Carta meteorològica

De Wikipedia
(Rimandad de Topografia assoluda)
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
On analisi meteorologica a la superfice di Stat Unìi el 21 del’ottober del 2006.

Ona càrta meteorològica ( o mappa meteorològica) la fa vedè di vari caratteristich meteorològich sora di cèrt àrej o pont ind on cèrt moment e la pò 'vègh denter di vari sìmboj con di sigificàa specifich[1] Quèj cart chì hinn stàa doprà a partì del sècol quel del desnoeuv per la prevision meteorològica. A gh’è quèj cart che gh’hànn su i isotèrmi (lìnej de eguàl temperadura) che fann vedè el gradient de la temperadura [2] e pòden ajutà a capì la posizion di front meteorològich. A gh’è quèj che gh’hànn su i isotach, o ben lìnej de l’istèssa velocità del vent,[3] che in su ona superfice a pression constanta de 300 o 250 hPa fànn vedè indoe l’è la corrent a gètt. I cart a pression costanta ai livèj che la sò pression atmosferega a l’è de 700 o 500hPa pòden indicà el mòto di ciclon tropicaj. I lìnej de fluss del vent in su la planimetria a vari livèj fann vedè com’è che l’è el camp de vent e i sò àrej de divergenza o de convergenza. On tipo famós de carta meteo in su la superfice terrèstra a l’è l’analisi meteorològica a la superfice [ ], indoe a hinn disegnàa i isobar (lìnej de egual pression atmosferega al livèll de mar e i isotèrmi che fànn capì indo'a hinn i àrej ciclònich e anticiclònich. De sorapù pòden vèssegh di simboj che rappresenten i fenòmen meteorològich, el vent, i front meteorològich.

A hinn chichinscì elencàa i divèrsi tipi de mapp meteorològich:[4]

Simbol[Modifega | modifica 'l sorgent]

Simbol doprà d’usanza in di cart meteorològich
I barbisètt in sui vettor del vent

A gh’è di sìmbol che rappresenten el temp meteorològich sora on cèrt sit, miss denter depsèss adrée a i rilevazion de pression atmosferega, temperadura de l'aria, vent, nivoleri e precipitazion[5]

Quèj simboj chì hinn d’usanza intermazional del 1 de l’agóst del 1941. I simboj servissen de rappresentà i element fondamentaj compres la temperadura de l'aria, el pont de rosada, el vent, el nivoleri, la pression atmosferega, la tendenza de l’evoluzion de la pression e i precipitazion.[6][7] El vent el ven rappresentà per mèzz di vettór che gh’hànn su di barbìsètt a insegnà la soa velocità.

Ghè di vari simbol per divèrsi tipi de nivola, infra i nivol gh’è quèj de bassa quòta, de media e de alta cont el doperà di simbol speciaj per ògni tipo principàl de nivola. I nivol che gh’hànn on svilupp vertical gh’hànn on còdes coerent cont el livèll indoe gh’hànn el sò fondament, per esempi i cumul e i cumulonemb hinn consideràa nivol bass in di sò còdes [8][9] I simbol doprà per ògni livèll classifichen i nivol per gener, spece, varietà, evoluzion o mòto de la nivola che l’è considerà molto important de l’Organizzazion Mondial Meteorològica (WMO). Se ghe n’è pussée de element, el meteoròlogh el rappresentarà cont el sò simbol domà quèll che ‘l dòmina. A ghè poeu di cart particolar per l’aviation che fànn vedè i zòn indoe gh’è el giazz o la turborenza.[10]

Cart de la pression[Modifega | modifica 'l sorgent]

Cart de la pression al livèll del mar[Modifega | modifica 'l sorgent]

I cart de la pression al livèll del mar (o PMSL de la lengua inglesa Pressure Mean Sea Level) hinn di cart indoe gh’è su di lìnej (ciamàd isobar) che rappresenten l’interferenza di superfici isobarich cont el pian z=0 (livèll medi del mar). In alter paròll hinn di lìnej che mètten insèma tucc i pont in su la planimetria che la soa pression atmosferega riportada al livèll del mar (per mèzz de la formula ipsometrica con H=RaT/g T temperadura, g accelerazion de gravità, Ra costanta di gas riferida a la massa de l’aria ( va a vedè: equazion de stat di gas perfètt), pz pression a la quòta z, po pression al livèll del mar) a l’è eguàl.[11] I cart PMSL poden vèss doprà per ‘vègh di informazion su:[11]

Topografij assolud[Modifega | modifica 'l sorgent]

Topografia assoluda scrivuda grazie a i rilevazion di radio-sondagg, isoipsi a la pression de 500hPa

La topografia assoluda, in meteorologia a l’è la rappresentazion topografica indoe gh’è su di lìnej (ciamàa isoipsi) che conlìghen i pont che gh’hànn l’istèssa altèzza geopotenzial riferida al l’istèss valor de la pression atmosferega in su tutta la carta, o ben lìnej che adrée a lor tutt i pont in su la planimetria indoe la superfice che gh’hà l’istèssa pression la gh’hà l’istèssa quòta geopotenzial (e in pratega l’istèssa quòta). [12]

I valor de l’altèzza geopotezial “z” pòden vèss tràa foeura per mèzz de la formola ipsometrica s’a se conóssen la pression atmosferega al livèll del mar e la temperadura media del strat tra el livèll del mar e la superfice che la gh’hà la pression “p” (rilevabil per esempi per mèzz d’on radio-sondagg). [12]

indoe

I topografìj assolùd, d’usanza, hinn riferì ai pression de 850 hPa, 500hPa e 300 hPa.

Topografia 850hPa[Modifega | modifica 'l sorgent]

I topografìj a la pression de 850hPa servissen de descrìv i fenòmen in vesinanza de soeul. Come che per mèzz de la formola ipsometrica a l’è la differenza de pression la dipend de la temperadura (varda formola ipsometrica) media del strat, per mèzz di topografìj assolùd pòden vèss rilevàa i fenòmen conligàa cont i differenz de temperadura de l’aria arenta al soeul: [12]

A quèll'altèzza chì el vent a l'è in condizion de vent geostròfich, donca i mass d'aria se moeuven adrée ai isoipsi ( linèj de l'istèss geopotenzial), per quèst s'a se conossen la fòrza del vent a quèlla quòta là e i isoipsi a se pò stimà i advezion di mass d'aria, e l'istèss discors el pò vèss fàa sia per la temperadura sia per l'umidità. [13] I front inveci pòden vèss distint perchè hinn di zòn indoe a gh'è'n fòrt gradient de temperadura e i isoipsi e isotèrmi hinn peripendicolàr. [14]

Topografia 500hPa[Modifega | modifica 'l sorgent]

La topografia a la pression de 500hPa a l’è misa pussée in alta quòta, e la servìss de descrìv i mòti di sistèma meteorològich responsabil de l’evoluzion del temp a scala sinòttica: [12]

De già che la pupart di nìvol la se troeuva a quèlla quòta chì, a savè la velocità del vent a quèlla quòta chì calcolada a partì da i isoipsi, l'è assèe important al fin de conóss comè che i nivol se moverànn trasportàa del vent [15]

Topografia 300hPa[Modifega | modifica 'l sorgent]

La topografia a 300hPa l'è a ‘na quòta anmò superiora indoe gh’è nò l’influenza del soeul. La pò servì de studià el cologament de la corrent a gètt. [12] La corrent a gètt l'importanta minga domà in deperlee ma anca perchè indoe a gh'è la divergenza de la corrent a gètt se sviluppen de sòta di mòti verticaj e de conseguenza di nìvol. De conseguenza se i cart a 300hPa hinn dedòtt in tempo reàl di satèllit pòden vèss doperà per la prevision a la svèlta di nìvol e precipitazion.[16]

Topografij relativ[Modifega | modifica 'l sorgent]

I topografij relativ o cart di spessór hinn di mapp caratterizzàa de lìnej che conlìghen tucc i pont in su la planimetria indoe la distanza tra du superfici isobarich (cioè de l’istèssa pression) a l’è costanta. De già che per mèzz de la formola ipsometrica tra dò superfici che i sò quòt hinn z1 e z2 l’è inscì

ne ven foeura che s'a se conóss el spessor (rappresentà in su la carta di spessor) del strat compres infra i altèzz z1 e z2 e i pression p1 e p2 se pò ottegnì la temperadura media T del strat.[17]

Cart de la temperadura[Modifega | modifica 'l sorgent]

I cart de la temperadura fànn vedè i divèrsi temperadur a 'n livèll de pression atmosferega fiss in tutta la mappa (de sòlit 850 hPa, o 500hPa) de manera de capì comè che hinn piazzàa i massa d'aria calda e frèccia. I lìneaj che mètter insèma i pont che gh'hànn l'istèssa temperadura hinn ciamàa isotèrmi. In de l'istèssa calta insèma a la temperadura a pò vèssegh rappresentàa anca di alter variàbel 'me l'umidità, el geopotenzial, el vent e la vorticità. A gh'è anca quèj cart che gh'hànn su la temperadura potenzial e pseudopotenzial.[18]

Analisi meteorològica a la superfice[Modifega | modifica 'l sorgent]

On analisi meteorologica a la superfice di Stat Unìi el 21 del’ottober del 2006.
Simbol de rappresentà i front meteorologich:
1. front frècc
2. front cald
3. front stazionari
4. front occlus
5. superfice de attraversament
6. linea de burrasca
7. linea de sècch
8. onda tropical
9. lengua

L’analisi meteorològica a la superfice a l’è on tipo de carta meteorologica che la fa vedè i posizion di àrei de alta pression e bassa pression, e anca divèrsi tipi de sistèma a scala sinòttica compagn di zòn frontaj. In su sti cart chì a pòden vèss disegnàa anca i isotèrmi (lìnej de eguàl temperadura) ‘me lìnej continuv, i sistèma meteorològich de scala sinòttica ‘me i front meteorològich [2] ('me linej con su di cìrcol ross per el front cald, di triàngol bloeu per el front frècc, di circol insèma ai triangol vioeula per quèll occlùs). I linej isotermi fan vedè el gradient de temperadura che ‘l pò vèss util per capì indoe a hinn i front meteorològich, che hinn miss in sul fianch cald di zòn 'ndoe gh’è on gradient de temperadura alt. Cont el disegnàgh insèma i lìnej del pont del giazzà, i isotèrmi pòden servì per stabilì el tipo de precipitazion. Cont i analisi meteorològich de superfice hinn analizzàa anca i ciclon tropicàj e i lìnej de temporaj.

L’analisi de la pression la ven fada con el fà su di lìnej de stèssa pression atmosferega al livèll medi del mar. I linej pussée ciùs de denter ìndichen la position di massìm e di minìm del camp de pression. I mìnim hinn ciamà àerej de bassa pression (de sòlit insegnà con L, de la lengua inglesa “low”, o B de la lengua italiana “bassa”) , e i màssim hinn ciamàa àrej de alta pression (de sòlit insegnàa con H, de la lengua inglesa “high” o A de la lengua italiana “alta”). Di àrej slongàa de bassa pression (insaccadùr), despèss hinn indicàa con di lìnej marón tratteggiàd adrée ai sò ass.[19].

Cart de l'umidità relativa e di velocità verticaj[Modifega | modifica 'l sorgent]

I cart de l'umidità relativa (RH), 'me daa in sortida di modèj meteorològich ai vai livèj de pression atmosferega (de sòlit, 700, 500,850 hPa) hinn important per la prevision di nivolèri e di precipitazion in combinazion cont i cart di velocità verticaj (Ω) di corrent ascendent. [20] La stima del nivoleri e di precipitazion la pò vèss fada per i nivol alt medi e bass a segonda ch'a se doperen i cart a 500, 700, 850hPa.

Interpretazion per la stima del nivoleri e di precipitazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ω[Pa/sec] RH=10 % RH=20 % RH=30 % RH=40 % RH=50 % RH=60 % RH=70 % RH=80 % RH=90 % RH=100 %
-2 serén serén parzialment nìvol parzialment nìvol tucc nìvol tucc nìvol - pioeuva debol <2mm/h tucc nìvol - pioeuva debol <2mm/h tucc nìvol - pioeuva moderada 2-6mm/h tucc nìvol - pioeuva moderada 2-6mm/h tucc nìvol - pioeuva fòrta >6mm/h
-1,5 serén serén serén parzialment nìvol parzialment nìvol tucc nìvol tucc nìvol - pioeuva debol <2mm/h tucc nìvol - pioeuva moderada 2-6mm/h tucc nìvol - pioeuva moderada/fòrta 2-6mm/h tucc nìvol - pioeuva fòrta >6mm/h
-1 serén serén serén parzialment nìvol parzialment nìvol tucc nìvol tucc nìvol tucc nìvol - pioeuva debol <2mm/h tucc nìvol- pioeuva debol <2mm/h tucc nìvol - pioeuva moderada 2-6mm/h
-0,6 serén serén serén parzialment nìvol parzialment nìvol tucc nìvol tucc nìvol tucc nìvol tucc nìvol - pioeuva debol <2mm/h tucc nìvol - pioeuva moderada 2-6mm/h
-0,5 serén serén serén parzialment nìvol parzialment nìvol tucc nìvol tucc nìvol tucc nìvol tucc nìvol - pioeuva debol <2mm/h tucc nìvol - pioeuva moderada 2-6mm/h
-0,4 serén serén serén serén parzialment nìvol parzialment nìvol tucc nìvol tucc nìvol tucc nìvol - pioeuva debol <2mm/h tucc nìvol - pioeuva moderada 2-6mm/h
-0,3 serén serén serén serén serén parzialment nìvol parzialment nìvol tucc nìvol tucc nìvol- pioeuva debol <2mm/h tucc nìvol - pioeuva moderada 2-6mm/h
-0,2 serén serén serén serén serén serén parzialment nìvol parzialment nìvol tucc nìvol tucc - pioeuva debol <2mm/h
-0,1 serén serén serén serén serén serén serén parzialment nìvol parzialment nìvol tucc nìvol - pioeuva debol <2mm/h
-0,0 serén serén serén serén serén serén serén serén serén parzialment nìvol
>0 (discendent) serén serén serén serén serén serén serén serén serén serén

[21]

I velocità verticàj hinn indicàd in pascal/segond o ben de quand la se sbassa a pression atmosferega in conseguenza di corrent ascendent.

Cart del nivoleri[Modifega | modifica 'l sorgent]

I cart del nivoleri fànn vedè comè che hinn distribuìd i nìvol con di color pu o manc fòrt segond la percentuàl de ciel quattàda, hinn tiràa foeura de quèj di velocità verticaj e de umidità.[22]

Cart di precipitazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

A l'istèssa manera di cart del nivoleri gh'è anca quèj di precipitazion semper tirà foeura de quèj de l'umidità e di velocità verticaj calcolàd cont i modèj meteorològich.[23]

Cart per l'aviazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vos correlaa[Modifega | modifica 'l sorgent]

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Encarta (2009). Chart. Microsoft Corporation. Archived from the original on 2007-11-01. Recuveraa el 2007-11-25.
  2. 2,0 2,1 DataStreme Atmosphere (2008-04-28). Air Temperature Patterns. American Meteorological Society. Archived from the original on 2008-05-11. Recuveraa el 2010-02-07.
  3. Jay Snively (2010). H-I-J. MAPS GPS. Recuveraa el 2010-01-30.
  4. Mario e Andrea Giuliacci (2007). Prevedere il tempo con internet (in italian). Alpha Test, 124-156. ISBN 978-88-483-0758-1. 
  5. Introduction to Drawing Isopleths (PDF). Co Co RAHS. Colorado Climate Center (2005).
  6. National Weather Service (2003). Station Model Example. Retrieved on 2007-04-29.
  7. Tuttle, Dr. Elizabeth R. (2005). Weather Maps. J. B. Calvert.
  8. (1975) in World Meteorological Organization: Étages, International Cloud Atlas, 15–16. ISBN 978-92-63-10407-6. Vardad el 26 August 2014. 
  9. Koermer, Jim (2011). Plymouth State Meteorology Program Cloud Boutique. Plymouth State University.
  10. (September 3, 2007) in NOAA: Federal Meteorological Handbook (FMH) Number 2. NOAA, C-17. Vardad el 26 November 2014. 
  11. 11,0 11,1 Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 208-209. ISBN 88-483-1168-7. 
  12. 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 200-201. ISBN 88-483-1168-7. 
  13. Mario e Andrea Giuliacci (2007). Prevedere il tempo con internet (in italian). Alpha Test, 184. ISBN 978-88-483-0758-1. 
  14. Mario e Andrea Giuliacci (2007). Prevedere il tempo con internet (in italian). Alpha Test, 187-190. ISBN 978-88-483-0758-1. 
  15. Mario e Andrea Giuliacci (2007). Prevedere il tempo con internet (in italian). Alpha Test, 190. ISBN 978-88-483-0758-1. 
  16. Mario e Andrea Giuliacci (2007). Prevedere il tempo con internet (in italian). Alpha Test, 266-267. ISBN 978-88-483-0758-1. 
  17. Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 203-204. ISBN 88-483-1168-7. 
  18. Mario e Andrea Giuliacci (2007). Prevedere il tempo con internet (in italian). Alpha Test, 131-144. ISBN 978-88-483-0758-1. 
  19. Edward J. Hopkins, Ph.D. (1996-06-10). Surface Weather Analysis Chart. University of Wisconsin. Recuveraa el 2007-05-10.
  20. Mario e Andrea Giuliacci (2007). Prevedere il tempo con internet (in italian). Alpha Test, 146-147,217-218. ISBN 978-88-483-0758-1. 
  21. tabèlla dedòtta segond quèj informazion chì Mario e Andrea Giuliacci (2007). Prevedere il tempo con internet (in italian). Alpha Test, 217-218,222. ISBN 978-88-483-0758-1. , http://www.centrometeolombardo.com/content.asp?ContentId=1069
  22. Mario e Andrea Giuliacci (2007). Prevedere il tempo con internet (in italian). Alpha Test, 149-152. ISBN 978-88-483-0758-1. 
  23. Mario e Andrea Giuliacci (2007). Prevedere il tempo con internet (in italian). Alpha Test, 155. ISBN 978-88-483-0758-1.