Radio-sondagg

De Wikipedia
(Rimandad de Balún sunda)
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Slanz de la radio-sonda

El ràdio-sondàgg a l’è el rilevament del stat vertical de l’atmosfera. Vegnen mandà su di balon-sond che rileven la temperadura, la temperadura de rosada e la pression atmosferega e per cèrt valor de pression manden giò a tèrra i segnal radio che gh’hann dent i parametri rilevàa. [1] I radio-sond lavoren sui freguenz radio de 403 MHz oppur 1680MHz. Ona radio-sonda che la soa posizion a l’è seguita quand che la va su per fornì anca di infomazion su la direzion e la velocità de vent a l’è ciamada sonda radar de misurà el vent ("radar wind -sonde" in lengua inglesa).[2][3] La pupart di radio-sond la gh’hà di riflettor radar e quèj radio-sond chì hinn, del pont de vista tècnegh, di sond radar che pòden misurà la direzion del vent. A gh’è anca di radio-sond che inveci de andà su insèma a on balon borlen giò de on reoplan. Quèll tipo de radiosonda chì a l’è ciamada dròp-sonda ( de la lengua inglesa "dropsonde" che 'l voeur dì "sonda che l'è lassada borlà giò"). I radio-sondagg hinn ona sorgent essenzial de dati meteorològich e ne vegnen slanzà di centèn al dì in divèrsi sit in del mond.

Com’è che ’l fonziona[Modifega | modifica 'l sorgent]

On balon de gòma o de lattice impienìi de elio o de idrògen el tira su i pareggiadur de misura travèrs l’atmosfera. L’altèzza che ‘l balon el pò rivàgh la dipend del diametro e del spessor del balon medesìm. El pes del balon el pò andà de 100 a 3000 g. Come che ‘l balon el va su travèrs l’atmosfera, la pression atmosferega la va giò, inscì che ‘l balon el se slarga foeura. El pò anca succed che ‘l balon el se slarga foeura inscì tant che la soa pèll la pò rompess, e ‘l balon el podarà nò andà pussée de sora. On balon de 800 g el podarà s’cioppà a ona altèzza de 21 km. [4] Quand che ‘l sciòppa, el se derva on piccol paracadute che ‘l sostegna la soa tòmma in tèrra. El vol d’ona radio-sonda tipica el po’ durà di 60 ai 90 minùt. Ona radio-sonda de la base aerea Clark, in di Filippine, l’ha raggiunt l’altèzza de 47 km.

I modèrni radio-sond comunichen via radio cont on compiuter tucc i variàbel in temp reàl. La primma radio-sonda a l’è stada osservada del soeul cont on teodolite e l’hà dàa domà ona stima del vent per mèzz del cambiament la soa posizion. Cont l’advent del Radar a l’è stàa possibil andàgh a drée a la sonda tirada su del balon cont el radar SCR-658. I radiosond modèrni pòden doperà vari meccanismi per misurà la velocità e la direzion del vent compagn del radio-goniòmetro o del GPS. El pes de ‘na radiosonda a l’è de circa 250 [[gram|

Rappresentazion di dati di radio-sondagg[Modifega | modifica 'l sorgent]

I dati tràa foeura di radio-sondagg vegnen poeu miss denter in di diagrama aerològich (diagrama del Stüve e nomograma de l'Herlofson) e in di topografij.[1]

Informazion che pòden vèss tràd foeura del radio-sondagg[Modifega | modifica 'l sorgent]

De quèj informazion chì pòden vèss fàd di valutazion de la stabilità atmosferega, de la possibilità de girament de la corrent ascedenta e del mòto di temporaj[5]

Vos correlaa[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligamm de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. 1,0 1,1 Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 283. ISBN 88-483-1168-7. 
  2. Frequently asked questions about NWS observation program. Upper-air observation program. US National Weather Service, National Oceanographic and Atmospheric Administration. Archived from the original on 2014-10-09.
  3. Rawinsonde. Encyclopædia Britannica online. Encyclopædia Britannica Inc. (2014). Recuveraa el June 15, 2014.
  4. Dian J. Gaffen. Radiosonde Observations and Their Use in SPARC-Related Investigations. Arqiviad qé: [1] Retrieved on 2008-05-25.
  5. Gabriele Formentini (2009). Temporali e Tornado. Alpha Test, 111-127. ISBN 978-88-483-0992-9.