Charles Koechlin

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
El Charles Koechlin

El Charles-Louis-Eugène Koechlin (frances: [ʃaʁl lwi øʒɛn keklɛ̃]; Paris, 27 november 1867Rayol-Canadel-sur-Mer, 31 december 1950), cognossud coma Charles Koechlin, a l'era un composidor e teoregh frances, maester e scriccior de musega, allev del Jules Massenet e del Gabriel Fauré. A l'è stad anca un politegh radical per tuta la vita.

L'ha did: "L'artista el gh'ha besogn de una torr d'avori, minga per sortì del mond, ma coma sit indova che el poeul vedé el mond e vesser lu medem. Quella torr chì a l'è per l'artista coma un far sberlusent per tut el mond".[1]

Vita[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Charles Koechlin a l'è nassud a Paris e batezad 'me Charles-Louis-Eugène Koechlin. A l'era el fioeul pussee piscinin de una gran familia. La familia de soa mader la vegneva de l'Alsazzia e lu el se indentifegava con quella region lì; el so nono de part de mader a l'era stad el famos filantrop e produtor de tessud Jean Dollfus, e el Koechlin l'eredita la soa coscenza sociala desvilupada fiss. El so pader el moeur quand che el gh'haveva 14 agn. Ancaben el gh'habia havud un interess per la musega sgiamò quand che l'era piscinin, la soa familia la voleva 'me ingegner. In del 1887 el va a l'École Polytechnique ma l'ann despoeu la ghe vegn trovada la tubercolosi e el gh'ha havud de fàss ses mes in Algeria. Poeu el gh'ha havud de fà ancamò el so prim ann a l'École e el se deploma con di vot in de la media. Despoeu de una lit con la soa familia e lezzion privade cont el Charles Lefebvre, el va al Conservatori de Paris in del 1890, indova che el studia prima cont l'Antoine Taudou per armonia. In del 1892 el taca a studià composizzion cont el Massenet, fuga e contrapont con l'André Gedalge e storia de la musega cont el Louis Bourgault-Ducoudray. In tra i so compagn de studi el gh'era el George Enescu, l'Ernest Le Grand, el Reynaldo Hahn, el Max d'Ollone, l'Henri Rabaud, e el Florent Schmitt. Del 1896 a l'è stat allev del Gabriel Fauré, insema al Ravel e al Jean Roger-Ducasse. El Fauré el gh'ha havud una gran influenza in sul Koechlin, che l'ha scrivud la prima biografia del Fauré (1927), riferiment ancamò incoeu. In del 1898 l'orchestra la famosa suite de Pelléas et Mélisande del Fauré e in del 1900 el juta el Fauré in de la produzzion del drama Promethée.

Despoeu de la laurea el Koechlin a l'è vegnud un composidor e maester. L'ha maridad la Suzanne Pierrard in del 1903 e gh'hann havud cinch fioeui. El so fioeul Yves poeu el sposarà la nevod del Paul Langevin, Noémie. In del 1909 el principia a lavorà regolarment coma critegh per la Chronique des Arts e in del 1910 a l'è vun di fondador, cont el Ravel e el Schmitt, de la Société musicale indépendante, impegnad fess in de la so atività. Del so principi in di prim agn '30 in fina a la soa mort a l'è stad un passionad sostegnidor de la Società Internazzionala de Musega Contemporanea, vegnud poeu president de la soa sezzion francesa. Del 1937 a l'è elegiud President de la Fédération Musicale Populaire. Prima, el passa el so temp in tra Paris e i cà de campagna de Villers-sur-Mer e de la Côte d'Azur, ma despoeu del principi de la prima guerra mondiala la possibilitaa de moeuves se sbassen; el gh'ha havud de da via vuna di so cà e in del 1915 el taca a lavorà coma conferenzer e maester. In part per la soa difesa di composidor pussee sgiovin e di stil noeuv, el gh'ha mai havud sucess in di so tentativ de otegnì una posizzion de maester, ancaben el fudess un esaminador per tant istituzzion (per esempi i Conservatori de Bruxelles, Reims e Marseja). La soa domanda per vesser professor de Contrapont e Fuga al Conservatori de Paris in del 1926 la vegn minga acetada con 20 vot contra 2 (i du eren l'Albert Roussel e el Maurice Emmanuel), ma del 1935 al 1939 el ghe vegn permetud de insegnà Fuga e Polifonia Modala a la Schola Cantorum.

L'ha visitad i Stat Unid quater voeulte per tegnì conferenze e insegnà in del 1918-19, 1928, 1929 e 1937. In de la segonda e la terza visida l'ha insegnad a l'University of California, Berkeley, travers acord ciapad de la Catherine Murphy Urner, so studenta, che poeu la viv con luu in fina al 1933[2]. In de la visida del 1929 el so poema sinfonegh La Joie païenne el vincc l'Hollywood Bowl Prize for Composition, eseguid sota la direzzion del Eugene Goossens. Anca inscì, el Koechlin el gh'ha havud de pagà per la preparazzion di part orchestrai e ind i agn '30 l'invest la magior part di so risparmi in de l'organizzazzion de esecuzzion de una quaj di so oeuver orchestrai. In di agn '40, impunemanc, el dipartiment musegal de la radio belga el cata su la soa causa e el trasmet una quaj anteprima de important colonne sonore in tra i quaj la prima esecuzzion compleda del ciclo del liber de la giungla. El moeur a l'etaa de 83 agn in de la soa cà de campagna a Le Canadel, Var, e el so corp a l'è sepolt lì. Un quaj di so document inn conservad a l'University of California a la Berkeley Library, donad del marid de la Catherine Urmer, el Charles Rollins Shatto[3]. In del 1940, el govern frances ghe da el premi de Chevalier de la Légion d'honneur, ma luu el refuda.

Stil e composizzion[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Koechlin a l'è stad enormement prolifegh, coma se poeul capì de la lista de lavorà chì de sota (minga intrega). L'era tant ecletegh in de l'ispirazzion (natura, orient misterios, cant popolar frances, coral bachian, coltura elenistega, astronomia, Hollywood film, ecc.) e tecnega musegala, ma el center espressiv del so lenguagg a l'è remast distint di so contemporani. Al principi de la soa carriera el se concentra in su "canzon" con compagnament orchestral, poch di quai inn stad eseguide. Una recent registrazzion (2006) de una selezzion (Hänssler Classic CD93.159) la mostra che l'era sgiamò maister de un impressionism individual derivant manch del Debussy che del Berlioz e del Fauré. Poeu el s'è concentrad in su i poem sinfonegh, oeuver de camera e strumentai.

Despoeu de la prima guerra mondiala, la soa gran devozion al poema sinfonegh e a la gran orchestra in d'un period in del qual neoclassicism e ensemble piscinin eren pussee de moda, la podaria havé descoragiad l'esecuzzion e l'acetazzion di so oeuver. I so composizzion includen i quater poesii sinfonegh e i tre canzon orchestrai che componen "Livre de la jungle" despoeu del Rudyard Kipling; tant olter poesie sinfonegh in tra i quaj "Le Buisson Ardent" despoeu del Romain Rolland (quest chì a l'è un ditegh de do poesii orchestrai, eseguibei separatament) e "Le Docteur Fabricius" despoeu de un romanz del so barba Charles Dollfus ; tri quartet d'arch; cinch sinfonii inclusa una Seven Stars Symphony inspirada de l'Hollywood; sonat per flaut, oboe, clarinet, fagot, corn, violin, vioeula e violoncel e tanta oltra musega de camera; tant canzon, pussee de duu-cent opus in tut; e un grand numer de monodii, studi fugai, armonizzazzion corai e olter bran educativ. Impunemanch, tant oeuver resten inedit.

L'ha scrivud in tant stil, di voeulte cont un sever contrapont baroch, coma in de la fuga che la derva la soa Segonda Sinfonia, di voeulte "impressionistegament" coma in de la poesia Au Loin, o, coma in del scherz de la Sinfonia n. 2. El podeva passà de una gran semplicitaa a una gran complessitaa de consistenza e armonia de un'oeuvra a l'oltra, o a l'interna de l'istessa oeuvra. Un quai di so efet pussee carateristegh deriven de un tratament stategh fess de l'armonia, cont l'efet, per esempi, de una seri de quint impilade travers l'integra gama di strument. I so melodii inn despess longh, asimetregh e de grand respir in tessidura. L'eva tant interessad ai oeuver del Schoenberg, di quai en cita a memoria una quajvuna in del so tratad in su l'orchestrazzion. La tecnega a dodes ton a l'è vun di tant stil de musega moderna "parodiad" in del poema sinfonegh "El liber de la giungla" Les Bandar-Log, ma el Koechlin l'ha anca scrivud un quai toc in quell che l'ha descrivud coma el "stil atonal-sériel". L'era fassinad di film e l'ha scrivud tant colonne sonore "imaginari" e oeuver dedicade a l'atriss anglo-todesca Lilian Harvey, de la qual a l'era "infatuad". La soa Seven Stars Symphony la gh'ha moviment ispirad del Douglas Fairbanks, la Lilian Harvey, la Greta Garbo, la Clara Bow, la Marlene Dietrich, el Emil Jannings e el Charlie Chaplin in d'un quai di so roeul cinematografegh pussee famos. L'ha anca componid un Epitafi per la Jean Harlow e una seri de danz per la Ginger Rogers. L'era interessad a l'usagg de strument minga comun, in particolar el sassofon e el prim strument eletronegh Ondes Martenot. Un moviment de la Segonda Sinfonia en ciama quater (e de solit l'è minga stat doperad in di poch esecuzion de l'oeuvra, per quella reson chì). L'ha scrivud anca tant bran per el corn de cascia, strument sonad de luu medem. El Koechlin l'ha orchestrad tant bran de olter composidor. Foeura che el Fauré Pelléas et Mélisande (suite menzionada de sora), l'ha orchestrad la magior part de la 'legende dansée' Khamma del Claude Debussy sota la direzzion del composidor, de la partidura per pianofort [1] Archiviad chi: [2] , e l'ha orchestrad el ballet del Cole Porter Within the Quota ; olter oeuver che l'ha trascrivud includen la Fantasia Wanderer del Schubert e Bourrée fantasque del Chabrier.

Coma educator e autor[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Koechlin el principia a assister el Fauré cont l'insegnament de fughe e contrapont quand che luu a l'era ancamò un student in di agn '90, ma ancaben l'insegnass privatament e el fudess un esaminador estern per el Conservatori de Paris per tuta la so carera, l'ha mai ocupad una posizzion permanent de insegnament stipendiad. In tra i composidor che hann studiad con luu a gh'era la Germaine Tailleferre, el Roger Désormière, el Francis Poulenc e el Henri Sauguet. El Cole Porter l'ha studiad orchestrazzion con luu in del 1923–24. El Darius Milhaud, ancaben l'era mai stat un so student, el diventa un amis strecc e el dis de havé imprendud pussee del Koechlin de qualsessia olter pedagogh. El Koechlin l'ha scrivud tri liber de test complet: vun in su l' Armonia (3 vol, 1923–26), vun in su la Teoria Musegala (1932–34) e un grand tratad in su l'orchestrazzion (4 vol, 1935–43) che l'è un classegh tratament de l'argoment. El tratad del Koechlin el dopera esempi del repertori orchestral del tard XIX e del prim XX sec., in particolar con esempi de composidor frances, coma el Saint-Saëns, el Debussy, el Chabrier, el Bizet, el Fauré, el Ravel, e de luu medem.[4]

El Debussy l'ha scernid el Koechlin per completà l'orchestrazzion del so ballet Khamma, che completa in del 1913.[5] El Koechlin l'ha anca scrivud di oeuver didateghe minor, coma la vida del Fauré menzionada de sora.

Carater[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ancaben che el so success mondan l'habia calad, el Koechlin a l'era aparentement una figura amada e venerada de la musega francesa, con la so longa barba fluenta che la ioeutava la so imagin patriarcala. Despoeu de la so malatia del 1888, el besogn de fà vegnì noeuv i so forz el porta a diventà un passionad alpinista, nodador e tenista. A l'era anca un astronom diletant e un brav fotograf. A l'era vun di grand mistegh de la natura in tra i composidor frances, la qual fed personala a l'era panteistega putost che cristiana. Ancaben el sia mai stat member del Partit Comunista el aderiss ai ideai, e in di ultem agn '30 a l'era concentrad fiss con l'idea de 'Musega per el Popol'.

Oeuvre[Modifega | modifica 'l sorgent]

Varda anca: Lista detajada de lavorà in frances

Sinfonii[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Sinfonia in La magior (1893–1908)
  • Sinfonia N. 1, Op. 57bis (version orchestrala, 1926, del Quartet d'Arc N. 2)
  • Sinfonia di set stell, Op. 132 (1933)
  • Sinfonia di inn (1936) [ciclo de moviment indipendent precedentement componid]
  • Sinfonia N. 2, Op. 196 (1943–44)[6]

Poem sinfonegh[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • La Forêt, Op. 25 (1897–1906) &, Op. 29 (1896–1907)
  • Nuit de Walpurgis classique, Op. 38 (1901–1916)
  • Soleil et danses dans la forêt, Op. 43 N. 1 (1908–11)
  • Vers la plage lointaine, nocturne, Op. 43 N. 2 (1908–1916)
  • Le Printemps, Op. 47 N. 1 (1908–11)
  • L'Hiver, Op. 47 N. 2 (1908–10 orch 1916)
  • Nuit de Juin, Op. 48 N. 1 (1908–11 orch 1916)
  • Midi en Août, Op. 48 N. 2 (1908–11 orch 1916)
  • La Course de printemps, Op. 95 (1908–25) (Ciclo del Liber de la Giungla)
  • Vers la Voûte étoilée, Op. 129 (1923–33)
  • Sur les flots lontains – poème symphonique sur un chant de C.M. Urner, Op. 130 (1933)
  • La Méditation de Purun Bhaghat, Op. 159 (1936) (Ciclo del Liber de la Giungla)
  • La Cité nouvelle, rêve d’avenir, Op. 170 (1938; despoeu de H.G. Wells)
  • La Loi de la Jungle, Op. 175 (1939–40) (Ciclo del Liber de la Giungla)
  • Les Bandar-log, Op. 176 (1939–40) (Ciclo del Liber de la Giungla)
  • Le Buisson ardent, Opp. 203 (1945) & 171 (1938)
  • Le Docteur Fabricius, Op. 202 (1941–44, orch 1946)

Olter lavorà orchestrai[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • En rêve, Op. 20 N. 1 (1896–1900)
  • Au loin, Op. 20 N. 2 (1896–1900)
  • L’Automne, symphonic suite, Op. 30 (1896–1906)
  • Études Antiques, Op. 46 (1908–10)
  • Suite légendaire, Op. 54 (1901–15)
  • 5 Chorals dans les modes du moyen-age, Op. 117 bis (1931 orch. 1932)
  • Fugue Symphonique ‘Saint-Georges’, Op. 121 (1932)
  • L’Andalouse dans Barcelone, Op. 134 (1933)
  • Les Eaux vives – musega per la Paris Exposition Universelle del 1937, Op. 160 (1936)
  • Victoire de la vie, Op. 167 (1938 – spartid per el film de Henri Cartier)
  • Offrande musicale sur le nom de BACH, Op. 187 (1942–46)
  • Partita per orchestra de camera, Op. 205
  • Introduction et 4 Interludes de style atonal-sériel, Op. 214 (1947–48)

Strument solo e orchestra[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • 3 Coral per orghen e orchestra, Op. 49 (1909–16)
  • Ballade per piano e orchestra, Op. 50 (1911–19) (also for solo piano)
  • Poème per corn e orchestra, Op. 70 bis (1927 orch of Horn Sonata)
  • 2 Sonat per clarinet e orchestra de camera, Opp. 85 bis & 86 bis (1946 arangiament di sonat per clarinet e piano)
  • 20 Chansons bretonnes per violoncell e orchestra, Op. 115 (1931–32) (rangiament di 20 Chansons bretonnes per violoncell e piano)
  • Silhouettes de Comédie per fagot e orchestra, Op. 193
  • 2 Sonatin per oboe d’amor e orchestra de camera, Op. 194 (1942–43)

Banda de fiad[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Quelques chorals pour des fêtes populaires, Op. 153 (1935–36)

Musega de camera[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Trois Pièces for fagot e piano, Op. 34
  • Quartet d'Arc N. 1, Op. 51 (1911–13)
  • Sonata, flaut e piano, Op. 52 (1913)
  • Sonata, vioeula e piano, Op. 53
  • Suite en quatuor per flaut, violon, vioeula e piano, Op. 55 (1911–1916)[7]
  • Quartet d'Arc N. 2, Op. 57 (1911–15) [varda anca Sinfonia N. 1]
  • Sonata, oboe e piano, Op. 58 (1911–16)
  • Sonata, violin e piano, Op. 64 (1915–16)
  • Paysages et Marines per ensemble de camera, Op. 63 (1915–16) [anca rangiad per piano solo]
  • Sonata, violoncell e piano, Op. 66 (1917)
  • Sonata, corn e piano, Op. 70 (1918–25)
  • Sonata, fagot e piano, Op. 71 (1918–1919)
  • Quartet d'Arc N. 3, Op. 72 (1917–21)
  • Sonata, 2 flaut, Op. 75 (1920)
  • Sonata N. 1, clarinet e piano, Op. 85 (1923)
  • Sonata N. 2, clarinet e piano, Op. 86 (1923)
  • Trio per flaut, clarinet e fagot (o violin, vioeula e violoncell) (1927)
  • Quintet de Piano, Op. 80
  • 20 Chansons bretonnes per violoncell e piano, Op. 115 (1931–32)
  • L’Album de Lilian (Liber I) per sopran, flaut, clarinet, piano, Op. 139 (1934)
  • L’Album de Lilian (Liber II) per flaut, piano, clavicembal, Ondes Martenot, Op. 149 (1935)
  • Quintet N. 1 per flaut, arpa e trio d'arc Primavera, Op. 156 (1936)
  • 14 Pièces per flaut e piano, Op. 157b (1936)
  • Épitaphe de Jean Harlow perr flaut, saxofon contralt e piano, Op. 164 (1937)
  • Setet per strument a fiad, Op. 165 (1937)
  • 14 Pièces per clarinet e piano, Op. 178 (1942)
  • 14 Pièces per oboe e piano, Op. 179 (1942)
  • 15 Pièces per corn (o saxofon) e piano, Op. 180 (1942)
  • 15 Études per saxofon e piano, Op. 188 (1942–44)
  • 12 Monodii per strument, Op. 213 (1947)

Prim e Segond per flaut

Terz e Quart per oboe

Quint e Sest per clarinet

Setim e Otav per fagot

Non per saxofon contralt

Decim per trombon

Undicesim per tromba

Dodicesim per corn

  • Sonate à sept per flaut, oboe, arpa e quartet d'arc, Op. 221
  • Morceau de lecture pour la flûte, Op. 218 (1948)
  • Quintet No. 2 per flaut, arpa e trio d'arc Primavera II, Op. 223 (1949)
  • Stèle funéraire per flaut, otavin e flaut contralt, Op. 224 (1950)

Musega strumentala[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Sonata per oboe e piano, Op. 58
  • 5 Sonatines per piano, Op. 59 (1915–16)
  • 4 Sonatines Françaises per piano duet, Op. 60 (1919) [anca version per orchestra]
  • Paysages et Marines per piano, Op. 63 (1915–16) [anca rangiad per ensemble de camera]
  • Les Heures persanes, 16 toc per piano, Op. 65 (1913–19) [anca version orchestrala]
  • 12 Pastorales per piano, Op. 77 (1916–20)
  • 4 Nouvelles Sonatines françaises per piano, Op. 87 (1923–24)
  • L’Ancienne Maison de campagne per piano, Op. 124 (1923–33)
  • Danses pour Ginger Rogers per piano, Op. 163 (1937)
  • Vers le soleil – 7 monodii per Ondes Martenot, Op. 174 (1939)
  • Suite per cor ingles, Op. 185 (1942)
  • Les Chants de Nectaire, 96 toc per flaut solo in 3 seri, Opp. 198, 199 & 200 (1944)
  • 15 Préludes per piano, Op. 209 (1946)
  • Le Repos de Tityre per oboe d’amor solo, Op. 216

Lavorà coral[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • L’Abbaye, Suite religieuse for soli, chorus and orchestra, Opp. 16 & 42 (1908)
  • 3 Poèmes for soli, chorus and orchestra, Op. 18 (Jungle Book Cycle)
  • Chant funèbre à la mémoire des jeunes femmes défuntes for chorus and orchestra, Op. 37 (1902–08)
  • Chant pour Thaelmann for choir and piano or wind band, Op. 138 (1934)
  • Requiem des pauvres bougres for chorus, orchestra, piano, organ and Ondes Martenot, Op. 161 (1936–37)

"Canzon"[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Rondels, Set I, Op. 1 (1890–95)
  • 4 Poèmes d’Edmond Haraucourt, Op. 7 (1890–97)
  • Rondels, Set II, Op. 8 (1891–96)
  • Poèmes d’automne, Op. 13 (1894–99)
  • Rondels, Set III, Op. 14 (1896–1901)
  • 3 Mélodies, Op. 17 (1895–1900)
  • 2 Poèmes d’André Chénier, Op. 23 (1900–02)
  • 6 Mélodies sur des poésies d’Albert Samain, Op. 31 (1902-6)
  • 5 Chansons de Bilitis, Op. 39 (1898–1908)
  • 5 Mélodies sur des poèmes de ‘Shéhérazade’ de Tristan Klingsor Series I, Op. 56 (1914–16)
  • 8 Mélodies sur des poèmes de ‘Shéhérazade’ de Tristan Klingsor Series II, Op. 84 (1922–3)
  • 7 Chansons pour Gladys, Op. 151 (1935)

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

Biografia: Orledge, Robert (1989). Charles Koechlin (1867–1950): His Life and Works. London: Psychology Press.

Note[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Koechlin, citad in del film biografegh BBC, The Tower of Dreams.
  2. Johnson, Barbara Urner (2003). Catherine Urner (1891-1942) and Charles Koechlin (1867-1950) (Digitalizzad online da GoogleBooks). Vardad el 6 Genar 2011. 
  3. Collection Guide. Recuveraa el 6 Genar 2011.
  4. Traité de L'orchestration. Recuveraa el 21 August 2018.
  5. (1972) Debussy. McGraw-Hill Book Company, 99. 
  6. Orledge, pp. 196-200.
  7. BNF entry describing autograph sketches of all 4 movements of the Suite en quatuor with dates from June 1911 to August 1916

Ligam de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]

Wikimedia Commons
al gh'a dent roba culegada a: