Val Bregaja

De Wikipedia
(Rimandad de Val Bregaglia)
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
El paes de Soeuj.

La Val Bregaja (Val Bargaja in de la parlada del loeugh; Val Bregaglia in Italian; Bergell in Todesch; Val Bergiaglia in Romancc) a l'è ona vall alpina traversada del fiumm Mera (o Maira). La val la scomincia del pass del Maloeuggia (1815 meter) e la finiss quand che 'l Lir el finiss in de la Mera. La val l'è per bòna part svizzera (canton Grison) e domà in de l'ultima part italiana (Provincia de Sondri).

Geografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

La vall l'è strengiuda tra dò dorsal de mont che gh'hann on andament puttòst linear e definii: a dritta la se troeuva la dorsal Pizz Longhin-Pizz Duan-Pizz Galleggion, che le divid de la Val d'Avers; a manzina inveci la gh'è la dorsal di mont de la Val Bregaja, oltra la qual la gh'è la Val Masen e la Val Codera. In di dorsal se sviluppen i tre val lateral principal de la Bregaja: a dritta la Val Maroz, che la se slonga del fondovall arent a Casascia e la finiss in del Pizz Duan (3131 meter) e la cresta di mont d'Avers; a manzina la Val d'Avigna e la Val Bondasca. Quest'ultima l'è la pussee conossuda perchè al sò interno se troeuven el Pizz Badil e 'l Pizz Cenghel, el mont pussee alt de la vall (3367 meter). Idrografigament la faria part de la val anca la Val del Forno, che però la ven pussee despess inserida in de l'Engadina.

I comun de la vall[Modifega | modifica 'l sorgent]

Stòria e coltura[Modifega | modifica 'l sorgent]

La part svizzera de la vall l'ha faa part di domini di Asburgh fina al 1367. In del 1367 l'ha tòlt part a la Lega Caddea, che in del 1498 l'è vegnuda el Canton Grison.
La part italian l'è partegnuda al Ducaa de Milan fina al 1512. De quell ann lì fina al 1797 l'ha faa part, insema a tutta la Valtellina, del Canton Grison. Dòpo el period napoleònigh l'è tornada a fà part de la region italiana (in particolar del Regn Lombard-Venet), fina a quand, dòpo el 1859 l'ha finii per segutà i vicend de tutta la Lombardia e de l'Italia.

Quella division l'ha faa sì che in de la part italiana la religion principal la sia quella cattòliga, menter in quella svizzera l'è quella protestanta. A bon cunt, el dialett a l'è l'istess: on dialett ciavennasch cont ona fòrta influenza del Romancc.