Maldive

De Wikipedia
(Rimandad de Maldiv)

Lombard Occidental

Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard, cun l'urtugrafia insübrica ünificada.
Maldive
Maldive - Bandera Maldive - Stema
The sunny side of life
Maldive - Localizazion
Maldive - Localizazion
Daits aministrativ
Nom intreg
Nom ofiçal ދިވެހިރާއްޖޭގެ ޖުމުހޫރިއްޔާ, ދިވެހިރާއްޖެ e la République des Maldives
Lengue ofiçai Lenga maldivian-a
Capitala Malé
Politega
Forma de govern
Capo de Stat Mohamed Muizzu
Capo de Govern Mohamed Muizzu
Superfix
Totala 298 km²
Popolazion
Totala 436 330 ab.(2017)
Densitaa 1464.19 ab./km²
Jeografia
Continent Asia
Confin Regn Unid
Fus orari UTC+5 e Indian/Maldives
Economia
Valuda rufiyaa de łe Maldive
PIL (nominal) 5 405,56 milion de USD (2021)
Varie
Codex ISO 3166 MV, MDV, 462
TLD .mv
Prefiss tel. +960
Inn nazional Gavmii mi ekuverikan matii tibegen kuriime salaam
Evoluzion storega
Proclamazion 26 luj 1965 e 11 november 1968
 

I isul Maldive a hinn un paes de l'Asia.

A hinn furmaa d'un frach de isul in de l'Ucean Indian, a süd de l'India e a süd-ovest del Sri Lanka.
La capital a l'è Malé.
I gh'hann una süperfiss de 298 km² e una pupulaziun de pressapoch 300.000 abitant.

Urganizaziun pulitiga[Modifega | modifica 'l sorgent]

Illas Maldivas

I Maldive (nom ufizial: ދިވެހިރާއްޖޭގެ ޖުމުހޫރިއްޔާ = Repübliga di Maldive in maldivian) a hinn una repübliga.
El president a l'è el Mohammed Wahid Hassan Manik (del 2012).

 
I stat de l'Asia
Afghanistan | Arabia Saudita | Armenia2 | Azerbaigian1 | Bahrein | Bangladesh | Bhutan | Birmania | Brunei | Cambogia | Cina | Cipro2 | Corea del Nord | Corea del Sud | Emiraa Arab Unii | Filipinn | Georgia1 | Giapon | Giordania | India | Indonesia | Iran | Iraq | Israel | Kazakhstan1 | Kirghizistan | Kuwait | Laos | Liban | Maldiv | Malaysia | Mongolia | Nepal | Oman | Pakistan | Qatar | Rüssia1 | Singapor | Siria | Sri Lanka | Tagikistan | Tailandia | Timor Est | Türchìa1 | Uzbekistan | Vietnam | Yemen
1. Stat parzialment in Europa. 2. Stat geograficament in Asia, però consideraa part d'Europa per di reson storich e culturaj.