Odògrafo

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

On odògrafo a l’è on diagrama che ‘l ne dà ona rappresentazion vettorial del mòto de on còrp o de on fluid. A l’è el leough d’ona estremità de on vettor variabel con l’altra estremitàa considerada fissa.[1] La posizion (distanza del center) de ògni dàto disegnàa in su quèll tipo de diagrama chì a l’è proprozional a la velocità de la partìcola che l’è ‘drée a moeuvess.[2] A l’è anca ciamàa diagrama de la velocità. El par che l’abìa doperà el James Bradley, anca se el sò sviupp ind la pratega a l’è stàa soratutt fàa de William Rowan Hamilton, che n’ha parlàa in su la rivista Proceedings of the Royal Irish Academy in del 1846.[2]

Aplicazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

A l’è doprà in fisica, astronomia e meccanica di fluid per fa vedè el cambiament de la forma di materiàj, el mòto di pianètta o qualsessìa alter dàto che’l gh’abìa denter la velocità di divèrsi part de on còrp.

Meteorologia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Odògrafo di vent in di vari livèj, dati avùu per via del radio-sondagg (Sorgent: NOAA)
Odògrafo de on tipich temporal a cèllula multipla

In meteorologia, i odògrafi hinn dopràa per disegnà el vent misuràa per mèzz del radio-sondagg. A l’è on diagrama polar indoe la direzion del vent a l’è insegnada per via de l’angol cont l’ass central vertical e la soa fòrza per mèzz de la distanza dal center. Ind la figura a drizza, gh’è quatter vettor di vent a quatter divèrsi altèzz del soeul. I vettor hinn: . Se ved che i direzion hinn tucc rappresentàa in del canton de sora a drizza.

Per mèzz de l’odògrafo insèma ai diagrama tèrmodinamich compagn del tefigrama, i metoròlogh pòden calcolà:

  • la fòrbes del vent: la lìnea che la conliga i estremitàa di vettor vuna adrèe a l’altra la rappresenta la variazion de la direzion e la fòrza del vent travèrs on strat del l’atmosfera. La fòrbes del vent a l’è ona informazion importanta per el svilupp di temporaj e l’evoluzion del vent ai vari livèj.
  • La turborenza: la fòrbes del vent l’insegna la possibilità de turborenza che la pò caosàa di pericoj per l’aviazion.
  • I advezion de temperadura: la variazion de la temperadura ind on strat de aria la pò vèss calcolada per via de la direzion del vent a quèll livèll là e de la fòrbes infra quèll livèll e quèll che ‘l ghe ven adrèe. In del’emisfero nòrd, l’aria calda a l’è a drizza rispètt al vettor de la fòrbes del vent tra du livèj de l’atmosfera. A l’è el contrari in del’emisfero sud. Inscì in del’odògrafo de l’esempi, el vent de sud-òvest l’incontra el fianch a drizza de la fòrbes del vent, e quèst el voeur dì che la gh’è ona advezion calda e donca el riscaldament de l’aria a quèll livèll là.[3]
  • El mòto di temporaj: de già che el mòto de on temporal el dipend de la velocità del vent ai vari quòt e 'l pò vèss prevedùu cont el metod del Corfidi oppur per mèzz de software, l'odògrafo el pò vèss util ind la prevision del mòto di temporaj.[4]
  • El girament potenzial de la corrent ascendenta, important in del valutà la possibilità de borineri. La soa valutazion l'è fada travèrs l'Elicità relativa al temporal, che, in del caso de quèlla calcolada fina a3 km de altèzza, in su l'odògrafo a l'è l'area che l'è confinà di estremità del vettor del vent de 0km a 3km de altèzza e quèll de la valocità del temporal (che la pò vèss calcolada cont el metod del Corfidi).[5]

Vos correlaa[Modifega | modifica 'l sorgent]

Radio-sondagg

Referiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. AMS Glossary of Meteorology : Hodograph. Archived from the original on 2007-08-17. Recuveraa el 2007-05-30.
  2. 2,0 2,1 https://en.wikisource.org/wiki/1911_Encyclop%C3%A6dia_Britannica/Hodograph
  3. senza fonte
  4. Gabriele Formentini (2009). Temporali e e Tornado (in italian). Alpha Test, 125-126,196-197. ISBN 978-88-483-0992-9. 
  5. Gabriele Formentini (2009). Temporali e e Tornado (in italian). Alpha Test, 126-127. ISBN 978-88-483-0992-9. 


Ligamm de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]