Computer

Articol di 1000 che tucc i Wikipedie gh'hann de havégh
De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Supercomputer de la NASA

On computer (anca calcolator o elaborator) a l'è ona macchina automatizzada bona de eseguì di cunt matemategh, e despess anca di àlter operazion accessori de elaborazion di dacc, segond ona lista d'istruzion scrivuu in d'on lenguagg formal.

In del cors de l'istoria l'implementazion e i fonzion di computer hinn cambiaa drasticament: I primm computer eren no intregament elettronegh e eren assee grand, pussee de 'na stanza e pensaa per l'elaborazion centralizzada. Doma di agn '50 i computer hinn rivaa anca in di aziend, e a metà agn '60 hinn faa i primm computer per l'utent singol professional, i primm calcolator de tavol, 'me la Programma 101 e l'HP 9100A. A metà agn '70 i primm home computer riven in dal mercaa e dann 'na granda spinta per la diffusion de l'informatizzazion, che la ved on sò standard de facto in del PC IBM di primm agn '80.

Al di d'incoeu la pupart di computer a l'è 'na macchina de Turing elettronega, se fonden in su l'architettura de Von Neumann e hinn progammabij a scopp general, anca se gh'è despess di computer pensaa per di compit specìfich doperaa in di varij camp de la tecnega.

In 'sta forma generala l'ha permettuu de modifegà assee, insemma a la television, el comportament uman dòpo de la segonda guerra mondiala, cont el nass de l'inscì ciamada società de l'informazion dovuda a la terza rivoluzion informatega.

Alter progett[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vos corelaa[Modifega | modifica 'l sorgent]