Liban

De Wikipedia

Lombard Occidental

Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard, cun l'urtugrafia insübrica ünificada.
Liban
Liban - Bandera Liban - Stema
Lebanon Passion for Living
Liban - Localizazion
Liban - Localizazion
Daits aministrativ
Nom intreg
Nom ofiçal République libanaise
Lengue ofiçai Lengua araba
Capitala Beirut
Politega
Forma de govern
Capo de Stat Najīb Mīqātī
Capo de Govern Hassan Diab
Superfix
Totala 10 452 km²
Popolazion
Totala 6 100 075 ab.(2018)
Densitaa 583.63 ab./km²
Jeografia
Continent Asia
Confin Siria e Israel
Fus orari UTC+02:00, UTC+03:00, Ora de l'Eoropa de l'Est, Ora estiva de l'Eoropa de l'Est e Àzia/Beirut
Economia
Valuda lira libaneza
PIL (nominal) 23 131,94 milion de USD (2021)
Varie
Codex ISO 3166 LB, LBN, 422
TLD .lb
Prefiss tel. +961
Sigla autom. RL
In nazional Lebanese national anthem
Evoluzion storega
Proclamazion 22 november 1943
 

El Lìban (لبنان in arab) a l'è un paes de l'Asia.

A l'è tacaa a la Siria e a l'Israel. El Mar Mediterani al bagna i sò cost.
La capital a l'è Beirut.
Al gh'ha una süperfiss de 10.452 km² e una pupulaziun de pressapoch 3.800.000 abitant.

Urganizaziun pulitiga[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Liban (nom ufizial: ﻠﺠﻤﻬﻮﺮﻴﺔ ﺍﻠﻠﺒﻨﺎﻨﻴﺔ, Al-Jumhūriyyah al-Lubnāniyyah; République du Liban in Frances) a l'è una repübliga.
El president a l'è el Michel Aoun (ميشال عون) (del 2016).
El prim minister a l'è el Najib Mikati (نجيب ميقاتي) (del 2021).

 
I stat de l'Asia
Afghanistan | Arabia Saudita | Armenia2 | Azerbaigian1 | Bahrein | Bangladesh | Bhutan | Birmania | Brunei | Cambogia | Cina | Cipro2 | Corea del Nord | Corea del Sud | Emiraa Arab Unii | Filipinn | Georgia1 | Giapon | Giordania | India | Indonesia | Iran | Iraq | Israel | Kazakhstan1 | Kirghizistan | Kuwait | Laos | Liban | Maldiv | Malaysia | Mongolia | Nepal | Oman | Pakistan | Qatar | Rüssia1 | Singapor | Siria | Sri Lanka | Tagikistan | Tailandia | Timor Est | Türchìa1 | Uzbekistan | Vietnam | Yemen
1. Stat parzialment in Europa. 2. Stat geograficament in Asia, però consideraa part d'Europa per di reson storich e culturaj.