Linea sècca

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Temporaj violent vedùu del satèllit adrée a ona lìnea sècca.

La linea sècca a l’è ona particolar linea frontal indoe infra i dò mass d’aria ghe minga ona gròssa differenza de temperadura quant puttòst ‘na fòrta differenza de umidità. De fatt ona linea sècca la se foeurma quand che vueona di dò mass de aria che se incontren a l’è molto pussèe sècca de l’altra e donca pussée densa e la se mètt sora quèlla pussée ùmida e leggera. Compagn ch’el succed ind on front frècc fra l’aria frèccia pussée pesanta che la ruza a’nda su quèlla pussée calda e leggera quèsta chì a l’è ona situazion de instabilità atmosferega. L’aria ùmeda che l’è de sòta a l’è obligada a ‘ndà su e la riva prèst a saturazion e de conseguenza la condensa. Quand che ‘l vapor de acqua che ‘l gh’è dent ind l’aria el condensa el se libera el calor sconduu de condensa, inscì che l’aria ùmeda quand che la và su la ven frèggia men in prèssa (raffreddament adiabategh ùmed) de quèlla sècca (raffreddament adiabategh sècch). A l’è donca favorida la salida de l’aria ùmeda anca per via de la differenza infra i dò temperadur de già che l’aria che la va su ( quèlla ùmeda), per quèlla reson chì la rèsta pussée calda (o ben ghè ona situazion de instabilità atmosferega). Dòpo el passagg de ona lìnea sècca l’aria la diventa pussè sècca anca al soeul. I linej sècchi hinn bònn de portàss adrée anca di fenòmen violent compagn di borineri.[1]

Càos che pòden menà a la formazion de 'na lìnea sècca[Modifega | modifica 'l sorgent]

I càos che pòden menà a la formazion de la lìnea sècca hinn:[1]

  • El rivà in quòta de aria pussée sècca dòpo el passagg de on front frècc. De fatt dòpo che l’è passàa on front frècc l’aria la ven frèggia a tutt i altèzz e la pò vèss ancamò molto frèccia e ùmida.Se a scala sinòttica gh’è poeu di fluss che vegnen de nòrd-èst (ind l'emisfero nòrd - e de quèlla direzion chì a l'è possibil che la vegna giò de l'aria sècca) che vaghen a fa su ona linea sècca infrà l’aria frèccia e ùmeda dòpo el front frècc e quèlla frèggia e sècca rivada dòpo se foeurma inscì ona linea sècca.
  • El rivà in quòta de aria pussée sècca de origin orografica (o ben vegnuda sècca conte l meccanismo che l’hà ingenerà el favògn), el n'è on esempi quand che in su la Valpadana, indoe a gh’è de l’aria ùmeda vegnuda su de l’Adriatich, el riva giò el favogn di Alp. On meccanismo compagn el po’ succed anca cont i Mont Penìn.
  • Acquìst de umidità de ona massa d’aria sècca sora ‘l mar; in quèlla manera chì l’aria secca la vegnerà ùmeda visin a la superfice del mar ma de sora la restarà sècca.

Vos correlaa[Modifega | modifica 'l sorgent]

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. 1,0 1,1 Gabriele Formentini (2009). Temporali e e Tornado (in italian). Alpha Test, 314-315. ISBN 978-88-483-0992-9.