Siberia

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

La Siberia (in russ Сибирь Sibir’ [sʲɪˈbʲirʲ]) a l’è ona region geografega de l’Asia settentrional, tutta denter la Russia, che l’ha conquistada a partì del secol quell de dersett.

La Siberia geografega l’è spantegada di mont Urali in de l’ovest, che separen l’Europa de l’Asia, e la division idrografega intra el basin del Pacifegh e de l’Artegh a orient; a nord l’è delimitada del Mar Glacial Artegh e a sud de i coll del Kazakhstan settentrional, i mont Altaj de la Mongolia e i frontee intra la Russia e la Mongolia e intra la Russia e la Cina.
Spantegada in su d’ona superfiss de 13,1 million de chilometer quadraa, la Siberia la fa su el 77% de la Russia e pressapoch el 10% de tucc i terr del mond. La sò popolazion l’è però domà de 40 million de person, pressapoch el 27% de quella de la Russia. Cont ona densidàa de popolazion de trii abitant per chilometer quadraa, la Siberia l’è vuna di region men popolaa de la Terra.

La cittàa pussee popolada de la Siberia a l’è Novosibirsk, la terza pussee granda de la Russia. Alter cittàa important a hinn Omsk, Krasnojarsk, Irkutsk, Jakutsk, Barnaul e Ulan-Ude.

Trii definizion de la Siberia in d’ona carta de la Russia. In ross scur el Distrett Federal Siberian; in ross ciar la Siberia geografega, in color de naranz tutta la Russia asiatega, in del parlà comun tutta ciamada Siberia.

Etimologia[Modifega | modifica 'l sorgent]

A gh’hinn pussee teorij in su l’origen de la parolla Siberia (Сиби́рь in russ). Vuna di pussee accettaa la dis che la deriva de Sib Ir, ch’el voeur dì “terra che la dorm” in Tatar Siberian. On’altra teoria la collega el nomm a l’etnonem Sirtya, nomm d’ona popolazion pussee tard conquistada e assimilada di Tatar siberian; teorij men comun colleghen el nomm a quel del popol Sibe, ona popolazion del nordest de la Cina.

Preistoria[Modifega | modifica 'l sorgent]

La Siberia a l’è ona di region del mond pussee important per i studi in su la Preistoria. Corp de animaj preistoregh hinn staa trovaa conservaa in del permafrost siberian, e la region volcanega di Trapp Siberian (in russ Сибирские траппы Sibirskije trappy), spantegada per pussee de duu million de chilometer quadraa in de l’ovest de la Siberia l’è stada fada su de vun di pussee grand fenomen volcanegh di ultem 500 million de agn de la storia de la Terra, che l’ha provocaa ona estinzion de massa 250 million de agn fa che l’ha copaa pressapoch el 90% di specie vivent.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Carta di popolazion indigen de la Siberia a la finn del Vottcent

Denanz de la descoverta europea, la Siberia l’era abitada de pussee grupp nomadegh coma i Enets, i Nenets, o i Unn. In de l’Edàa de Mezz, ona part del territori siberian a l’era controllada di popolazion mongol, e a la fin del Quattercent l’ovest de la Siberia l’era sotta el Canaa de Sibir. In quij dì lì, la popolazion de la Siberia l’era de pressapoch 300 mila personn.

In del Cinchcent i russ hann scominciaa a fà su di cittàa in di vall di grand fium siberian e a conquistà i territori del Canaa de Sibir e di alter popolazion indigen. La conquista russa de la Siberia l’è andada innanz per pussee d’on secol, finn a la fondazion del 1647 de la fortezza de Okhotsk in su la costa de l’Ocean Pacifegh.

Finn a la finn del Vottcent, la Siberia l’era domà doperada per i sò ricchezz naturaj e coma loeugh dova menà i prigionee e i esiliaa; el pussee grand cambiament l’è staa la costruzion, intra el 1891 e ‘l 1916, de la Ferrovia Transiberiana, la pussee longa del mond. In la segonda metàa del Vottcent e finn a la Rivoluzion d’Ottober, mezz million de personn l’è andaa a viv in de la Siberia e in de l’Orient Russ.

In del period de l’Union Sovietega hinn staa faa su tant camp de lavor forzaa, cognossuu cont el nomm de GULag del nomm de l’offizi del menagg del qual a eren controllaa. La pupart di grand cittàa industriaj del nord de la Siberia, coma Noril’sk e Magadan l’è stada fada su de prigionee di GULag.

Geografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

El fium Jenisej e la cittàa de Krasnojarsk

Cont on territori de 13,1 million de chilometer quadraa, la Siberia la fa su el 77% de la Russia. La Siberia l’è fada su de pussee zonn geografegh coma el Bassopian Siberian Occidental e l’Altipian Central Siberian. El territori siberian l’è traversaa de sud a nord de on quaj fium intra i pussee longh e important del mond: i trii pussee grand a hinn, de occident a orient, l’Ob’ (e ‘l sò affluent pussee important, l’Irtyš), el Jenisej, e la Lena; alter fium important a hinn la Bassa Tunguska e la Kolymà.
In del sudest de la Siberia el se troeuva anca el lagh Bajkal, el pussee grand de l’Eurasia (foeura del Mar Caspi; quell de sett al mond), e ‘l pussee profond e quell cont la quantidàa d’acqua maggior del mond.

In de la part oriental de la Siberia, in la republega de la Jakutia, gh’hinn di grand caden di montagn che dividen el basin idrografegh de l’Artegh de quell del Pacifegh, i pussee important di quaj a hinn la cadena de Verkhojansk e i mont Stanovoj: chì a se troeuven i duu villagg de Verkhojansk e Ojmjakon, i duu loeugh abitaa pussee fregg del mond.

Taiga siberiana

El tocch pussee settentrional de la Siberia continentala a l’è el capp de Čeljuškin, in la penisola del Tajmyr, che l’è anca el punt pussee settentrional de l’Eurasia. In de l’ocean artegh siberian a se troeuven i arcipelagh de la Novaja Zemlja, Severnaja Zemlja, i Isol de la Noeuva Siberia, e l’isola de Wrangel.
De occident a orient, l’ocean Artegh l’è dividuu in:

La pupart del territori siberian l’è covert de la taiga, foeura di region pussee settentrionaj dova la vegetazion dominant a l’è la tundra, e di montagn pussee alt dova el clima l’è tropp fregg.