Francesism

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

I francesism (o anca gallicism) hinn quei paroll de la lengua francesa che vegnen doperaa anca in alter lengov.
La presenza de tanti paroll frances in di alter lenguagg la pò avèggh vari reson:

  • Per l'importanza de la litteradura francesa in del Medioev, che l'ha faa spantegà el sò lessegh amoros e feudal.
  • Per l'importanza de la coltura iluminista in del Settcent, che l'ha menaa in gir on bon numer de paroll del lessegh politegh doperaa anca incoeu.
  • Per efett de la dominazion e de l'egemonia francesa in Europa duranta i secoi (soratutt in tra el XVII e 'l XIX secol) che l'ha menaa in gir i paroll del lessegh militar, diplomategh e naval.
  • Per l'importanza de la coltura francesa (litteraria, de la moda, de la cusina...), che l'ha portaa in di vari lenguagg paroll ligaa a quei ambient chì.
  • Per la dominazion colonial in certi nazion africann e asiategh.

I francesism hinn cognossuu in d'on bon numer de lengov europei: in particolar, regordom l'italian, l'ingles, el todesch, l'olandes, el rumen, el russ. On'altra lengua che l'ha ciappaa on bell numer de francesism l'è 'l piemontes.
In del napoletan e in del sicilian, i francesism despess hinn originari de la dominazion normanna o angioina, e donca hinn tra i pussee antigh.

Esempi de francesism[Modifega | modifica 'l sorgent]

Lombard[Modifega | modifica 'l sorgent]

Anca se on quai termen l'era giamò rivaa in del XVIII secol (soratutt a Milan), on bon numer de paroll frances hinn rivaa in del lombard in del Vottcent, quand che 'l frances l'eva la lengua de la moda e del prestisg internazional. Alter paroll inveci hinn staa portaa di lavorador partii per la Francia, la Svizzera o el Belgi. La pupart di francesism l'è stada traslitterada per andàggh adree a la parnonzia lombarda. Al dì d'incoeu hinn minga inscì doperaa, anca perchè la lengua colta de riferiment per el lombard l'è devegnuda l'italian.
In del Canton Tesin l'influenza del frances l'è stada pussee forta anca a nivell popolar, per via de l'ofizialità de quella lengua chì in di istituzion svizzer (e per la migrazion interna).

A[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Acsan: manera de parlà (fr. accent).
  • Adressa: indirizz (fr. adresse).
  • Agreabel (fr. agréable).
  • Agreman (fr. agrément).
  • Alon: cià, su, andemm (fr. allons).
  • Amusass: divertiss (fr. s'amuser).
  • Antresol (fr. entresol).
  • Anvelopp (fr. enveloppe).
  • Armoar: armari (fr. armoire).
  • Arsgian: danee (fr. argent).
  • Ascensoeur (fr. ascenseur).
  • Atô (fr. atout).

B[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Baché (fr. baquet).
  • Bajard (fr. bayart).
  • Bersò (fr. berceau).
  • Biedrava (fr. betterave)
  • Bisgiô (fr. bijoux).
  • Blagoeur (fr. blagueur).
  • Bloeu (fr. bleu).
  • Blos (fr. blouse).
  • Boll (fr. boule).
  • Boetta (fr. boite).
  • Botumm (fr. béton).
  • Bufé (fr. buffet).
  • Burò: ofizzi (fr. bureau).
  • Buscion (fr. bouchon).

C[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Cabaré (fr. cabaret).
  • Cabriolé (fr. cabriolet).
  • Cadò: regal (fr. cadeau).
  • Calissoar (fr. équarissoir).
  • Canapé (fr. canapée).
  • Cianza (fr. chance).
  • Coliss (fr. coulisse).
  • Contoeur (fr. compteur).
  • Copee (fr. coupé).
  • Copoeur (fr. coupeur).
  • Copon (fr. coupon).
  • Cosc (fr. couche).
  • Coteletta (fr. côtelette).
  • Cruscee (fr. crochet).

D[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Debinà (fr. débiner).
  • Debrajà (fr. débrayer).
  • Debrojass (fr. se débrouiller)
  • Debosc (fr. débauche).
  • Decolté (fr. décolleté).
  • De(s)gordii (fr. dégourdi).
  • Degottà (fr. dégouter).
  • Deplian: foeuj ilustrativ (fr. depliant).
  • Desabusàss: descantàss (fr. se désabuser).

E[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Erisson (fr. hérisson).

F[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Fassonn: manera de fà (fr. façon).
  • Fassonnoeur (fr. façonneur).
  • Famina: carestia (fr. famine)
  • Fonzion (fr. fonction).
  • Forgon (fr. fourgon).
  • Frambosa; magiostra (fr. framboise).
  • Foett (fr. fouet).

G[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Gerett (fr. jarret).
  • Giambon: persutt (fr. jambon).

L[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Lambò (fr. lambeau).
  • Landò (fr. landau).
  • Lapin o lapenn (fr. lapin).
  • Lea (fr. allée).
  • Leché (fr. laquais).
  • Ledecan: aiuttant (fr. l'aide de camp).
  • Lingiaria (fr. lingerie).
  • Lisoeus (fr. liseuse).
  • Lissoar (fr. lissoir).
  • Lorgnett: oggialin (fr. loirgnette).

M[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Metress: padrona (fr. maîtresse).
  • Metter: padron (fr. maître).
  • Minoeur: lavorador in de la miniera (fr. mineur).
  • Minuee (fr. minuet).

N[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Neglisgé (fr. negligé).
  • Nivell (fr. niveau).
  • Noasett (fr. noisette).
  • Noeud: gropp (fr. nœud).
  • Nuanz (fr. nuance).

O[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Obersg: albergh (fr. auberge).
  • Obersgina: meresgiana (fr. aubergine).

P[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Paltò (fr. paletot).
  • Perterr (fr. parterre).
  • Plafon (fr. plafond).

R[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Ragô (fr. ragoût).
  • Ramoeusa (fr. rameuse).
  • Ranclò: gener de susinn (fr. reine Claude).
  • Randevô: inconter, pontell (fr. rendez-vous).
  • Ratatoja (fr. ratatouille).
  • Reclamm (fr. réclame).
  • Regolizzia (fr. régolice).
  • Rondò (fr. rondeau).
  • Rusc (fr. ruche).

S[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Sacrenon (fr. sacré nom).
  • Sciofoeur (fr. chauffeur).
  • Servietta (fr. serviette).
  • Sevigné (fr. sévignée).
  • Scignon o zignon (fr. chignon).

T[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Tiroar: tirett (fr. tiroir),
  • Topee (fr. toupet).
  • To(v)alett: comod (fr. toilette).
  • Tondoeus: machinetta per tajà i cavei (fr. tondeuse).
  • Trumò (fr. trumeau).

Piemontes[Modifega | modifica 'l sorgent]

In del piemontes el frances el gh'ha 'vuu di influss bei fort. I reson gh'hann de vess trovaa in di raport bei strecc (in del ben e in del mal) tra la cort de Savoja e quella francesa.
Inoltra, al dì d'incoeu, hinn staa portaa dent al piemontes on mucc de neologism formaa in sul modell frances, anca per ona certa volontà de vorè deslontanass de l'influenza coltural italiana.

  • Acsan: acent (fr. accent)
  • Alman: todesch (fr. allemand)
  • Ampussoné: invelenà (fr. empoissoner)
  • Ardì (fr. hardi)
  • Arpròcc (fr. reproche)
  • Bagage: bagali (fr. bagage)
  • Bërgé: pastor (fr. berger)
  • Bisó: bisgiô (fr. bijoux)
  • Bogé: moeuv (fr. bouger)
  • Bonèt: barett (fr. bonnet)
  • Burò: ofizzi (fr. 'bureau)
  • Bueta (fr. buvette)
  • Cadò: regal (fr. cadeau)
  • Cassé: s'ceppà (fr. casser)
  • Chité: lassà (fr. quitter)
  • Drapò: bandera (fr. drapeau)
  • Dròlo (fr. drôle)
  • Gené: genà (fr. gêner)
  • Ghëddo (fr. guède)
  • Mersì: grazie (fr. merci)
  • Tirabosson: tirabuscion (fr. tire bouchon)

Italian[Modifega | modifica 'l sorgent]

I contatt in tra l'italian e 'l frances hinn semper staa bei fort, a partì del Medioev. Per 'sta reson, la presenza de francesism l'è antiga. Ona prima ondada la troeuvom in tra el IX e 'l XV secol, con termen del lenguagg feudal, ma anca de la litteradura e de l'amor cortes. In del Renassiment la s'è invertida la tendenza, e l'è staa l'italian a portà tanti paroll in del frances. In del Settcent e in del Vottcent, inscambi, l'è anmò el frances a vess ona font de paroll noeuv per l'italian, soratutt in trai iluminista.
El fluss de francesism l'è duraa per tutt el Vottcent e la prima metà del Noeuvcent, fin'a quand el fascism l'ha deciduu de fà ona politega de purism lenguistegh. Dopo la II Guerra Mondial i francesism hinn tornaa a cress (per esempi, in del period del Sessantott), anca se al dì d'incoeu el frances l'è pu la lengua pussee prestigiosa, e l'italian el tend a ciappà pussee paroll de l'ingles.

Ingles[Modifega | modifica 'l sorgent]

Se stima che almeno el 30% di paroll de la lengua inglesa la vegna del frances; on rosc bell important el vegn del frances medieval (o anglonormann), la lengua parlada di re normann de l'Inghilterra. Per i prestit pussee moderni, la situazion l'è on poo compagna de quella di alter lenguagg.
In trai paroll de usagg comun che vegnen del frances (o del normann) a troeuvom:

  • Beef: bò (fr. bœuf).
  • Bottle: boteja (fr. bouteille).
  • Chair: cadrega (fr. chaise).
  • Chamber: camera (fr. chambre).
  • Flower: fior (fr. fleur).
  • Money: danee (fr. monnaie).
  • Road: strada (fr. route).
  • Table: tavol (fr. table).

I francesismi je troeuvom anca in d'on bon numer de esonem ingles, per esempi Bruges, Turin, Milan, Venice, Rome, Plaisance, Naples, Florence, Seville.

Romanc[Modifega | modifica 'l sorgent]

El romanc, oltra a on fort influss todesch, l'ha ciappaa anca di paroll del frances (che l'è vuna di lengov ofizziai de la Svizzera):

  • adressa (fr. adresse)
  • armada (fr. armée)
  • aviun (fr. avion)
  • bagascha (fr. bagage)
  • garascha (fr. garage)
  • mustarda (fr. moutarde)
  • omletta (fr. omelette)
  • schambun (fr. jambon)
  • servietta (fr. serviette)
  • tualettas (fr. toilettes)
  • velo (fr. vélo)

Romen[Modifega | modifica 'l sorgent]

El 22% di paroll del lessegh romen hinn de origin francesa, rivaa (insemma a on bell numer de italianism, che hinn el 3,9% del vocabolari romen) soratutt in de la segonda metà del Vottcent, quand che 'l romen l'ha scominciaa a vess ona lengua letteraria e doperada a nivell ofizial.
Chichinscì a gh'è on quai esempi de francesism in del romen:

  • Adresă (fr. adresse).
  • Afiş (fr. affiche).
  • Ambasadă (fr. ambassade).
  • Ambasador (fr. ambassadeur).
  • Avion: reoplan (fr. avion).
  • Bagaj (fr. bagage).
  • Bijuterie (fr. bijouterie).
  • Bilet (fr. billet).
  • Birou (fr. bureau).
  • Biscuit: biscott (fr. biscuit).
  • Buget (fr. budget).
  • Climatizor (fr. climatiseur).
  • Egale: ingual (fr. égal).
  • Etaj (fr. étage).
  • Fişier (fr. fichier).
  • Furgonetă (fr. fourgonette).
  • Garaj (fr. garage).
  • Ghid: guida (fr. guide).
  • Lampă (fr. lampe).
  • Majoritate (fr. majorité).
  • Maşină (fr. machine).
  • Menaj (fr. ménage).
  • Omleta (fr. omelette).
  • Presă: stampa (fr. presse).
  • Şervet (fr. serviette).
  • Şofer (fr. chauffeur).
  • Supă: zuppa (fr. soupe).
  • Tirbuşon (fr. tirebouchon).
  • Toaletă (fr. toilette).

Turch[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'origin di paroll in de la lengua turca.

Quasi el 5% di paroll del turch del dì d'incoeu l'è de origin francesa. I prestit frances reguarden soratutt el lessegh modern e del mond de la città, oltra che on quai nomm de paes forest. I termen frances hinn rivaa in del turch a partì del XIX secol, e s'hinn confermaa anca despoeu la reforma lenguistega di Agn Vint. Compagn de tutt i alter paroll de origin foresta, anca i termen frances hinn staa dattaa a la grafia e a la parnonzia de la lengua turca[1][2].
Chì de sotta ona lista (minga intrega) de paroll turch de origin francesa:

  • Ajansi (fr. agencie)
  • Aksesuar (fr. accéssoir)
  • Almanya: Germania (fr. Allemagne)
  • Ambalaj (fr. imballage)
  • Ambulans (fr. ambulance)
  • Aparatif (fr. apéritif)
  • Apartman (fr. appartement)
  • Asansör (fr. ascenseur)
  • Bagaj: bagali (fr. bagage)
  • Bijuteri (fr. bijouterie)
  • Bilet (fr. billet)
  • Brezil: Brasil (fr. Brésil)
  • Büfe (fr. buffet)
  • Bulvar (fr. boulevard)
  • Butik (fr. boutique)
  • Disiplin (fr. discipline)
  • Ekonomi (fr. économie)
  • Gar: stazion del treno (fr. gare)
  • Garaj (fr. garage)
  • Jandarma (fr. gendarme)
  • Jeton (fr. géton)
  • Kabotaj (fr. cabotage)
  • Kontör (fr. conteur)
  • Kredi: credet (fr. crédit)
  • Kuaför: perucchee (fr. coiffeur)
  • Müze (fr. musée)
  • Noel: Nedal (fr. Noël)
  • Obje (fr. objet)
  • Otomasyon (fr. automation)
  • Pano (fr. panneau)
  • Polis (fr. police)
  • Reklam (fr. réclame)
  • Restoran (fr. restaurant)
  • Restorasyon (fr. restauration)
  • Rezervasyon: prenotazion (fr. réservation)
  • Seksion (fr. séction)
  • Senfoni: sinfonia (fr. symphonie)
  • Servis: servizzi (fr. service)
  • Sufle (fr. soufflé)
  • Tren (fr. train)
  • Turizm (fr. tourisme)
  • Tuvalet (fr. toilette)
  • Üniversite (fr. université)

Russ[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'influenza francesa in sul russ l'ha taccaa a fàss sentì in la metà del Settcent, quand che la Russia l'era dree a "modernizàss" e la ghe vardava a l'Europa 'me on modell coltural e social de imità. La lengua de la coltura, de l'Iluminism e de la diplomazia l'era el frances, e inscì gh'è rivaa ona motta de francesism in de la lengua. Almeno fina a la guerra tra Francia e Russia in del 1812, la class dirigenta russa la cognosseva el frances proppi ben (on esempi se pò trovà in del romanz de Tolstoj Guerra e Pas, indè che on quai protagonista el dopera la version francesa del sò nomm, ma anca indè i primm pagin hinn tucc in frances). Anca per el rest del Vottcent, compagn de quell che l'è sucess per alter lenguagg europei, el frances el gh'ha 'vuu ona certa influenza in sul russ per quell che 'l reguarda el lessegh modern. Con l'espansion prima russa e poeu sovietega, i francesism s'hinn spantegaa anca in di lenguagg de l'imperi (per esempi el kazak).
Compagn de quell che 'l suced in alter lenguagg europei, anca in del russ i francesism hinn staa dattaa a la grafia e a la fonetega russa.

  • Ansambl' (fr. ensemble).
  • Avangard (fr. avant-garde).
  • Bagaž (fr. bagage).
  • Bjuro (fr. bureau).
  • Blanmanže (fr. blanc manger)
  • Bukinist (fr. bouquiniste).
  • Bul'var (fr. boulevard).
  • Desert (fr. dessert).
  • Duš (fr. douche).
  • Furgon (fr. fourgon).
  • Gril'jaž (fr. grillage).
  • Kalissony (fr. calisson)
  • Karbonad (fr. carbonade).
  • Konkurs (fr. concours).
  • Košmar (fr. cauchemar).
  • Krem (fr. crème).
  • Kupe (fr. coupé).
  • Madlen (fr. madeleine).
  • Mebel' (fr. meuble).
  • Merenga (fr. meringue).
  • Miraž (fr. mirage).
  • Muslin (fr. mousseline).
  • Muss (fr. mousse).
  • Natjurmort (fr. nature morte).
  • Pjure (fr. purée).
  • Pljaž (fr. plage).
  • Profitroli (fr. profiterole).
  • Ragu (fr. ragoût).
  • Restoran (fr. restaurant).
  • Šans (fr. chance).
  • Sufle (fr. soufflé).
  • Sup (fr. soupe).
  • Trotuar (fr. trottoir).
  • Vojaž (fr. voyage).
  • Žaljusi (fr. jalousie).

Maltes[Modifega | modifica 'l sorgent]

Anca se 'l numer pussee gross di prestet forest in de la lengua maltesa el riva de l'italian e del sicilian, a gh'è anca on quai prestet frances.

  • Bonġu: bon dì (fr. bonjour)
  • Bonswa: bona sira (fr. bon soir)
  • Xarabank: autobus (fr. char à bancs)
  • Xufier (fr. chauffeur)

Grech[Modifega | modifica 'l sorgent]

Anca se la pupart di paroll forest present in del lessegh grech a l'è italian, venet e turch, a gh'è spazzi anca per di prestet frances.

  • Avantáz (fr. avantage)
  • Abazoúr (fr. abat-jour)

Lengov regionai frances[Modifega | modifica 'l sorgent]

Breton[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Kloastr: cioster (fr. cloître).
  • Palez: palazz (fr. palais).
  • Pont (fr. pont).

Cors[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Citró: limon (fr. citron)
  • Essenza: benzina (fr. essence)
  • Gara: stazzion (fr. gare)
  • Lumera: lampeda (fr. lumière)
  • Mascina: machinari (fr. machine)
  • Merre: sindegh (fr. maire)
  • Mustarda: senavra (fr. moutarde)
  • Robba: vestii (fr. robe)
  • Sceffu: capp (fr. chef)
  • Studiante: student (fr. étudiant)
  • Vetru: bicer (fr. verre)
  • Vittura: machina (fr. voiture)

Lengov africann[Modifega | modifica 'l sorgent]

La Francia e 'l Belgi hinn staa dò di potenz coloniai pussee important del XIX secol, e hann dominaa di tocch bei gross de l'Africa. L'influenza del frances in quei terr là l'è anmò importanta: despess el frances a l'è la lengua ofizial di paes nassuu despoeu la decolonizazion, e la serviss 'me lengua franca. In 'sta manera tanti termen hinn passaa in di lengov locai, soratutt quei che reguarden el lessegh modern (tecnologegh, aministrativ...).
Chì de sotta on quai esempi de francesism in vari lengov africann:

  • Bambara: sansi (benzina; fr. essence), tèrèn (fr. train), buteli (boteja; fr. bouteille), wèrè (bicer; fr. verre), asiyèti (piatt; fr. assiette), orobu (vestii; fr. robe), galasi (giazz; fr. glace), lètri (fr. lettre), monperi (prevet; fr. mon père), leglisi (gesa; fr. l'église)
  • Baoulé: ekoli (fr. école), lòtò (fr. auto), glase (fr. glace), alapla (fr. aéroplan), buteli (fr. bouteille), veli (fr. verre), asiɛti (fr. assiette), luneti (oggiai; fr. lunettes), tabli (tavol; fr. table), aladyo (fr. radio), alapɔsu (ofizzi postal; fr. à la poste)
  • Comorian: lasansi (fr. essence), mopera (prevet; fr. mon père), bisikleti (fr. bicyclette), garaji (fr. garage), lamashini (motor; fr. la machine), lakile (ciav; fr. la clé), duktera (fr. docteur), biro (bureau), lopitali (fr. hôpital), likoli (fr. école), laglizi (fr. église).
  • Jola: e oto (fr. auto), otobis (fr. autobus), e garaj (fr. garage), e fring (fr. frein), e motol (fr. moteur), esans (fr. essence), kandavion (reoport; fr. camp d'avion), voyas (fr. voyage), bier (fr. bière), e be (fr. bœuf), omlet (fr. omelette), pompitel (fr. pomme de terre), sokola (fr. chocolat), galas (fr. glace), lay (aj; fr. ail), e wel (bicer; fr. verre), ka furset (fr. fourchette), hu darap (lenzoeu; fr. drap de lit), hu serviet (fr. serviette), e libel (liber; fr. libre), si lunet (fr. lunettes), hu fantalon (fr. pantalon), ka simis (camisa; fr. chemise), len (lana; fr. laine), soy (seda; fr. soie), e tabul (fr. table), e ses (cadrega; fr. chaise), e klimatise (fr. climatiseur), si sise (forves; fr. ciseaux), e til buson (fr. tirebouchon), a folis (polee; fr. police), a fonfie (fr. pompier), a sekretel (fr. sécretaire), komers (fr. commerce), a presidan (fr. président), ministel (fr. ministre), buro (fr. bureau), konseye (fr. conseiller), lofitan (fr. hôpital), polis (fr. police), e parti (fr. parti), e lekol (scoeula; fr. école), a etudian (student; fr. étudiant).
  • Kirundi: ivatiri (fr. voiture), bisi (fr. bus), tagisi (fr. taxi), igaragi (fr. garage), moteri (fr. moteur), lisansi (fr. essence), ubwato (batell; fr. bateau), tiké (bigliett; fr. ticket), duwani (dogana; fr. douane), pasiporo (fr. passeport), ikarata (fr. carte), byeri (fr. bière), isupu (fr. soupe), gato (dolz; fr. gâteau), umuleti (fr. omelette), keremu (fr. crème), iforomaj (fr. fromage), ideresi (fr. adresse), urupapuro (fr. papier), ipatalo (fr. pantalon), tapi (tapee; fr. tapis), firigo (fr. frigo), telefoni (fr. téléphone), madamu (fr. madame), avoka (fr. avocat), umusoda (fr. soldat), umupolis (fr. police), sosiyete (fr. société), imashini (fr. machine), bije (fr. budget), Leta (statt; fr. état), perezida (fr. président), kavumenti (governa; fr. gouvernement), minisitiri (fr. ministre), ibiro (fr. bureau), pariti (fr. parti), revolusiyo (fr. révolution), ishuli (fr. école), padiri (prevet; fr. prêtre), kiliziya (gesa; fr. église).
  • Malgasc: aotobisy (fr. autobus), motera (fr. moteur), lasantsy (fr. essence), ladoany (fr. douane), pasipaoro (fr. passeport), labiera (fr. bière), lasopy (fr. soupe), bisikitra (fr. biscuit), lamoleta (fr. omelette), puma (fr. pomme), foromazy (fr. fromage), dobera (buter; fr. beurre), vera (fr. verre), forosety (fr. fourchette), servieta (fr. serviette), savony (fr. savon), adiresy (fr. adresse), lakile (ciav; fr. clé), diksionera (fr. dictionnaire), pataloha (fr. pantalon), seza (fr. chaise), banky (fr. banque), governemanta (fr. gouvernement), ministera (fr. ministère), birao (fr. bureau), ambasadaoro (fr. ambassadeur), konsily (fr. consul), sekoly (fr. école), fety (festa; fr. fête), soavaly (cavall; fr. cheval).

Referiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. ebbemunk.dk Arqiviad qé: [1]
  2. The Turkish-French connection Arqiviad qé: [2]

Vos corelaa[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligamm de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]