Forbes (arnes)

De Wikipedia
(Rimandad de Forves)
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Tre forbes: per cusì, per cusinà, per tajà la carta.

Ona forbes (o forves, forvesin, forvesina, forbesetta, foresin, foresetta[1]) l'è on arnes che 'l serviss a tajà materiai suttil compagn de carta, carton, tessuu, cord, cav, foeuj de metall e plastega, fil, cavei, ong.
Al contrari del cortell, i forbes gh'hann dò lamm, che poeuden rodà intorn'a on perno fiss. L'isforz el nass de l'azion mecanega fada in su l'impugnadura, formada de duu anei in di quai se infilen i did.
Vegnen doperaa soratutt a scoeula, di sartor, di barbee. Esisten anca di forbes per la cusina, doperaa per esempi per tajà la carna. De norma hinn mai tropp tajent, soratutt perchè despess vegnen doperaa anca di fiolitt.
I forbes a gh'hann ona longa storia, e vegniven doperaa giamò di Egizzi. In Lombardia gh'è duu gross center de produzion de forbes, cioè Promana (in Val Varon) e Canz (in Vallassina).

El nomm[Modifega | modifica 'l sorgent]

La parolla forbes (e i sò variant) la riva del latin volgar forbicem, evoluzion del classegh forfex. L'è doperada anca in venet (forfe, fòrfexe, fòrbaxe), forlan (fuarpis), napoletan (fuorvece), sicilian (fòrficia), in romanc (forsch o forbesch), italian (forbici) e romen (foarfece).

Referiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. NavigAIS, carta numer 1545.

Varda anca[Modifega | modifica 'l sorgent]