Và al contegnud

Pagina principala

De Wikipedia
Benrivad in su la Wikipedia in lengua lombarda
L'enciclopedia libera che tucc poden dà una man a scriver
con 74 347 vos

Acess segur
Version standard

Clica chì per vardà l'indes di pagine Varda l'indes   Varda la Guida esenziala   Pagina principala in Scriver Lombard   Dervì un cunt   Wikisource in Lombard   Wikizzionari in Lombard

Vos in vedrina

I Torr Giumej in fiamm dopo de l'attentaa

I attentaa del 11 de settember del 2001 a hinn staa di attentaa terrorista faa de al-Qa'ida de matris islamista e anti-americana contra di obietiv civij e militar in di Stat Unii.

La mattina del 11 de settember del 2001 19 omen de l'organizzazion terrorista guidada de l'Osama Bin Laden dirotten quatter reoplan e ne fann scontrà du contra di torr 1 e 2 del World Trade Center de Noeuva York, che pocch dopo a hinn borlaa giò e han faa di dagn ai palazz in banda. On terz reoplan a l'è staa faa s'centrà contra el Pentagon e 'l quart, che 'l gh'eva 'me obietiv el Campodòi o la Cà Bianca a Washington, D.C., a l'è borlaa giò in d'on cios arent a Shaknsville, in la contea de Somerset, dopo che i passegee e i omm de l'equipagg han tentaa de ciappà el controll de l'apparecc.

Tucc insemma, i attentaa han faa 2974 mort, oltra i 19 dirottator, 'me conseguenza immediada di attacch, e 24 personn hinn staa deciaraa desperduu. La pupart di mort eren di civij, de 90 nazionalità different.

(Va inanz)

Te 'l savevet che ...

Vuna di sale de la biblioteca

La Biblioteca vescontee-sforzesca a l'era la biblioteca privada di sciori e duca de Milan de la família Vescont prima e Sforza poeu, che la se troeuvava dent al Castell Vescontee de Pavia, ma l'è stada menada in Franza del Luis XII.

L'ispirazzion ghe saria vegnuda al Giovann II e al Galeazz II per la visita del Petrarca, e sgiamò del 1378 la gh'haveva de vesser ben granda, tant che l'è visitada del Geoffrey Chaucer, in visita diplomatega a la cort del Galeazz e del Bernabò. El sarà comunque el Gian Galeazz a fàlla sciora sciorenta, a ciapà vari scrit di so parent e de sgent borlada in desgrazzia, tant 'me el Pasquin Capell, oltra ai botin de guerra.

Intorna a la mità del '400, per el Vespasian de Bisticci, a l'era vuna di biblioteche pussee sciore de l'Europa, insema a la Libreria Laurenziana, a la biblioteca apostolega vaticana e a quella de l'Università de Oxford.

(Va inanz)

In di olter lengov

I des Wikipedie con pussee de articoi: Ingles, Cebuan, Todesch, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnoeul, Italian, Arab Egizzian

Alter lengov minoritari e piscinine: Piemontes, Catalan, Sardegnoeul, Galles, Galizzian, Ciovasch, Alemann, Sicilian, Cherokee, Mannes.

Un proverbi a cas

"Scarliga merluss che l'è minga el to uss"
Schiscia chi per atualizà la pagina

Ocio!

  1. La lengua lombarda la gh'ha mia un standard parlad o scrit, donca in su la Wikipedia se doperen pussee de ortografie: l'è consiliad doperàn vuna in tra la la Noeuva Ortografia Lombarda e la Scriver Lombard, ma gh'è anca di grafie locai; per savénn pussee, varda i ortografie acetade.
  2. La Wikipedia la garantiss mia i so contegnud e l'è nanca censurada per i fiolin

Wikipedia

Wikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po.

I nost Cinch Pilaster inn:

  1. La Wikipedia l'è 'n enciclopedia e mia un regoeujer de informazzion senza controll
  2. La Wikipedia la gh'ha un pont de vista neutral e i informazzion i gh'han de vesser verificabil
  3. La Wikipedia l'è libera: tucc poden dà una man a scriver e la gh'ha la licenza dobia CC BY-SA e GDFL
  4. La Wikipedia la gh'ha un codes de comportament e tucc i gh'ha de rispetàss
  5. La Wikipedia la gh'ha mia di regole fisse foeura di 5 pilaster.

Una vos de scriver

Cossa se po fà?