Amiens

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.


Amiens
Comun
Amiens - Stema
Amiens - Sœmeanza
Amiens - Sœmeanza
Dats aministrativ
Nom ofiçal Amiens
Stat Frància
Region Nord-Pas-de-Calais-Picardie
Dipartiment Somme (prefetüra)
Arrondissement Amiens (capolöch)
Canton Bureau centralisateur de sept cantons :
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7
Politega
Sindegh Brigitte Fouré
(2014)
Territore
Coordinade 49°53′31″N 2°17′52″E / 49.891944°N 2.297778°E49.891944; 2.297778
OSM 114347
Voltituden 14 e 106 m s.l.m
Superfix 49,46 km²
Abitants 133 625 ab.
(1º genar 2021)
Densitaa 2701.68 ab./km²
Confin Poulainville, Allonville, Argoeuves, Cagny, Camon, Dreuil-lès-Amiens, Dury, Longueau, Pont-de-Metz, Rivery, Saint-Fuscien, Salouël e Saveuse
Fus orari UTC+01:00 e UTC+02:00
Varie
Codex postal 80000, 80080 e 80090
Codex INSEE 80021
Localizazion
Amiens - Localizazion
Amiens - Localizazion
Sit istituzional


Amiens (Anmien in piccard; Samarobriva in latin) a l'è ona città francesa de la Piccardia, situada in del departiment de la Somme.
A l'è 'l capploeugh de la Piccardia e 'l sitt indè che se troeuva la cattedral gòtica pussee granda de la Francia, cioè Notre-Dame de Amiens. La cunta 136.300 abitant.

Stòria[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'è staa el center principal de la tribù celtiga di Ambian, che hann daa el nòmm moderno de la città. In epoca romana la città l'era ciamada Samarobriva, cioè pont in su la Somme. Giuli Ceser le considerava on loeugh molto important strategicament, e l'imperador Claudi l'ha faa sì che la vegnìss vun di pont principai per la partenza de la spedizion de conquista de la Britannia. In del period roman a hinn staa faa sù i term e on anfiteater.

El primm che l'ha provaa a portà el Cristianesim ad Amiens l'è staa el San Firmin, al qual però gh'è staa tajaa el coo (303). L'è staa pròppi arent ad Amiens che, come se cunta, el San Martin de Tours el gh'ha daa metà del mantell al mendicant.

Duranta i invasion barbarigh la città l'è stada occupada de Vandai, Alan, Burgund e Franch. In del Medioev l'ha patii i scorriband di Vichingh (859 e 882), che hann anca brusaa la cattedral. L'ha faa part del Ducaa de Borgògna (1435-1477) e successivament l'è stada conquistada di Spagnoeu (1597), fina a quand l'Enrich IV de Francia l'ha minga reconquistada, dòpo on assedi duraa ses mes.

Amiens l'ha subii di grav distruzion in tutti dò i guerr mondial, soratutt duranta la prima, col vess staa loeugh de voeuna di ultimm battali del 1918.

Gemellagg[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vos correlaa[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligam de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]