Pont (costruzion)

Articol di 1000 che tucc i Wikipedie gh'hann de havégh
De Wikipedia
(Rimandad de Punt)
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
El pont de San Rocch a Vimercaa.

On pont l'è ona strutura doperada per superà di ostacoi (naturai o artifiziai) che impedissen la continuità de ona via de comunicazion.
I pont pussee important hinn quei che passen de soravia a l'aqua, ma poeuden passà anca sora di vallad o di alter strad.
A poeuden vess de legn, de preja, de cord, de bambô, de ferr, de cement.
El pont a l'è vuna di costruzion pussee antigh in de la storia de l'omm, e al dì d'incoeu el pò vess doperaa anca con di fonzion artistegh e decorativ: on esempi hinn i pont monumentai che troeuvom in di città pussee grand.

El nomm[Modifega | modifica 'l sorgent]

La parolla pont la riva del latin pons, pontis, e l'è doperanda in tutt i lengov neolatinn (italian e portoghes ponte, catalan e frances pont, spagnoeu puente, aragones puent, ocitan pònt, romen pod, sicilian ponti, romanc punt): besogna regordà che i pont hinn staa vun di costruzion pussee doperaa e studiaa in de l'Imperi Roman. La parolla la se troeuva anca in galles e breton (pont).
In de la Gallia romana a gh'era tanti nomm de sit che gh'aveven 'me sufiss la parolla celtega per "pont", cioè briva (colegada anca a la parolla germanega *brugjo: varda l'ingles bridge, el todesch brücke, olandes brug...): on esempi a l'è Samarobriva (incoeu Amiens). In Lombardia a gh'emm el paes de Brivi (provincia de Lecch) che, per combinazion, el gh'ha on pont in su l'Adda e 'l paesin de Brioeu (provincia de Bergom), con l'istessa radis.
Ancamò a la metà del Vottcent in di dialett bergamasch di vai se doperava la parolla brévia per indicà on pontesell de legn minga tropp fort e faa su a la carlona.