Stadtbahn

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Vedrína
Vedrina
Vedrina
Quest articol chì l'è in la Vedrina de la Wikipedia Vedrina
Simbol classegh de la Stadtbahn

Una Stadtbahn (ferrovia urbana) a l'è, in di pajes de coltura tedesca, un tipo de tranvia a mità in quell che in del rest del mond a l'è una metropolitana linsgera e 'na metrotranvia.

I prime inn stade creade a fin 1800, 'me linie de tram independent del trafegh, e gh'hann havud una resorgenza in di agn '60 e '70 del 1900, indova che despess in stade potenziade e inn stade mitude con di trate sota terra, compagn de 'na metropolitana, o isolade ben del trafegh, despess con l'obietiv de convertìll in metro pussee inanz.

Per 'sti sistema a inn stad desvilupad di tram aposta, el pussee famos el Stadtbahnwagen B, e in del 1980 la pupart di cità hann bandonad l'idea de 'n sistema de metropolitana, per via di volt cost, e donca incoeu la pupart di Stadtbahn la fonziona pussee 'me una metropolitana in di zone centrai e pussee 'me un tram foeura.

A bon cunt, per la lesg todesca, a gh'è no un ver e propi standard, e inn di tram classegh sota la normativa BOBstrab.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Berlin e Vienna (agn 1920)[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vegg tram de la Stadtbahn de Vienna

El termen Stadtbahn el vegn foeura in del principi di agn '20 in di capitai de Berlin e de Vienna: la Stadtbahn de Berlin a l'era, e l'è anca incoeu, una ferrovia classega che la corr soraelevada e la conliga l'Est a l'Ovest e la gh'ha dent sia di servizzi a longa percorrenza che regionai che locai, soratut de tipo S-Bahn.

Anca la Stadtbahn de Vienna a l'era, in principi, una linia ferroviaria pesanta che la serviva la cità, con treni a vapor e senza nanca un passagg a nivell. A la fin de la prima guerra mondial i linie Wiental, Donaukanal e Gürtel inn stade convertide in linie tranviarie svelte con veture eletrighe e in tra i agn '70 e '90 l'infrastrutura a l'è stada sgiornada, con i linie che inn deventade parte di linie U4 e U6 de la metropolitana de Vienna, menter la Vorortelinie la resta 'na ferrovia pesanta e incoeu l'è part de la S-Bahn de Vienna.

I Stadtbahn d'incoeu (agn 1960)[Modifega | modifica 'l sorgent]

Entrada de 'n tram in d'un tunnel a Bonn

Di agn '60 el termen Stadtbahn el muda de signifegad e 'l se svesina al termen che l'è doperad incoeu, cioè un sistema tranviari che 'l passa per part de la cità sota terra e con la possibilità de trasformàll, un di, in d'un sistema de metropolitana, inscì de sbassà i cost in principi e, in cas, pagà per la conversion.

La politega di straport de la Germania de l'Ovest la voreva 'na separazzion in tra el trafeg privad e publegh e, cont una preferenza per quell privad, se pensava propi a separà anca de nivell i do sistema, cioè a metij in su di pian diferent, con di tunnel o con l'elevament.

Monegh de Baviera e Norimberga hann fad su di ver e propi sistema de metropolitana, Amborgh e Berlin hann scernud de slargà el sistema che gh'haveven sgiamò, menter la pupart di cità de la Germania Ovest hann scernud de sgiornà la soa red de tram e de conligà di noeuve sezzion segregade con la veggia red di tram che la corr insema ai alter, 'me pass vers de 'na total metropolitanizazzion o anca 'me pass per una segregazzion tranviaria total, ma senza trasformà el sistema in ferrovia.

A bon cunt, tute i cità con la metropolitana e una red di tram classega programaven de sarràlla su, inscì hann sarrad su la red di tram de Berlin Ovest in del 1967 e de la red di tram d'Amborgh in del 1978. Anca a Berlin Est se voreva sarrà el sistema, ma poeu el s'è scernid de fàll no e, anzi, de slargàll. A Norimberga e Monegh, inveci, i pian per toeu via i tram inn andad propi pian per via de la protesta di citadin, che voreven un sistema sostitutiv, e incoeu inn part de la red de straport local.

La pupart di cità, inscì de mostrà l'obietiv de trasformàll, prima o poeu, in metropolitana, hann doperad el logo de la "U" in sfond bloeu e di nom compagn de "U-Straßenbahn", oltra a meter 'me prefiss ai linie "U". Hann fad ecezzion Cologna, Bielefeld e Hannover.

Renasser del tram (agn 1980)[Modifega | modifica 'l sorgent]

Tram de la Stadtbahn de Essen in d'una stazzion sota terra

Anca se vist di politegh 'me di sistema vegg e voramai satur, in di agn '80 el dibatit publegh l'è tornad a favor di tram, soratut per via di longh e costos lavorà per fà i tunnel e i separazzion e per l'impat visiv di sezzion soraelevade. Poeu, con la reunificazzion todesca, i cità de l'Est s'inn trovade senza di sistema compagn e con di tram vegg che gh'haveven besogn de vesser renoeuvad, anca se di cità, compagn de Dresda e Erfurt, hann tacad a ciamà i so sistema Stadtbahn, anca se senza tunnel e con la separazzion fada domà cont el dà el dirit de precedenza ai tram.

Inscì, el termen Stadtbahn l'ha mudad de signifegad, inscì de deventà men precis e specifegh del signifegad che 'l gh'haveva prima, e anca di sistema de tram cont una quaj modifega, incoeu, poden vesser ciamad inscì, menter prima de solet se doperaven di veture aposta, pussee comode e bidirezzionai, in su di trate aposta.

Tram e treno (agn 1990)[Modifega | modifica 'l sorgent]

Fermada de la Stadtbahn de Cologna

In del 1992 Karlsruhe la inaugura un noeuv sistema de straport, indova che di mez a dobia capacità, boni donca sia de sgirà in sui linie ferroviarie statai che in sui linie tranviarie locai, ja doperen tut e do per integrà el straport. Anca di alter zone inn andade poeu dedree a l'inscì ciamad modell Karlsruhe, e hann donca integrad el so sistema tranviari a quell ferroviari local.

A bon cunt, a Karlsruhe l'unega diferenza in tra la red di tram e la Stadtbahn a l'è che i linie che vann no foeura de la cità a inn ciamad domà de tram e quei che vann foeura de Stadtbah. A l'è l'unega cità a doperà el segn S per la Stadtbahn inveci che per la S-Bahn.

In del 2007 anca Kassel la ghe va adree a 'n modell del sgender, con di tram bimodai Diesel-eletrigh che vann in sui linie ferroviarie vesine a la cità e poeu se meten in su la red tranviaria, inscì de conligà diretament el center cità ai località arente.

El tram el torna protagonista (agn 2000)[Modifega | modifica 'l sorgent]

Come part del renoeuvament di stazzion di Deutsche Bahn, l'azienda todesca l'ha mitud un noeuv logo per i Straßenbahn, cioè i tranvie, con scrivud "Tram". Ancasiben el cartell a l'è nazzional, el color a l'è quell de la red di straport citadina. A bon cunt, però, 'sto simbol assee standardizad l'ha tolt via spazzi al nom Stadtbahn, che 'l gh'ha no un simbol standard, e di cità hann tacad a doperà pu el nom.

Incoeu, comunque, la pupart di cità la dopera el simbol con la "U" almen per i fermade che fann servizzi interno a la cità e sota terra, menter gh'è di cità, compagn de Stocarda, che 'l doperen depertut.

Segnal[Modifega | modifica 'l sorgent]

El segnal de la Stadtbahn a l'è, de solet, una "U" compagna de quella de la U-Bahn, magara con scrivud sota o dent "Stadtbahn". La reson l'è per sconfondes no son la "S" tipega, inveci, di S-Bahn.

Variazzion[Modifega | modifica 'l sorgent]

Tram-treno[Modifega | modifica 'l sorgent]

Mez de la Stadtbahn de Karlsruhe in su la ferrovia

El tram-treno, pussee cognossud per el modell Karlsruhe, a l'è 'n evoluzzion de 'na Stadtbahn e de 'na red de tram in d'un sistema che 'l someja pussee a 'na S-Bahn, indova che di tram assee pesant e con di carateristeghe ferroviari viaggen in cità in su la red tranviaria e foeura in su di linie ferroviarie compartide cont el trafegh normal.

El prim sistema del sgener a l'è stad, ciarament, quell de Karlsruhe, vert in del 1992, che la riva fina a Heilbronn, a 84 km de distanza, e poeu la se sgionta a la Stadtbahn local. Anca la Saarbahn l'ha adotad el midem principi.

Regionalstadtbahn[Modifega | modifica 'l sorgent]

Anca di alter zone hann adotad un modell compagn ma un poo diferent, ciamad de Stadtbahn regional, indova che gh'è 'n integrazzion in tra la red ferroviaria e quella tranviaria, inscì de fornì un servizzi de area regional con di mez tranviari. Di esempi a inn el Kassel RegioTram, la red di tram de Zwickau e la Red di tram de Chemnitz.

Metropolitana linsgera[Modifega | modifica 'l sorgent]

Anca se legalment classifegada 'me tram, la metropolitana de Francofort in sul Meno la fa un servizzi de metropolitana in del center cità con di tunnel sota terra, menter in la zona extraurbana la corr a nivell de la strada, ma segregada.

Diferenza con la S-Bahn[Modifega | modifica 'l sorgent]

Isolament lateral in la Stadtbahn de Dortmund, el mez a l'è un tram Stadtbahnwagen B

Anca se l'origin del termen a l'è compagna (S-Bahn el voeur dì "Ferrovia Svelta Urbana"), al dì d'incoeu a l'è propi diferent de 'na S-Bahn. La S-Bahn a l'è un servizzi ferroviari suburban che 'l corr 'me ferrovia, despess in sui binari doperad anca per la longa percorrenza, e gestid despess de la ferrovia nazzional o de 'n olter operator ferroviari, menter i Stadtbahn a inn di tranvie che corren isolade del trafegh per la pupart del so percors e doperen di tram a pien titol 'me viture.

Esempi[Modifega | modifica 'l sorgent]

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

Alter proget[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vos corelade[Modifega | modifica 'l sorgent]