Malaysia

De Wikipedia
Jump to navigation Jump to search
Lombard Occidental Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard ucidental, cun l'urtugrafia ünificada.


Malaysia
Malaysia - Bandera Malaysia - Stema
Bersekutu Bertambah Mutu
Malaysia - Localizazion
Daits aministrativ
Nom intreg
Nom ofiçal Malaysia
Lengue ofiçale malese
Capitala Kuala Lumpur
Politega
Forma de govern
Capo de Stat Tengku Abdullah
Capo de Govern Mahathir Mohamad
Superfix
Totala 330 290 km²
Popolazion
Totala 31 624 264 ab.(2017)
Densitaa 95.75 ab./km²
Jeografia
Continent Asia
Confin Thailandia, Brunei, Indunesia, Singapur e Filipinn
Fus orari UTC+8
Economia
Valuda ringgit malaysiano
PIL (nominal) 314 500,28 milion de USD (2017)
PIL pro capite (nominal) 234  225  230  279  289  310  321  317  323  347  357  383  445  661  799  764  886  1 027  1 246  1 576  1 774  1 769  1 852  2 047  2 234  2 000  1 728  1 947  2 071  2 215  2 440  2 652  3 111  3 431  3 726  4 328  4 797  4 637  3 263  3 493  4 045  3 915  4 167  4 463  4 955  5 593  6 222  7 269  8 513  7 326  9 071  10 405  10 779  10 882  11 183  9 655  9 515 e 9 951 USD (1960), (1961), (1962), (1963), (1964), (1965), (1966), (1967), (1968), (1969), (1970), (1971), (1972), (1973), (1974), (1975), (1976), (1977), (1978), (1979), (1980), (1981), (1982), (1983), (1984), (1985), (1986), (1987), (1988), (1989), (1990), (1991), (1992), (1993), (1994), (1995), (1996), (1997), (1998), (1999), (2000), (2001), (2002), (2003), (2004), (2005), (2006), (2007), (2008), (2009), (2010), (2011), (2012), (2013), (2014), (2015), (2016) e (2017)
PIL pro capite (PPA) 6 818,263  7 513,146  8 154,502  8 947,65  9 734,242  10 643,122  11 622,202  12 367,889  11 294,939  11 880,016  12 924,768  12 999,943  13 623,714  14 408,029  15 503,626  16 536,967  17 663,665  18 926,812  19 868,443  19 363,283  20 675,377  21 818,876  23 024,047  24 084,976  25 566,09  26 717,464  27 731,439 e 29 511,443 Intl$ (1990), (1991), (1992), (1993), (1994), (1995), (1996), (1997), (1998), (1999), (2000), (2001), (2002), (2003), (2004), (2005), (2006), (2007), (2008), (2009), (2010), (2011), (2012), (2013), (2014), (2015), (2016) e (2017)
Varie
Codex ISO 3166 MY, MYS, 458
TLD .my
Prefiss tel. +60
Sigla autom. MAL
In nazional Negaraku
Evoluzion storega
Proclamazion 1957
 

La Malaysia (ciamada anca Malesia; مليسيا in males) a l'è un paes de l'Asia süd-urientala.

A l'è tacada a la Thailandia, a Singapur, al Brunei e l'Indunesia.
La capital a l'è Kuala Lumpur.
La gh'ha una süperfiss de 329.750 km² e una pupulaziun de pressapoch 27 miliun d'abitant.

Geugrafia[<small>Mudifega</small> | mudìfica 'l sorgènt]

La Malaysia a l'è fada de dü part:

  • la Malaysia ucidentala, in del toch meridiunal de la penisula de la Malesia;
  • la Malaysia urientala, in del toch setentriunal de l'isula del Borneo.

Urganizaziun pulitiga[<small>Mudifega</small> | mudìfica 'l sorgènt]

La Malaysia a l'è una munarchìa federala eletiva.
Fan part de la federaziun 13 stat e 3 distret federaj.
I stat federaj a hinn Perlis (*), Kedah (*), Penang, Perak (*), Kelantan (*), Terengganu (*), Pahang (*), Selangor (*), Negeri Sembilan (*), Malaca, Johor (*) (in Malaysia ucidentala), Sarawak e Sabah (in Malaysia urientala).
I distret federaj a hinn Putrajaya, Kuala Lumpur (an Malaysia ucidentala) e Labuan (in Malaysia urientala).
El cap de la federaziun (Yang di-Pertuan Agong in lengua malesa) l'elegen per un periud de 4 agn i 9 sültan di stat federaj segnaa de sura cunt un (*) (i alter stat gh'hann un guvernadur che'l vuta minga).
In del 2011 hann elegiüü Yang di-Pertuan Agong, el sültan de Kedah, Abdu Halim.
El Prim Minister a l'è l'Najib Tun Razak (del 2009).

La Malaysia la fa part del Commonwealth.

 
I stat de l'Asia
LocationAsia.png
Afghanistan | Arabia Saudita | Armenia2 | Azerbaigian1 | Bahrein | Bangladesh | Bhutan | Birmania | Brunei | Cambogia | Cina | Cipro2 | Corea del Nord | Corea del Sud | Emiraa Arab Unii | Filipinn | Georgia1 | Giapon | Giordania | India | Indonesia | Iran | Iraq | Israel | Kazakhstan1 | Kirghizistan | Kuwait | Laos | Liban | Maldiv | Malesia | Mongolia | Nepal | Oman | Pakistan | Qatar | Rüssia1 | Singapor | Siria | Sri Lanka | Tagikistan | Tailandia | Timor Est | Türchìa1 | Uzbekistan | Vietnam | Yemen
1. Stat parzialment in Europa. 2. Stat geograficament in Asia, però consideraa part d'Europa per di reson storich e culturaj.