Salinità del soeul

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Di soeul salìtt con evidenza in sui pàscol in del stat americàn del Colorado. El sal deslenguàa in del soeul el se accùmula in su la superfice
Incrostadura de sal ind on tubo de PVC per l’irigazión in Brazil

La salinità del soeul a l’è la quantità de sal che gh’è denter in del soeul; el procèss che ‘l mena a l’aument de la salinità l’è ciamàa salinizzazión.[1] El sal l’è present naturalment in del soeul e in de l’acqua. On soeul el ven salìn per via di procèss naturàj compagn de l’appòrt de acqui mineràj o del svaporament di oceani o per via de procèss artificiàj compagn de l’irigazion o del sal spandùu in sui strad.

Occorenza naturàl[Modifega | modifica 'l sorgent]

I saj hinn di component naturàj del soeul e de l’acqua. I ion responsàbil de la salinità hinn: Na+, K+, Ca2+, Mg2+ e Cl.

Adrée a di perìod de temp longh, i mineràj del soeul vegnen portà via del soeul di agent atmosferich in di àrej indoe i precipitazion hinn assée, e poeu miss giò de noeuv in di sit indoe l'acqua salada la se muccia su e la svapora. Oltra che vèss tràa via di precipitazion e donca menà di acqui superficiaj, i sàj vegnen lassa giò de la polver e di precipitazion. I sàj pòden accumulàss in di región sècch e vèss donca responsàbil de la salinità naturàl. Quèst chì a l’è el caso de la salinità in Australia.

I attività di òmen pòden fa andà su la salinità del soeul cont l'introdù del sal in del soeul per mèzz de l’acqua de l’irigazion. Ona giusta gestión de l’irigazion la pò fa de manera de evità l’accumulazión grazie a on drenagg bon de portàgh via l’acqua salada al soeul. Anca di sit indoe i sistèma de drenagg che contribuìssen a la lessiviazion desmètten de lavorà, l’accumulazion di saj l'è variazion del livèll di acqui sotterrani che la succedeva innanz de la soa costruzión l’hà permìss la deslenguada di saj in di àves, e l'hà determinàa di alt concentrazion in del’àves medèsim. Dopo la costruzion, el livèll semper alt de l’acqua de l’àves l’hà faa aumentà la salinità di tèrr ch'i servissen a l'agricoltura. [2]

Soeul sòdich[Modifega | modifica 'l sorgent]

Quand che l’ Na+ (sòdio) el dòmina, el soeul el po’ diventà sòdich. El pH del terren el pò vèss àcid, nèuter o alcalin.

I terren sòdich hinn difficil de vèss coltivà perché gh’hànn ‘na struttura che la lìmita o la prevén l’infiltrazion de l’acqua e ‘l drenàgg e tenden a fà accumulà cèrt element come ‘l bòro, el molibdeno intorna di radìs in 'na quantità che la che ‘l pò vèss tòssica per i piant.[3] La sostanza pussée doprada per la bonifica di soel sòdich a l’è el gèss, a gh'è poeu ‘na quaj pianta. che la tòlera el sal e la tossicità di ion, che l’è capazz de portàgh di migliorament al soeul. [4]

El tèrmen "soeul sòdich", di vòlt, a l’è in manera minga giusta a scoeula. Defàtt, el ven scambiàa cont el tèrmen "soeul alcalìtt", che ‘l gh’hà du significàa: 1) on soeul cont on pH maggior de 8,5, 2) on soeul cont ona quantità del sòdio che ‘l pò vèss scambiàa pussèe granda del 15% de la capacità de scambi. Despèss, ma minga semper, el tèrmen "soeul alcalìtt" l’è doprà per tutt e dò quèj caratteristich chì. [5]

Terren succ e salinità[Modifega | modifica 'l sorgent]

La salinità di terrén succ la càpita quand che l’àves a l’è du o trii meter de sòta rispètt a la superfice del soeul; el sal el ven su de l’àves a la superfice del soeul per via de l’azion de la suttilièzza. Quèst el succed indoe l’acqua sotterranea l’è salina (compagn che in divèrsi àerej) e l’è favorìi di prategh de utilizzazion del soeul che fànn andà denter in di àves pussée acqua de quèlla che l’àves el gh'avarìss de ricèv. Per esempi el trà giò i alber per 'vègh di terrén de coltivà l’è la resón principàl de la salinità d'ona quaàj area, de già che i radìs de superficie di cultùr annuàj ciapen el pòst di radìs profónd di alber.

Salinità caosada de l'irigazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

La pioeva o l’irigazion, in assenza de lessivazion, pòden menà su i sàj per l’azion de la suttilièzza

La salinità per via de l’irigazion la pò capità in del cors del temp che ghe se fa irigazion, de già che quasi tucc i acqui (anca i precipitazion naturàj) i gh’hànn delsnguàd denter di sàj. [6] Quand che i piant doperen l’acqua, i saj rèsten in del soeul e tàchen a mucciass denter. De già che la salinità la fa vegnì difficil a i piant a surbì l’umidità del soeul, quèj sàj chì gh’hànn de vèss lessiviàa de la zòna arenta a i radìs cont el mèttegh de l’acqua anmò (acqua le lessiviazion). La salinità caosàda de l’irigazion l'aumenta anca per via del scars drenagg e per l’utilizzazion di acqui salinn in agricoltura per l’irigazion.

La salinità in ambient cittadìn l'è el risultàa de la combinazion de l’irigazion e di procèss de salida di àves per suttilièzza. Al dì d'incoeu l’irigazion a l’è comùn in di giardin e in di àrej per la ricreazion.

Conseguenz de la salinità del soeul[Modifega | modifica 'l sorgent]

I conseguenz de la salinità hinn:

La salinità la mena di problema important de peggiorament del soeul. La salinità del soeul la pò vèss redòtta per mèzz la lessivazion di saj solùbil cont on eccèss de acqua de irigazion (acqua de lessiviazion). El contròll de la salinità del soeul el ciapa denter el contròll del livèll di àves, la lessiviazion e 'na bona graticola de drenagg oppur di alter sistèma di drenagg sòtt-superficiàj. [8][9] El trattament complètt per la salinità l’è spiegàa de l’Organizzazion del Mangià e de l'Agricoltura di Nazion Unii [10]

Soportazion di coltur a la salinità[Modifega | modifica 'l sorgent]

Di livèj alt de salinità pòden vèss soportà se a vegnen coltivàa di piant che sopòrten el sal. Di coltùr sensìbil a la salinità perden nel sò vigór giamò anca in di soeul leggerment salitt, inveci di alter suffrissen domà per di valór moderàa de la salinità del soeul, domà quèj pussèe resistent riessen a cress ben in di soeul molto salìtt. L’università del Wyoming [11] e ‘l govèrna del stat american de l’Alberta [12] i hànn raportà i daa de la soportazión a la salinità di piant.

I dàa speimentàj di terrén irigàa, coltivàa di agricoltór, hinn scars, soratùtt in di paés 'drée a sviluppàss. Tuttamanch, ona quàj indàgin in di aziend agrìcol, l’è stada fada in Egitto,[13] India,[14] e in Pakistan.[15] On quaj esempi l’è mostràa in quèlla galleria chì, indoe gh’è di piant sensìbil e di alter tollerànt.[16] [17]

Region interessaa[Modifega | modifica 'l sorgent]

Del la mappa di soeul del mond de la FAO/UNESCO a se veden quèj zòn chì ‘me i pussée interessàd de la salinità. [18]

Region Area (106ha)
Africa 69.5
Visin e medi Orient 53.1
Asia e lontan orient 19.5
America latina 59.4
Australia 84.7
America del nòrd 16.0
Euròpa 20.7

Vos correlad[Modifega | modifica 'l sorgent]

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. from "Soil salinity" in WaterWiki, the on-line Knowledge and Collaboration Tool of the Community of Practice (CoP) on Water- and UNDP-related activities in Central and South-Eastern Europe, Caucasus and Central Asia. Arqiviad qé: [1]
  2. senza di font
  3. 4. SODIC SOILS AND THEIR MANAGEMENT, FAO
  4. Encyclopedia of Soil Science. (2002). United States: Dekker.
  5. Genesis and Management of Sodic (Alkali) Soils. (2017). (n.p.): Scientific Publishers.
  6. audor=ILRI, titol=Effectiveness and Social/Environmental Impacts of Irrigation Projects: a Review|series=In: Annual Report 1988 of the International Institute for Land Reclamation and Improvement (ILRI)|ann=1989|paginn=18–34|sit=Wageningen, The Netherlands|url=http://www.waterlog.info/pdf/irreff.pdf
  7. url=https://phys.org/news/2018-12-saltier-waterways-dangerous-chemical-cocktails.html%7Ctìtol=Saltier waterways are creating dangerous 'chemical cocktails'
  8. tìtol=Drainage Manual: A Guide to Integrating Plant, Soil, and Water Relationships for Drainage of Irrigated Lands|ann=1993|editor=Interior Dept., Bureau of Reclamation|isbn=978-0-16-061623-5
  9. Free articles and software on drainage of waterlogged land and soil salinity control. Recuveraa el 2010-07-28.
  10. Salt-Affected Soils and their Management, FAO Soils Bulletin 39 (http://www.fao.org/docrep/x5871e/x5871e00.htm)
  11. Alan D. Blaylock, 1994, Soil Salinity and Salt tolerance of Horticultural and Landscape Plants. University of Wyoming Arqiviad qé: [2]
  12. Government of Alberta, Salt tolerance of Plants
  13. : H.J. Nijland and S. El Guindy, Crop yields, watertable depth and soil salinity in the Nile Delta, Egypt. In: Annual report 1983. International Institute for Land Reclamation and Improvement (ILRI), Wageningen, The Netherlands.
  14. D. P. Sharma, K. N. Singh and K. V. G. K. Rao (1990), Crop Production and soil salinity: evaluation of field data from India. Paper published in Proceedings of the Symposium on Land Drainage for Salinity Control in Arid and Semi-Arid Regions, February, 25th to March 2nd, 1990, Cairo, Egypt, Vol. 3, Session V, p. 373–383. On line: [3]
  15. R.J. Oosterbaan, Crop yields, soil salinity and water table depth in Pakistan. In: Annual Report 1981, pp. 50–54. International Institute for Land Reclamation and Improvement (ILRI), Wageningen, The Netherlands, reprinted in Indus 24 (1983) 2, pp. 29–33. On line [4]
  16. Collection of salt tolerance data of agricultural crops from measurements in farmers' fields. On line: [5]
  17. Crop Tolerance to Soil Salinity, Statistical Analysis of Data Measured in Farm Lands. In: International Journal of Agricultural Science, October 2018. On line: [6] Arqiviad qé: [7]
  18. R. Brinkman, 1980. Saline and sodic soils. In: Land reclamation and water management, pp. 62–68. International Institute for Land Reclamation and Improvement (ILRI), Wageningen, The Netherlands.

Ligamm de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]