Lengua piemuntesa

De Wikipedia
(Rimandad de Piemontés)

Lombard Occidental

Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard, cun l'urtugrafia insübrica ünificada.
Wikipedia
Wikipedia
Cunsültee la edizziun də la Wikipedia in Piemuntes
{{{nom}}} ({{{nom nativ}}})
Oltre denominazion :
Parlada in :
Rejon :
Parlants :
Ranking : ???
Classifegazion jenetega : {{{fameia}}}
status ofiçal
Lengua ofiçala de : {{{nazion}}}
Regolad de : {{{regolad}}}
codex de la lengua
ISO 639-1 -
ISO 639-2 roa
ISO 639-3 {{{iso3}}}
SIL pms
varda anca: lengua


La lengua piemuntesa (nomm nativ: Piemontèis codes ISO 639-3 pms) a l'è una lengua rumanza gall-italega, recugnussüda in del 1981 'me vüna dij lenguf minuritari del'Europa e che l'ha censida l'UNESCO intra i lenguf che meriten la tütela. Se stima che sien almen 2,5 miliun i gent ch'a hinn bun de parlà o de capì el Piemuntes, e 500-600 mila quij bun anca de legell e de scrivell.

I paes che se parla in Piemuntes[Modifega | modifica 'l sorgent]

Se parla in piemuntes, cunt i sò variant lucaj, in:

In de la pruincia del Verban-Cüsi-Ossula e la püssee part de chela de Nuara se dupren dij dialett de la Lengua Lumbarda. In dij cumün de la pruincia de Cüni al cunfin cun la Ligüria se parlen dij dialett ligür. In dij val dij pruinc de Türin e de Cüni, el Piemuntes a'l vif insema al Ucitan a süd e'l Franch-pruvensal a nort. Gh'è anca de dì che in del bass Piemunt a l'è bell cumplicaa stabilì indua l'è che'l finiss el Piemuntes e indua'l scumincia el Lumbart o el Ligür.

El Paternoster in Piemuntes[Modifega | modifica 'l sorgent]

Pare nòstr, ch'it ses ant ij Cej,
sia santificà tò nòm,
ch'a ven-a tò regn,
sia faita toa volontà,
coma 'n cel parèj an tèra.
Dane ancheuj nòstr pan quotidian,
e perdona a noi i nòstri débit,
coma noi i-j perdonoma ai nòstri debitor.
E fane nen droche an tentassion,
ma liber-ne del mal, amen.

I dialett[Modifega | modifica 'l sorgent]

Mapa lenguistega del Piemuntes, basada ins la division pruposta da Biondelli[1]

Anca se l'è una lengua ünitaria, el Piemuntes a'l gh'ha i sò dialett. La furma de riferiment a l'è el Piemuntes cumün, che l'è quell de Türin e inturnavia: 'sta furma chì a l'è chela püssee duprada in de la literatüra e tücc i alter piemuntes l'aceten e a hinn bun de capila. El piemuntes cumün a'l se dupra per parlà cun gent che parlen minga l'istess sò dialett. A bun cünt, se cunsidera el piemuntes de la zona de Türin, Süsa, Cher, Pinaröl e Salüss chel püssee bun (gh'è però de sta 'tent che a Türin gh'è gent che la dupra un dialett cuntaminaa del talian).
I dialett del Piemuntes de poden fà in trì grüpp:

Cumparaziun tra i vari dialet del piemuntes[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Lumbard ucidental standardizzaa: Un om el gh'aveva dü fiö. El püssee giuvin el gh'ha dit al sò pader: "Pà, dam la part de l'eredità che la me tuca!". E lü l'ha spartii i sò ben. Un quai dì dopu, ciapaa sü tüt i sò rob, el fiö minur l'è partii per un paes luntan, induve l'ha trasaa tüscoss cul fà una vita senza fren.
    • Dialet de Guzzan (de transiziun, o almanch püssee vesin al Piemuntes): Un om al gh'eva dü matai. Al püssee sgiovan di düi un dì gh'ha dicc tacaa al sö pà: "Pà, dam sübit la part d'eredità ca ma specia!". Inora al pà l'ha spartii la roba tra i düi matai. Un quai dì dopu al püssee sgiovan di matai l'ha tiraa visin i söv robi, l'ha facc sü al fagot cum tüt cul ca 'l gh'eva e l'è nacc in d'un paes luntön, induva l'ha facc fora tüt, cum 'na vita dispindiosa.
    • Dialet de Bräm (de transiziun) :Na vota j'era 'n om ch'l'ava dui fiöi. 'L pü giuvu, ch'l'era 'na gioia, a l'ha dicc a sò päri: "Papà, dem cul ch'am toca, che son stüf da stà 'nsema!" e sò päri a 'j l'ha dacc. Da lì poch dì 'st fiö l'ha fai fagot e l'è andacc ün l'in pais luntan, vivind da disperaa
  • Dialet de Lissandria: In òm l'éiva doi fioi. Er pù giovo ëd 'sti fioi l'ha dicc a sò pari: “Papà, dam ra part di beni ch'o 'm toca!”. E lù o-j ha spartì e o-j ha dacc ra sò part. E da léi a pòchi dì, er fió pù giovo l'ha facc sù tut e l'è andacc ant in pais lontan, e là l'ha sgarà tut er facc sò a fè der sbauci.
  • Dialet de Vercei: Un òm a l'ava doi fieui; e al pù giovo ëd lor l'ha dit al pari: “O pari, dami al fat mè, ca am peul tochèmi!”. E al pari l'ha fat la division. E pòchi dì dòp al fieul pù picio l'ha rabajà su tut, e as n'è andàsne lontan, e en pòch temp s'è butàsi en malora per fè ëd ribòti.
  • Dialet de Biela: Un òm a l'eja dui fieui. E l'ultim di dui a-j ha dicie a sò pere: “Pere, deme la mia part ëd ciò ch'a 'm ven!”. E cel a j'ha dacie a tucc dui la soa part. Da lì a uero dì, 'sto fieu pù giovo a l'ha butà tut ënsema e a l'ha facc sò fagòt, e a 's n'è andasne ënt un pais da lons e là, en ribòte ëd tucc i color, a l'ha sgarà tut ël facc sò.
  • Dialet de Ast: Un òm l'avia doi fieui. E ël pù giovo a l'ha dit a sò pari: "Pari, deme on po' la mia part!” E ël pari l'ha divis le sostanse fra lor. Da lì a pòchi dì, essènà tuti radunà, ël pù giovo a l'è partì per un pais lontan, e là l'ha dissipà la soa part, vivend lussuriosament.
  • Dialet de Alba: Un òm o r'avia doi fieui. Ël pì pcit un dì o r'ha dit a sò pare: "Pare, dème ra part ch'a 'm ven!". Ël pare, sentend sosì, o r'ha fat ra part e o r'ha daje lo ch'i tocava. Da lì a pòch dì, 'st fieul r'ha butà tut ër fat sò ansèm e o 's n'è andàsne ant un pais lontan motoben, e ansì là o r'ha sgheirà tut an fé ël bagordon.
  • Dialet de Cuneo: Un òm a l'ha avù doi fieui. E 'l pì giovo ëd costi l'ha dit al pare: "Pare, deme la mia part!". E chiel j'ha daje lo ch'a-j tocava. Passà quaich dì, radunasse tut, ël fieul pì giovo s'è partisne da cà pr'ëd pais lontan, e a l'ha mangià 'l fèit sò ant le ribote.
  • Dialet de Türin: Un òm a l'avia doi fieui. Col pì giovo l'ha dit a sò padre: “Deme la parte di beni che a 'm toca! E chiel ëd coi beni l'ha faine doe part. E da lì a pòchi dì ël fieul pì giovo, butà ansem tut col che a l'avia tirà di sò beni, s'è andàsne ant un pais lontan, e là mnand una vita ossiosa e lussuriosa a l'ha dilapidà ël fat sò.
  • Dialet de Ivrea: Un òm a l'avia dui fieui. Ël pì giovën a-j ha dit a sò pare “Pare, i veui ch'im daje lo ch'a më ven!”. E ël pare a j'ha det la soa part. Da lì in pòchi ëd dì a s'è fet sò fagòt, e a l'è andèt ënt un pais lontan, e a l'ha sgoliardà tut.

Literatüra piemuntesa[Modifega | modifica 'l sorgent]

I prim ducüment scrit in piemuntes hin di cürt iscriziun in ges de Casal Munferaa e Vercei. Inturna a la fin del XII secul hin scrit i Sermun sübalpin, una racolta de vintidü predigh. Dal 1300 i test in piemuntes quaten tücc i gener literari. I prim liber a stampa in piemuntes hin di fars in astesan del Giovanni Giorgio Allione, pübligaa in del 1521. In di secul XVI e XVII de test in piemuntes en sorten poch. De cumedi del Cincent cun di part in piemuntes, incö s'hin perdüü i test.

L'età classica de la literatüra piemuntesa la scumincia a la fin del Ses'cent. El marches Giovan Battista Tana (1649-1713) el cumpon la cumedia in vers Ël Cont Piolet. Francesco Tarizzo el scriv L'arpa dëscordà, puema epigu-storigh in sü l'assedi de Türin del 1706. El se svilüpa el gener literari del tòni: puesia pulitiga, satiriga o didascaliga, de la qual i espunent de prim pian hin Ignazio Isler (1702-1788) e Giuseppe Ignazio Avventura (1733-1777).

In del 1783 la gh'è la prima gramatiga, el diziunari e l'antulugia piemuntesa, opera del medigh de Curt Maurizio Pipino, scrit giò per mustràgh la lengua a la fütüra regina, la Maria Adelaide Clutilda Saveria de Francia. Cun l'ucüpaziun napuleoniga del 1796 la ven föra una prudüziun rica de libret e de puesii pulitigh de tüt dò i part pulitigh in lota. El türines Edoardo Ignazio Calvo (1773-1804), giacubin, el scriv canzun e puemet vigurus fina a che, disgüstaa di ucüpant, el scriv dudes favul murai, puesii in terza rima piemuntesa, cuntra quei che hin diventaa traditur di ideai de la Revulüziun.

Cun la restauraziun la literatüra piemuntesa la gh'ha de növ un periud de prudüziun bundanta. Da la metà del XIX secul el fiuriss el teater: una lista del 1887 la regorda per i agn 1859-1887 i nom de 60 scritur e i titul de püssee de 300 cumedi. El capulavur el resta Le miserie 'd monsù Travet (1863) de Vittorio Bersezio (1830-1900). Nassen i prim giurnal in piemuntes e hin pübligaa vari rumanz. In questa epuca se pò marcà che la lengua duperada l'è despess cuntaminada de italianismi, cunseguenza di sforz de italianizzaziun furzada de quel temp.

Al prinzipi del XX secul i suget diventen püssee leger e d'ucasiun, fina a quand el riva el Giovanni Costa (1886-1945), che 'l fa sü de növ un salt de qualità a la puesia. In del 1927 el ven föra el prim nümer de la rivista Ij Brandé e, inturna a Giuseppe Pacotto (1899-1964) la se strengg la növa generaziun de pueta che furmen la Compagnia dij Brandé, che anmò al dì d'incö hin vöna di ispiraziun de la literatüra piemuntesa muderna.

I ültim deseni han vist la rinassida del giurnalismu e quela de la prosa scientifiga, suratüt in de la critiga literaria, la lenguistiga e la sturiugrafia.

Esempi de paroll cumpagn del franzes[Modifega | modifica 'l sorgent]

Piemuntes Franzes Italian
Alman allemand tedesco
Abimé abimer sommergere
Adress adresse indirizzo
Amusé amuser divertire
Ambrassé embrasser abbracciare
Anlevé enlever allevare
Anviron environ circa
Antamné entamer incominciare
Anvìa envie voglia
Ancheuj aujourd'hui oggi
Apress après dopo
Aragn araignée ragno
Arlev relève ricambio
Arsòrt ressort molla
Articiòch artichaut carciofo
As as hanno
Asar hasard caso
Atrapé attraper prendere
Assiëtta assiette piatto
Assè assez abbastanza
Avion avion aereo
Bajé bailler sbadigliare
Bassin bassin bacinella
Becheria boucherie macelleria
Bërgé berger pastore
Biso bijou gioiello
Blaga blague scherzo
But but scopo
Boita boîte scatola
Bòsch bois legno
Brisé briser rompere
Bogé bouger muovere
Bonet bonnet cappello
Boneur bonheur felicità
Car car perché
Cassé casser rompere
Caté acheter comprare
Camion camion autocarro
Campé camper buttare
Cadò cadeau regalo
Chité quitter lasciare
Chena chaîne catena
Ciar char carro
Ciat chat gatto
Ciresa cerise ciliegia
Clavié clavier tastiera
Còfo coffre forziere
Còrbela corbeille cesto
Cotin cotillon gonna
Crajon crayon matita
Cress crèche asilo nido
Cogé coucher coricare
Complent complaint lamentazione
Darmage dommage danno
Dëscròcé décrocher sganciare
Dësrangé déranger disturbare
Dont dont di cui/del quale
Dròlo drôle strano
Drapò drapeau bandiera
Scran écran schermo
Euvra œuvre opera
Eva eau acqua
Fat fade insipido
Fasson façon modo
Folar foulard fazzoletto da collo
Fuslëtta fusée missile
Lapìn lapin coniglio
Lingeria lingerie biancheria
Logé loger alloggiare
Gravé graver imprimere
Grimassa grimace smorfia
Làit lait latte
Lerma larme lacrima
Lésa luge slitta
Madama madame signora
Marié marier sposare
Mèis mois mese
Menage menage gestione
Mersi merci grazie
Miràj miroir specchio
Minusié menuisier falegname
Mitoné mitonner cuocere a fuoco lento
Meison maison casa
Mucioar mouchoir fazzoletto
Monsù monsieur signore
Mojen moyen mezzo
Monté monter salire
Mossé mousser spumare
Mòt mot parola
Novod neveu nipote
Ój oui se
Òrdinator ordinateur computer
Parpajon papillon farfalla
Partagé partager spartire
Parèj pareil così
Papé papier carta
Pie pie gazza ladra
Planeur planeur aliante
Plenta plainte querela
Pois pois pisello
Pom pomme mela
Possé pousser spingere
Pròce proche vicino
Rainura rayure graffio
Rangé arranger aggiustare
Ravin ravin burrone
Regret regret dispiacere
Rèid raid rigido
Ridò rideau tenda
Roa roue ruota
Sabòt sabot zoccolo
Sagrin chagrin preoccupazione
Safeur chauffeur autista
Salada salade insalata
Sapin sapin abete
Salòp sale sporco
Spurì pourri appassito/marcio
Soagné soigner curare
Seurte sortir uscire
Strop troupeau gregge/mandria
Stagera étagere scaffale
Sombr sombre scuro
Tasté tester assaggiare
Tèit toit tetto
Tisòire cisoire forbici
Tramblé trembler tremare
Travajé travailler lavorare
Tricoté tricoter lavorare a maglia
Tombé tomber cadere
Utiss outil attrezzo
Vila ville città
Vitur voiture auto
Zibié gibier selvaggina

Associazziun per la lengua piemontesa[Modifega | modifica 'l sorgent]

Not[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Gh'è però di pont de disacord. Presempi non tüt i henn d'acordi che el Paves-Vugheres el sia part de l'Emilian. La va anca contra a la cartina del Pellegrini che la met Lissandria e Turtona int l'istess isugloss.


Ligamm de föra[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vegg vucabulari[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vus curelaa[Modifega | modifica 'l sorgent]