Israell

Articol di 1000 che tucc i Wikipedie gh'hann de havégh
De Wikipedia
(Rimandad de Israel)
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Israell
Israell - Bandera Israell - Stema
'nessun valore'
Israell - Localizazion
Israell - Localizazion
Daits aministrativ
Nom intreg Stat de Israell
Nom ofiçal מְדִינַת יִשְׂרָאֵל e دَوْلَة إِسْرَائِيل
Lengue ofiçai Lengua ebraica
Capitala Gerüsalem
Politega
Forma de govern
Capo de Stat Isaac Herzog
Capo de Govern Benjamin Netanyahu
Superfix
Totala 20 770 km²
Popolazion
Totala 872 700, 7 412 200, 8 463 400, 8 654 900, 8 796 200, 8 891 800, 9 093 000 e 9 840 000 ab.(1948), (2008), (dicember 2015), (febrar 2017), (dicember 2017), (luj 2018), (settember 2019) e (2023)
Densitaa Eror in l'espression: operador < minga spetad. ab./km²
Jeografia
Continent Asia
Confin Siria, Giurdania, Egit e Liban
Fus orari Israel time zone, Israel Summer Time, Àzia/Jerusalem, UTC+02:00 e UTC+03:00
Economia
Valuda novo siclo
PIL (nominal) 520 700 milion de USD (2022)
Varie
Codex ISO 3166 IL, ISR, 376
TLD .il e ישראל.
Prefiss tel. +972
Sigla autom. IL
Inn nazional Hatikvah
Evoluzion storega
Proclamazion 14 magg 1948
 

Israell (מדינת ישראל/Yisra'el in ebraich; دولة اسرائيل/Isrā'īl in arab) a l'è un paes de l'Asia fondad in del 1948 per vesser el Pajes di sgiudee, segond d'un pian de partizzion catad foeura di Nazzion Unide, che però l'è mai entrad in vigor a causa del conflit arab-israelian, che hann menad a 'n conflit in tra Israell e la Palestina, sanad in part in del 1993 con l'Acord de Oslo, che però hann dad no l'independenza al Stat de Palestina ma domà un cert autogoverno, menter el Pajes el s'è retirad del tut de la Striscia de Gaza, che al dì d'incoeu l'è governada de Hamas e minga de l'Autorità Nazzionala Palestinesa.

Oltra a la Palestina, Israell el gh'ha di alter controversie territoriai: la soa capital, Gerusalem, a l'è recognossuda no de la pupart de la comunità internazzionala, che la gh'ha i so imbasciade a Tel Aviv, i Alture del Golan - che inn recognossude squasi de tucc 'me part de la Siria - e i fatorie de Shebʿā, che partegnen probabilment al Liban.

A l'è l'unegh pajes a magioranza sgiudea in del mond, con squasi el 80% de la popolazzion de quella fed chi, cont una gran minoranza araba del 20%, per la pupart musulmana.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Israell el nass del sionismo, l'ideja per la che i sgiudee gh'hann de havégh un so Pajes e donca hann tacad a crompà la terra in del Mandad de la Palestina, terra che hann poeu desvilupad e doperad per l'agricoltura. Cont el svesinàss de la fin del mandad britannegh i Nazzion Unide hann fad un pian de division de la zona in tra un Stat arab e vun sgiudee e donca in del 1948 Israell l'ha deciarad l'independenza e l'è stad poch dopo tacad de la pupart di Pajes arab in d'una guerra che l'ha vensgiud e che l'ha vist otegnì una mota de territori che per i Nazzion Unide la gh'haveva de vesser araba, menter la Cis'giordania l'è passada a la Trans'giordania, che inscì la s'è ciamada domà Giordania, e la Striscia de Gaza l'è passada a l'Egit. Per i arab a l'è stada la Nakba, cioè el disaster, e pussee de 700'000 arab gh'hann havud de sortì de la zona, sostituid per la puart de profugh sgiudee scapad di Pajes arab.

In del 1967 la scomincia la guerra di ses dì che la ved un alter disaster per i arab, che perden el Sinai, la Striscia de Gaza, la Cis'giordania e i Alture del Golan, seguida de la guerra del Kippur in del 1973, che la permet a l'Egit de tegnì in sigurezza el canal de Suez ma a Israell de ciapàss un poo de territori in del rest de l'Egit, che l'è stada la darrera guerra verta in tra Israell e i arab.

L'Egit, poeu, l'ha fad la pas con Israell e 'l Sinai l'è tornad sota el so controll, seguid poch dopo de la Giordania. A l'è restada però verta la question in tra Israell e la Palestina, che l'è stada in part sanada cont i Acord de Oslo che hann dad de l'autogoverno al territori, che però incoeu l'è minga independent. In del 2005 Israell l'ha mollad la Striscia de Gaza che del 2007 a l'è governada de Hamas.

Economia[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'economia israeliana a l'è stada a longh assee socialistega, cont un volt controll del Stat in l'economia, la roba l'è cambiada in di agn '80 e incoeu a l'è un Pajes assee scior e cà de tancc de start up, soratut in del camp de la tecnologia e militar. I imprese inn de solet partide in tra quei pussee grand e internazzionai e in tra quei pussee piscinine e l'è no spantegada la media impresa e anca l'agricoltura, grazzia a di bei impiant che demineralizen l'aqua, a l'è assee spantegada.

L'energia del Pajes la vegn soratut del petroeuli crompad de l'Egit e de l'energia solar, desgià che i resorse minerari inn squasi inesistent. El sistema sanitari a l'è un Bismarck atipegh, fondad in su di casse malad che gestissen anca ospedal e clineghe.

Politega[Modifega | modifica 'l sorgent]

Sistema politegh[Modifega | modifica 'l sorgent]

Israell a l'è una republega democratega unitaria e parlamentara: el Parlament, monocameral, a l'è la Knesset. A l'è partid in Distret che inn, a soa volta, partid in Municipalità. El carater del Stat a l'è definid 'me democrategh e sgiudee, in del sens che l'è sia el stat de tucc i sgiudee, ma anca de tucc quei che ghe viven, che sien sgiudee o manch.

El Pajes el controlla anca la pupart de la sigurezza de la Cis'giordania, che l'è per el rest sota el controll civil de l'Autorità Nazzionala Palestinesa, menter el s'è retirad unilateralment de la Striscia de Gaza, che 'l considera territori independent in guerra con luu.

Defesa e sigurezza[Modifega | modifica 'l sorgent]

La defesa de Israell a l'è garantida di Forze de Defesa de Israell, partide in Armada, Marina e Aeronautega, oltra a l'Aman - el servizzi secret militar - e la Magen David Adom, cioè l'equivalent de la Cros Rossa.

La sigurezza a l'è garantida de la Polizzia Israeliana e del Mossad, servizzi secret estero, e del Shin Bet, servizzi secret interno.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

Alter proget[Modifega | modifica 'l sorgent]


 
I stat de l'Asia
Afghanistan | Arabia Saudita | Armenia2 | Azerbaigian1 | Bahrein | Bangladesh | Bhutan | Birmania | Brunei | Cambogia | Cina | Cipro2 | Corea del Nord | Corea del Sud | Emiraa Arab Unii | Filipinn | Georgia1 | Giapon | Giordania | India | Indonesia | Iran | Iraq | Israel | Kazakhstan1 | Kirghizistan | Kuwait | Laos | Liban | Maldiv | Malaysia | Mongolia | Nepal | Oman | Pakistan | Qatar | Rüssia1 | Singapor | Siria | Sri Lanka | Tagikistan | Tailandia | Timor Est | Türchìa1 | Uzbekistan | Vietnam | Yemen
1. Stat parzialment in Europa. 2. Stat geograficament in Asia, però consideraa part d'Europa per di reson storich e culturaj.