Lessiviazion

De Wikipedia
Salta a la navigazzion Và a cercà
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

La lessiviazión (o estrazión sòlid-lìquid) l’è on tèrmin dopràa in chimica per definì el procèss che ‘l consist ind la separazion de vun o de divèrsi component solubil d’ona massa sòlida per mèzz d'on solvént. El ven despèss doperà in metallurgia, per esempi in di procèss de produzion del ramm, de l’argent e del stagn.

Il tèrmin el ven dopràa anca in idrogeologia e pedologia per indicà el procèss per via del quàl i elemént solùbil del soeul, per effètt del fluss superficial e de la percolazión di acqui, vegnen trasportàa o migren vèrs i strat profónd del soeul. In del cors de la lessiviazion, el procèss de trasferiment de la materia el succèd per mèzz de la diffusion del soluu de la soluzion concentrada che l’imbibìss el soeul, a la soluzion d’estrazion, a caosa de la differenza de concentrazion esistent.

L’estrazion sòlid-liquìd, in di ùltim ann, l’è stada aplicada in del settór vinìcol. El procèss naturàl de inveggiament del vin, defàtt el gh’hà besògn de tanti anni de ripós in di bott, e quand che el stà denter in di bott, el vin, el pò vess contamina e donca de trasa vià. L'estrazión sòlid-lìquid la permètt de acelerà la fase che la bevanda la ghe estrà la componenta aromatica al legn e quèst el fà de manera de redùnn assosènn el temp de inveggiamént, de già che con la giontada de quèlla componenta chì ai vin o ai grapp la ghe dà l’inviada a la fase chimica, che l'è quèlla che i sostanz giontàd subissen i trasformazion e quèsta fase chì donca la se completa pussée a la svèlta. Defàtt se gh'hà domà de spettà che i divèrsi component (quèj del legn e quèj de la bevanda) interàgissen infra de lor oppùr con l’ossigen [1]

Procèss de lessiviazion per i sostanz biològich[Modifega | modifica 'l sorgent]

‘Na mes'ciada la pò vèss fada su de divèrsi sostanz orgànich e nò organich che gh’hànn ‘n'attività biològica. Al fin de separà el soluu che l’interèssa, o de tiràgh via on component nò vorsùu a la fase sòlida, quèsta chì la ven misa la contàtt cont on lìquid. Quand che el sòlid e ‘l lìquid hinn in contàtt, el solùu, o i solùu, i pòden migrà del sòlid al solvent, inscì che i component che al princìppi gh’eren in dèl sòlid se sepàren. Quèll procèss chì de separazion l’è ciamàa lessiviazion sòlid-liquid o anca domà lessiviazion. De già che ind la lessiviazion el solùu el ven tràa foeura del sòlid, quèll’operazion chì l’è ciamada anca estrazión. Ind la lessiviazion quèll’operazion chì l’è ciamada anca estrazión. Quand la lessiviazion l’è fada doprand ‘me solvént l’acqua l’è ciamada lavadura. In de industri de interèss biològich e quèj che prodùssen i mangià, tanti prodòtt hinn ottegnùu per mèzz de la lessiviazion sòlid-liquid, compagn de l’estrazion del sùcher di biedràv con l’acqua calda. Ind la produzion di òli vegentaj, vegnen doprà di solvent orgànich ‘me l’esàn, l’aseron, e/o ètere per l’estrazion de l’òli de nus o de soménza. In del settór farmacèutich, tanti princippi attìv hinn tràa foeura per mèzz de la lessiviazion di radìs di piant, di foeuj o di fust.[2]

Procèss de lissiviazion per i materiaj nò organich e orgànich[Modifega | modifica 'l sorgent]

La lessiviazion l’è molto doprada in di industri de lavorazion di metàj. El metal interessàa l’è compres in di mes'ciàd che gh’hànn dent di grandi quantità de component nò ùtil e la lessiviazion l’è doprada de trà via i metàj ‘me sàj nò solubil. [2] In del settór de la lavorazion del metal, a vegnen doperàa soratùtt i àcid. De nòrma vegnen doperà di compòst solforàa al fin de tràa via i metàj de la fase sòlida, e sti chì podùsen di sòtt-prodòtt dannós per l’ambient.

Lessiviazion del terren[Modifega | modifica 'l sorgent]

La lessiviazion in del terrén la servìss de lavà via di sostànz soratùtt i sàj per mèzz del dacquà cont on spropòsit de acqua.

El ven ciamàa fabisògn de lessiviazión (LR) la quantità de acqua che la servìss de lavà via i sàj di radìs di piant, e la ven esprèssa come la quantità de acqua doprada per la lessiviazion (hLR) e l’acqua totàl de la dacquada (fada su de l’acqua de lessiviazión e de quèlla che la servìss de compensà la svapo-traspirazion (ETC).

A gh'è di fórmol prategh de calcolà el fabisògn de lessiviazión:

in del caso de l'irigazion per sbroffadura
in del caso de la microirigazion

indoe

ECw l'è la conduttività elèttrica de l'acqua a 25°C in ds/m (decisiemens per meter);
ECe l'è quèlla de l'estràtt sàtur in dS/m e la correspónd a quèlla massima accettàbil quant a la pèrdita de produzion (generàlment del 10%);
ECe100 l'è l'efficienza che la mena a la pèrdita del 100% de la produzión.

I ghe lavoren adrée a la lessiviazión del terrén minga domà l'irigazion artificiàl ma anca i pioeuv naturàj. A gh'è poeu anca de vèss considerada l'efficienza de la lessiviazión de già che la lessiviazion l'è minga uniforma. el valór de l'efficienza de la lessiviazion l'è de 0,8-1 in di terren sabbiós e de 0,3-0,7 in quèj pesànt. [3]

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. D. Naviglio, L'invecchiamento di vini, grappe e distillati. Dalla tradizione al Naviglio Estrattore, 2012, Aracne.
  2. 2,0 2,1 [EN] Geankoplis, Christie (2004). Transport Process and Separation Principles. NJ: Pretence Hall. pp. 802–817. ISBN 978-0-13-101367-4.
  3. Antonina Capra (2007). Progettazione e gestione degli impianti di irrigazione (in italian). Edagricole, 42-43. ISBN 978-88-506-5215-0. 

Vos correlad[Modifega | modifica 'l sorgent]