala: lonicera.

La Lonicera nitida a l’è 'na specie de pianta angiospèrma de la famiglia di caprifoliacei. Despèss, la ven doprada per fa su i sces. L’è sòlita a vèss doprada anca ‘me pianta tappezzanta per in di giardìn cittaditt.

Descrizion[Modifega | modifica 'l sorgent]

Quèlla specie chì l’è originaria de la Cina, in particolar de la zòna del Yunnan e del Sichuan occidental, indoe la cress in forma de arbùst adrée ai cors d’acqua a di altèzz infra i 1200 e e 300 meter.

La Lonicera nitida l’è on arbust latifoeuj semperverd alt infra i 4 e i 5 meter [1] e largh infra i 4 e i 6 (se la ven minga podada), che la gh'hà di foeuj piscinìnn (6–16 millimeter in longhèzza). I fior hinn profumàa e colór crema, e compàren a la fin de la primavera,[2] hinn longh 6 millimeter e cressen compagnàa a grupp de du. I frutt, che rarament se foeurmen in su i piant tajàa, hinn di borlìtt nò commestìbil [3] cont on diametro de circa 6 mm. I fust che stann vun sora l’alter, ghe dànn a la pianta l’aspètt de on paiée.[4] El tass de crescita l’è moderàa [5] oppùr alt.[6] Quèj piant chì ghe interèssen minga ai conilli e ai cèrv,[7] ma tiren vìsin i usèj. I piant cultivàa gh’hann de vèss podà despèss perché stànn minga in pee quand che riven a ‘na cèrta altèzza. [8] Quèlla specie chì, la ven despèss confunduda con chi del cotoneaster. La differenza infra la Lonicera nitida e i Cotonaster l’è che el cotoneaster el gh’hà di foeuj alternàa, inveci la Lonicera je gh’hà oppòst.[9]

L’aggettìv latìn nitida el voeur dì sberlusent con riferiment ai sò foeuj luster.[10]

Infra i cultivar gh’hinn la 'Maigrün', la 'Baggesen's Gold' e la 'Briloni' (anca conossùda come 'Edmee Gold')[11]

Coltivazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

Quand che la vegn cultivàda, quèlla specie chì la gh’hà de vèss piazzàda a la lus del sol tucc i or del oppur a l’ombrìa leggéra, in di soeul fèrtil e scolàa de bon.[6] La lonicera nitida l’è pussée resistenta a l’ombrìa rispètt a la pupàrt di speci de la Lonicera.[6] Perdepù l’è bona de soportà el brusècc.[2] e l’inquinament atmosferegh.[3]

La Lonicera nitida la sopòrta ben i taj e la créa ‘na scesa piscinìna.[12]

A l’Osborne House, ‘na ca’ per i vacanz costruida in del 1845 in su l’Isola de Wight per la Regina Victoria e ‘l sò marìi, el prìncip Alberto, gh’hinn di arbùst de Lonicera nitida tajà in forma de cèrv sora di lètt de Felicia amelloides, Festuca glauca, e de pelargonium scarlàtt.[13]

Quèlla pianta chì, despèss la ven doprada per fa su di bonsai. Grazie a la soa crescita energetica, l’è possibil cattàa su i part pussée vègg e grand de la Lonicera nitida coltivàa o cressù selvadegh, tajà via la pupàrt di radìs e poeu comenzà a coltivà di noeuv alberèj.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Lonicera nitida. Oregon State University. Recuveraa el 2010-02-10.
  2. 2,0 2,1 Burghardt, James. Lonicera nitida 'Lemon Beauty'. Learn 2 Grow. Recuveraa el 2010-02-10.
  3. 3,0 3,1 American Horticultural Society (2004). Great Plant Guide. DK Publishing, Inc., 355. ISBN 0-7566-0315-3. 
  4. Lonicera nitida 'Lemon Beauty' (Boxleaf Honeysuckle). Pender Nursery. Recuveraa el 2010-02-10.
  5. Lonicera nitida. North Carolina State University. Recuveraa el 2010-02-10.
  6. 6,0 6,1 6,2 Lonicera nitida. Bellevue Botanical Garden. Recuveraa el 2010-02-10.
  7. Lonicera nitida ‘Lemon Beauty’. Heritage Perennials. Recuveraa el 2010-02-10.
  8. Clive, Lane (2005). Plants for Small Spaces. David & Charles, 38. ISBN 978-1-55870-749-8. 
  9. Dirr, Michael (2002). Dirr's trees and shrubs for warm climates: an illustrated encyclopedia. Timber Press, 205. ISBN 978-0-88192-525-8. 
  10. Harrison, Lorraine (2012). RHS Latin for Gardeners. United Kingdom: Mitchell Beazley. ISBN 184533731X. 
  11. JC Raulston Arboretum.
  12. Lucas Phillips, C. E. (1952). The Small Garden. William Heinemann Ltd, facing 237. 
  13. Taylor, Patrick (2008-01-01). Osborne House. The Oxford Companion to Gardening. Recuveraa el 2010-02-11.