Olivetti

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

L'Olivetti l'è ona azienda italiana fondada in del 1908 dal scior Camillo Olivetti specializzada in computer e, prima, in calcolatris e machin de scriv. [1]
L'è vuna di pussee important aziend italian, e vuna di pussee famos.

I sò prodott pussee important hinn la Lettera 22, l'Elea 9003, primm calcolator domà cont i transistor e la Programma 101, vun di primm calcolator de tavol.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Fondazion e prim agn[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'Olivetti la nass in del 1908 'me "prima fabbrica nazionale di macchine per scrivere", fondada dal Camillo Olivetti, on ingegner. [1]
L'era ona azienda piscinina, con 20 operai e 350'000 lire de capital. [2], ma qoand aomenten i acqoist la diventa pussee granda. Tra el 1908 e el 1920 l'Olivetti la vend du modei de machina de scrif, la Olivetti M1 e la Olivetti M20, che la fa sucess anca foeura dal Itàlia.[2]

In di ann 30 gh'hà on cicinìn de crisi, ma el Camillo Olivetti nomina el so fioeu, Adriano, Direttor General. Prima el Adriano hà lavoraa 'me operai in de la fabbrica. E semper in quel period nass in Spagna la prima consociata Olivetti.[2]

Per savenn pussee, varda l'articol Olivetti Syntesis.

Altra rivoluzion di agn 30 i eren la prodozion di telescrivent e la prodozzion de mobili de ufici con l'azienda Olivetti Syntesis.[2]

I agn 40[Modifega | modifica 'l sorgent]

I ann 40 hinn stàa minga facil per l'Olivetti.
El Adriano Olivetti l'era on oppositor dela Republiga Sociala Italiana, donca in del ann 1944 l'è scappaa in Svizzera.

Ma quand la finìss la guerra ripend la guida de l'azienda. In del 1948 el Natale Capellaro, on operai con la V elementar, el progeta la Divisomma 14, la prima calcolatrisa meccanega moderna. [3]

I agn 50 e 60[Modifega | modifica 'l sorgent]

I agn 50 eren staa ona vera rivoluzion in Olivetti. Derva el primm Negozio Olivetti, a Noeuva York, e derva anca, a Noeuva Caanan, el laboratori eletronich. [2]
In del 1960 el Adriano Olivetti moeur.

Underwood[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda l'articol Underwood.

In del 1959 l'Olivetti compera Underwood per 8,7 milion de dollar [4] (ch'hinn 71 milion de incoeu). L'operazion la consentiss al Olivetti de avegh ona base di vendita in di Staa Unii, ma Underwood l'andava minga tropp ben. [4]

L'operazion la scomincia con la richiesta de la Underwood di machin de scriff Olivetti da vendegh in America cont el marchio Underwood.
Underwood la volèa vendegh a Olivetti ona fabrica in Val Trompia che l'era minga redditizia, ma el Adriano Olivetti volèa comprà parte de la Underwood.

In mezz al ann 1960 la Olivetti Corporation of America e la Underwood se unìsen e fonden la Olivetti Underwood.[4]

Elettronega[Modifega | modifica 'l sorgent]

El pannell de on Elea

I primm studi in su l'elettronica scomincen in America, ma la sezion comerciala la derva a fin agn 1950 on laboratori a Barbaricina, visin a Pisa. [5].

El laboratori l'era organizzaa cont el jutt de l'Università di Pisa e l'era guidaa dal Mario Tchou, on ingegner italian de origin cinesa (el so popà l'era ambassator de la Cina in del Vatican).

'Sto laboratori in del 1957 el fa su on sbozz de ona macchina che la sortiss foeura du agn despoeu: L'è l'ELEA 9003, el primm calcolador domà cont i transistor, senza i valvol. El progetista de la soluzion moderna l'era el Giorgio Sacerdoti. [5]

In del 1962 el laboratori el se traferìss a Pregnana, dop trii ann a Borgolombardo.

La Division Eletronica[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Adriano Olivetti e el Mario Tchou moeuren in del stess ann. L'Olivetti la gh'ha mia on capo fort e l'è staa deciduu de mett tutt i programma elettronegh in de la Divisiona Eletronica. I mecanic riteneven la Divisiona minga util perché la costava tant e la fasea minga tropp danè.[5]

Ma ona crisi el cambia tucc: On Groppo di Intervento, compost dai puuse importan aziend talean, el desid de jutà l'Olivetti, ma domà se Olivetti la vendea la Divisiona ai americani. [5]
Olivetti la vende a la General Electric, e riman domà con on cicinìn de ingegner eletronici, el gropp de la Programma 101

Programma 101[Modifega | modifica 'l sorgent]
Per savenn pussee, varda l'articol Programma 101.

In del 1962 el Roberto Olivetti, fioeu del Adriano, dis a ona sqoadra, goidada dal ingegner Pier Giorgio Perotto, member de la sqoadra del Tchoo, de crià ona calcolatrisa eletronica. El Perotto desìd de fa on computer, el prim facil de doperà, piscinìn e ch'el costava minga tropp: el prim personal computer', in d'una concezion limitada. [6]

El progett l'è sta minga venduu ai americani perché el Perotto l'aveva modificàa i cart e la fata pasàa per ona calcolatrisa.

I ann 70[Modifega | modifica 'l sorgent]

La Programma 101 la permètt a la azienda de tenè on reparto di eletronica, che, qoand la mecaniga la diventa obsoleta, permett a l'Olivetti de rimanèe in pè e de falì minga. [7]

In di ann 70 l'Olivetti presenta tant computer me i:

A fin di ann 70 ven presentada a Milan la prima machina de scriff eletronica al mond, la ET 101 [8]

I ann 80 e el PC IBM[Modifega | modifica 'l sorgent]

In di ann 80 la IBM presenta i so PC IBM, che el diventa on standard. Olivetti la presenta el Olivetti M20, ma el fa minga tropp socess perché l'è incompatìbil cont el MS-DOS. [9] Ma in del 1984 el vegn foeura el M24 che el fa molt sucess e vien distribuìi in dei Stati unìcc da la AT&T. [10]

I ann 90[Modifega | modifica 'l sorgent]

In di ann 90 l'Olivetti la fa la Omintel, che incoeu l'è la Vodafone, e anca la Infostrada. [11]

In mezz ai ann 90 venien presentàa i Olivetti Qoaderno e Olivetti Envision, primm Netbook e primm Media Center. [12] [13]

A la fin di ann 90 l'Olivetti abandona el mercato di PC e compra el 52% de la Telecom Italia [11] [8]

I ann 2000[Modifega | modifica 'l sorgent]

In del 2003 la Olivetti la sorbiss la Telecom cont la ragion sociala "Telecom Italia" [8]

In del 2005 la Telecom desìd de doperaa de noeuv el marchio Olivetti per i computer e per i prodott del ufici. [14]

Vos corelàa[Modifega | modifica 'l sorgent]

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. 1,0 1,1 http://www.storiaolivetti.it/sottotemi.asp?idTema=21 Arqiviad qé: [1]
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 http://www.storiaolivetti.it/percorso.asp?idPercorso=611 Arqiviad qé: [2]
  3. http://www.storiaolivetti.it/percorso.asp?idPercorso=631 Arqiviad qé: [3]
  4. 4,0 4,1 4,2 http://www.storiaolivetti.it/percorso.asp?idPercorso=621 Arqiviad qé: [4]
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 http://www.storiaolivetti.it/percorso.asp?idPercorso=628 Arqiviad qé: [5]
  6. http://www.chefotoro.it/2014/08/make-in-italy1-la-programma-101-il-primo-personal-compoter-inventato-in-ona-villa-di-pisa/
  7. http://www.storiainformatica.it/company/28-company/olivetti/86-la-programma-101-alias-qperottinaq Arqiviad qé: [6]
  8. 8,0 8,1 8,2 http://www.storiaolivetti.it/percorso.asp?idPercorso=612 Arqiviad qé: [7]
  9. http://www.appontidigitali.it/2394/olivetti-m20-qoando-copertino-era-provincia-divrea/
  10. http://www.appontidigitali.it/1181/olivetti-m24-qoando-lhardware-parlava-italiano/
  11. 11,0 11,1 http://www.storiainformatica.it/company/28-company/olivetti/87-la-qnoovaq-olivetti Arqiviad qé: [8]
  12. http://www.compotinghistory.org.ok/det/20342/Olivetti-Qoaderno/
  13. http://www.moseotecnologicamente.it/olivetti-envision-1995/
  14. http://olivettispa.beepworld.it/anni-2000.htm Arqiviad qé: [9]