Stam

De Wikipedia

Chest artícol a l'è scricc in Lumbàrt, ortograféa orientàl unificàda.


Parcc del fiùr
Parcc del fiùrGinecèoCoròlaCáles (botánica)StamÒvulo (botànica)Òvulo (botànica)Ovàre (botànica)StìgmaStil (botànica)Ovàre (botànica)GinecèoCoròlaPétaloCàlesSépaloPereànseAntéraFilamènt (botànica)AndrocèoStamAs fiuràlNetàrePedùncolConetìfAntéraPòlenStamOvàre (botànica)
Parcc del fiùr
Parcc del fiùr madür.
Schìsa söi nòm per nà al sò artìcol. (Arda l'ilüstrasiù)
Stam de 'n amaryllis

En botànica el stam l'è l'órghen de reprudusiù mas•cc endèi fiùr de le piànte che fà part de le Angiospermae.

L'è furmàt de 'n filamènt e de 'n antéra, colocàda ensìma al filamènt, endóche gh'è le lòze che fà sö 'l pòlen.

L'ensèma dei stam de 'n fiùr l'è ciamàt androcèo, e 'l se tróa 'ntra la coròla e 'l pestél.

Elemèncc del stam[Modifega | modifica 'l sorgent]

El stam l'è furmàt de tré elemèncc:

  • el filamènt: de sòlet se tràta de 'n stél fì fì, con ensìma l'antéra, de spès l'è de sesiù a sércol, ma con divèrse variàncc a segónt de la spéce. El pöl véser pò a cürt cürt o adiritüra mancà e 'n chèsto öltem càzo se dis che l'antéra l'è sèsil.
  • el conetìf: l'è la part en mès de l'antéra sitüàda söl prolongamènt del filamènt e de sòlet poch svelöpàda.
  • l'antéra: l'è la part fèrtil del stàm, la g'ha i sach pulìnich reünìcc e ndò lòze.

En stam rüdimentàl, endóche gh'è mìa l'antéra, l'è ciamàt staminòdio.