Programma 101

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Vedrína
Vedrina
Vedrina
Quest articol chì l'è in la Vedrina de la Wikipedia Vedrina
La Programma 101

La Olivetti Programma 101, ciamada anca Perottina (in piemontes Protin-a) l'è un calcolator eletronegh de tavol pensad per vesser doperad de 'na persona in manera facila, programabel a man o cont di programa in su cartolina magnetega e vendud de l'Olivetti del 1965.

Venduda 'me "desktop computer", cioè "computer de tavol", a l'è, soratut in Europa, retegnuda el prim personal computer in l'acezzion pussee basega del termen, cioè de computer facil de doperà, pensad per l'utent singol e de cost relativament contegnud[1], inscambi in di Stat Unid a l'è no retegnuda inscì e l'onor a l'è dad soratut a l'Altair 8800 o al Kenbak-1. A bon cunt, a l'è retegnuda el prim personal computer domà de 'na minoranza de la storiografia informatega, anca se l'è recognossuda fiss 'me el prim calcolator de tavol, di voeulte voltad cont un fals amis 'me calcolatris programabel, a havégh havud bon sucess comercial.

Olivetti in di agn 60[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda l'articol Olivetti#Eletronica.

Despoeu che 'l Adriano Olivetti a l'è mort, l'azienda a l'è deventada pussee orientada a la mecanega. L'eletronega a l'epoca la pareva minga bona de vesser reditizzia in d'una azienda granda 'me l'Olivetti e la noeuva dirigenza, fada di esponent di aziende pussee important d'Italia, la voreva donca vender la divison eletronega. Quand che l'Olivetti l'era in crisi, el Grup de Intervent, fad su di pussee important aziened d'Italia ('me la FIAT, la Mediobanca ecc.), el scerniss ofizzialment de vendela a la General Electric, perchè retegnen minga possibel per un'azienda italiana investì in del setor, dominad di ameregan. L'Olivetti però la tegn el 25% 'me operazzion de fazzada.[2]

El Perotto l'haveva capid che la GE la voreva doperà la division eletronega 'me bas per vender in Italia e che la voreva minga un prodot de tavol 'me la P101, donca el fa de tut per tornà in l'Olivetti, e i ameregan aceten de tegnìll a lavorà a l'Olivetti ma in di laboratori eletronegh de la OGE.

Cont el retiràss definitiv de la GE del mercad informategh in del 1970 una mota de ingegner GE a tornen a la Olivetti, che l'era squas senza eletronegh e donca la podeva andà no inanz a prodù la P101 a nivell industrial e che ghe permeteven de sodisfà a pien i necessità de produzzion e de manutenzion.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Progetazzion[Modifega | modifica 'l sorgent]

El team de la Programma 101

El proget el scomincia in de l'ann 1962 in di laboratori de Borgolombardo e 'l finiss in del 1965 a Pregnana, che l'era voramai terra de la Olivetti General Electric, azienda per 1/4 de l'Olivetti e 3/4 de la General Electric.

Al principi la gh'haveva de vesser una calcolatris, magara cont una quai forma de auto-imprender, ma el Perotto el voreva un prodot automategh facil de doperà e de largh consum, programabel del tut. [3] [4]

El principi a la bas a l'éra quell de informatega distribuida, un concet che 'l esisteva ma l'éra no inscì spantegad, soratut per i cost di sistema che gh'eren prima, compagn de l'IBM 610 e del LINC.

El prim sbozz a l'era in d'una scatola tacada a 'na telescrivent araba, per havégh nativament la stampa de drizza a manzina. [3] In del 1964 el Perotto el porta a Ivrea el prototip final de la machina, grand 'me una scatola di scarpe. I manager a ghe disen che la machina la va ben, ma minga el so design, fad in d'ona quai ora di operari de la mecanega. [4]

Ultimazzion[Modifega | modifica 'l sorgent]

El design ultimad de la P101

El Roberto Olivetti el ciama l'architet Mario Zanuso che 'l fa su un design che el va minga ben per una machina de tavol e che l'havaria desnaturad tut l'impegn del proget. Donca el Perotto el ciama el sgiovin Mario Bellini, che l'haveva cognossud in di contat precedent, che el fa el design che anca incoeu a l'è in di musee 'me modell de modernità [5].

I progetista de la Programma 101 i eren el Pier Giorgio Perotto, el Gastone Garziera, el Giovanni De Sandre, el Sergio Perotti, l'Eduardo Ecclesia e 'l Franco Bretti [6]. El Perotto, el Garziera e 'l De Sandre i hann fad l'eletronega, el Bretti e 'l Perotti la mecanega e l'Ecclesia l'alimentazion.

Vun di sostenidor del proget a l'era el Natale Capellaro, vun di pussee important mecanegh de l'Olivetti, che, a vedé la P101, el gh'ha did al Perotto:

Cara el mè Perotto, a vedé lavorà quella machina chi, a me se rendi cunt che l'era de la mecanega l'è finida [7]

(IT) - Caro Perotto, vedendo funzionare questa machina, mi rendo conto che l'era della mecanega è finita

.

El nom a l'è stad minga facil de scernì, a la fin a l'è catad foeura "Programma", perchè a l'è un calcolator programabel, e 101m perchè in ingles el sona ben (/wʌn əʊ wʌn/). [4]

Presentazzion[Modifega | modifica 'l sorgent]

Nel 1965 la machina a l'è portada al BEMA de New York, una importanta fera di prodot industriai. L'Olivetti la voreva fa vedé i noeuv Logos 27, ma el publegh a l'era sossen atirad da la P101, mituda lontana del center de la stanza. El Perotto l'haveva scrivud du software, vun che el calcolava l'orbita de 'n satellit, l'olter l'era un sgioeugh, l'Angela Game, che hann mitud debon la curiosità in la sgent.

La P101 a l'è restada in produzzion per ses agn. L'HP, per fa el so computer, l'HP 9100A, l'ha crompad 100 Programma 101 e l'ha doperad di so idej. L'azienda ameregana l'ha recognosud poeu de havé cobiad di soluzzion di brevet e l'ha pagad a Olivetti 900'000 dollar (squas 7 milion de incoeu) de royalties. Brevet che el Perotto l'ha vendud a Olivetti per un dollar, tant che 'l Perotto, obligad de la lesg ameregana a registrà el brevet a so nom, l'ha did che "mai 1 dollar l'è stad spendud mei de 'n azienda".

Dopo l'è portada anca a Mosca, indova che la fa sucess. In del 1966 a l'è portada a Milan, indova che a l'è doperada per la prima voeulta la parola italiana "Computer Personale" [8], anca se la pupart de la literadura de l'epoca la doperava "calcolator de tavol" o, pussee rarament, "computer de tavol".

L'Olivetti la scomincia a doperà el BASIC modern, ma cont di ispirazzion a la P101 dal 1975 e el PC IBM in l'ann 1982, e l'ha lassad in produzzion i computer de la "linia P" per 17 agn. [9]

Usagg e modifeghe[Modifega | modifica 'l sorgent]

La Programma 101 a l'è famosa per vesser stada doperada da la NASA per Apollo 11, la mission che l'ha mandad per la prima voeulta l'om in su la Luna. I TV ameregan hann doperad la P101 per i statisteghe di votazzion del president.

L'era doperada anca de l'armada di Stat Unid in la guerra del Vietnam. [10]

Del 1965 ai prim agn '70 la P101 a l'è stada doperada de 'n poo de studi scientifegh, 'me mez de calcol autonom per havégh minga de doperà ogne voeulta i grand elaborator. Di esempi a inn stad cunt in del setor de la medesina[11], de la statistega[12] e de l'astronomia[13].

Una quai entità l'ha modifegad la P101 per fàlla pussee bona per i so necessità. Per esempi la part universitaria de la Radcliffe Infirmary l'haveva modifegad la machina inscì de podé acetà 'me input per el programa e i dacc el bindell perforad, inscì de podéll doperà pussee in automategh 'me un grand elaborator[14], inscambi i Wyeth Laboratories hann fad una modifega per podé fà de cunt de la radiatività assoluda cont un scintillometer. [15]

A bon cunt, poeu, Olivetti l'ha scoltad i necessità de quei che gh'haveven besogn de pussee de automazzion e l'ha relassad la Olivetti P102, che la gh'ha 'na porta serial che 'l permet 'sti comunicazzion.

In del 1972 la Programma 101 a l'è a la bas del sistema de scritura Editor S14.

Incoeu[Modifega | modifica 'l sorgent]

Incoeu la Programma 101 a l'è interess di apassionad del retrocomputing. In l'ann 2012 al Politecnich de Turin s'inn sfidad la Programma 101, l'Apple I e l'Amstrad CPC in d'ona sfida tecnega. La Programma 101 l'ha vensgiud, anca se l'era pussee 'na sfida d'onor che a nivell de tecnega, vensgiuda anca grazzia a la vesinanza geografega de la Perottina. [16]

Dopo del 2010 gh'è stad di proeuve per tacà la stampant de la Programma 101 a di schede Arduino inscì de permetegh de comunegà cont el de foeura.[17]

El 14 de otober del 2015, 50 agn despoeu de la prima presentazzion, el premier Matteo Renzi l'ha incontrad a Palazz Chigi el Garziera e el De Sandre.

Tecnega[Modifega | modifica 'l sorgent]

I lus de la P101: La verda la indicava el bon fonzionament, la rossa un error

La Programma 101 la dopera des register, de che du a poden domà havégh dent el programa e olter tri a poden vesser doperad o 'me register dacc o 'me register de programa. Propi per quella reson chi a l'è minga possibel dì che la Programma 101 la gh'habia un'architetura de Von Neumann, desgià che a l'è minga bona de mudà el so programa[18], ma la gh'ha un'architetura Harvard, ancasiben modifegada.[19]

La memoria de la P101 l'è magnetostritiva, a linia de ritard, conservativa in estrazzion e sostitutiva in imission. El voeur di che se un register el manda foeura un dat, a l'è minga cavad via, se 'l ciapa, el dat che 'l gh'era prima a l'è scassad.

La gh'haveva 240 byte de memoria, spartida in 10 register (M, A, R, B, C, D, E, F, 1, 2). M, A e R inn de servizzi, 1 e 2 gh'hann denter el programa e i olter inn de deposit. Se un programa a l'è pussee grand de 48 istruzzion el po andà denter anca in di register D, E e F. I register de deposit a poden vesser "splitad", cioè spartid in do part de 11 cifer, cont virgola e segn. Un register dat a l'è mai bon de havégh denter un'istruzzion, menter l'è possibel che un register istruzion el gh'habia dent un dat, a di condizzion determinad.

La precision de la P101 l'è de 22 cifer, cont al massim 15 decimai (scernid cont una rodella fada aposta per meter denter el numer di decimal).

Carateristeghe[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Altezza: 275 mm
  • Larghezza: 465 mm
  • Lunghezza: 610 mm
  • Pes: 35,5 kg
  • Consum: 0,35 kW
  • Precision: 22 cifer e fino a 15 decimai
  • Memoria: 240 byte
  • Archivi: cartolina magnetega

Programazzion[Modifega | modifica 'l sorgent]

La tastadura de la P101

El lenguagg de programazzion de la Programma 101 a l'era un assembly redud e fad aposta per la matematega, con 16 istruzzion e implementad cont una forma arenta a la programazion a boton[20].

6 a inn operazzion cont i numer, e 10 inn operazion logegh (salt, scambi in tra i register e scassament). I operazzion a inn fade in di register M, A e R, ciamad "de servizzi". Squas semper el resultad el va in A, in M a gh'è el segond operand. In R, a gh'è el resultad complet, i olter comand i stampen i register, i azeren o scambien in tra i register.

Comand Simbol Spiegazzion
Adizzion + A + el register scernud
Sotrazzion - El fa A - el register scernud
Moltiplicazzion x Moltiplica A cont el register scernud
Division : Divid A cont el register scernud
Radis quadrada La met in A la radis del register scernud
Valor assolud A ↕ Da el valor assolud de A
Spostament da M M va in del register scernud, ma M el se scancella minga
Spostament in A Sposta el register scernud in A
Scambi con A Sposta el contetnud del register scernud in A e quell de A in del register scernud
Decimai de A in M / ↕ I decimai del register A vann in M
Azerament * Scancella el register selezzionad
Stampa Stampa el register scernud
Interlinea / Stampa una linia voeuda
Stop S Ferma el computer per fà meter un dat a l'utent. El dat el va in M
Scambi de R e D RS RS a l'è un'istruzzion speciala doperada quand che la se met una cartolina magnetega e se voeur guarnà el contegnud de D in del register R.

La Programma 101 la gh'hà anca i salt, che a doperen di etichete per dì al computer indova che saltà. El salt a l'è incondizzionad o condizzionad. Se a l'è incondizzionad el fa saltà el computer semper, se l'è condizzionad domà quand che A l'è pussee grand de zer, con la possibilità de havégh anca la distinzion in tra A < 0 e A = 0 con di metod aposta.[21]

El principi de un programa a l'è determinad de un salt incondizzionad, che 'l permet poeu de scernì de la tastadura che programa fà partì de una cartolina. [21]

Comand speciai[Modifega | modifica 'l sorgent]

A gh'è anca di comand che a inn no in del manual ma che a inn stad poeu doperad in di esempi de programazzion che a inn vegnud dopo e a inn[22]:

Comand Spiegazzion
/↑ Part intrega de A in A, comand ducumentad in la P203
R/* RS Scancella domà la part inferior de R e la scambia con D, per permeter de salvà un resultad
A/↑ DV, A/↑DW, A/↑DY, A/↑DZ Salt modifegad, arent al sotaprograma de incoeu


Esempi[Modifega | modifica 'l sorgent]

Quell programa chì a l'è stad scrivud in su la bas del Manual de programazzion e calcola l'invers (1/n) de un numer:

Register Comand Spiegazion
A V Salt che el fa scomincià el programa
S Ferma el sistema per fà meter el dat in M
A El dat mitud (in M) el va in A
B El dat mitud (in M) el va in B
A : A:A fa vun in A
B : A(1):B fa l'invers

A

Stampa el register A
V Salt ad A V

Dem un'oggiada a un esempi prategh cont el 5.

Register Comand M A R B
A V 0 0 0 0
S 5 0 0 0
A 5 5 0 0
B 5 5 0 5
A : 5 1 1 5
B : 5 0.2 0.2 5

A

5 0.2 0.2 5
V

El software el podaria vesser pussee facil, ma a l'è doperad el register B per fa vedé l'usagg di alter register. Dem un'oggiada a la version fada mei:

Register Comand M A R
A V 0 0 0
S 5 0 0
A 5 5 0
A : 5 1 1
: 5 0.2 0.2

A

5 0.2 0.2
V

La memoria de la P101 l'è piscinina e anca un register doperad minga el podeva fà la diferenza a l'epoca.

Cartolina Magnetega[Modifega | modifica 'l sorgent]

Cartolina magnetica cont la soa covertura

I programa i eren salvad denter de una cartolina magnetega, cioè una carta de mylar con del ferr sora. La P101 ja lensg in d'un segond. [23]

La cartolina magnetega de la P101 la gh'haveva 120 byte per lat e 240 in total e la podeva vesser doperada per salvà programa o dacc.[24] A l'era possibel anca havégh una "scheda parziala", che la sorascriv domà un para de register, roba doperabel per automatizà pussee i operazzion.

Sistema derivad[Modifega | modifica 'l sorgent]

La Programma 101 l'ha dad origen a una familia de sistema finida in del 1983 cont el prim PC IBM de l'Olivetti.[25]

Anca se reimplementad de zer e cont el BASIC a inn considerad de la midema familia:

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. La folgorante storia dell’Olivetti Programma 101, l’antenato del pc
  2. La Divisione eletronega Olivetti: un'occasione perduta negli anni '60? Archiviad chi: [1]
  3. 3,0 3,1 La Olivetti Programma 101 – Il primo Personal Computer della storia | Gastone Garziera | TEDxArezzo
  4. 4,0 4,1 4,2 Pier Giorgio Perotto PROGRAMMA 101 Archiviad chi: [2]
  5. La Programma 101, alias "perottina" Archiviad chi: [3]
  6. eletronega della Olivetti P101 e dei piccoli sistemi di prima generazione Archiviad chi: [4]
  7. Nasce la Perottina
  8. Intervista a Pier Giorgio Perotto - Uno degli inventori del Personal Computer
  9. Un computer su ogni scrivania: la Olivetti e i primi PC Archiviad chi: [5]
  10. Shawcross (1991). "Bombing Cambodia: A Critique". In Rotter, Andrew. Light at the end of the tunnel: A Vietnam War Anthology. New York. p. 280. ISBN 0-312-04529-8.
  11. Use of the Programma 101 desk-top computer in radioimmunoassay and liquid scintillation calculations, J. G. Manns and E. P. MacKenzie, 1969
  12. Balakrishnan, R (1970) Solving some statistical problem using the olivetti programma 101 / R.Balakrishnan. Undergraduates thesis, University of Malaya.
  13. The programming of some astronomical calculi for the electronic desk computer "Olivetti-Programma 101".
  14. Warner, G. T. (1971). Modification of a simple desk top computer to provide an automatic data processing device for use in radioisotope studies. The British Journal of Radiology, 44(518), 157–159. doi:10.1259/0007-1285-44-518-157
  15. Walkenstein, S. S., Gosnell, C. M., Henderson, E. G., & Park, J. (1968). Adaptation of the programma 101 desk-top computer to automated determination of absolute radioactivity. Analytical Biochemistry, 23(2), 345–350. doi:10.1016/0003-2697(68)90367-9
  16. A colpi di Bit: a Torino la sfida tra 3 computer icona: Apple I, Olivetti Programma 101 e Amstrad CPC
  17. Olivetti Programma 101 e Arduino?
  18. Vintage Calculators
  19. Architettura della P101: alcune considerazioni Arqiviad qé: [6]
  20. Manuale Generale dell'Olivetti P101, pag.10
  21. 21,0 21,1 Manuale di Programmazione
  22. Istruzioni aggiuntive P101
  23. La Programma 101
  24. Timeline supporti di memoria
  25. Dalla Perottina verso il primo Personal Computer

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligam de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vos corelade[Modifega | modifica 'l sorgent]