Emigrazzion lombarda

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
«E semm partii, e semm partii,
per questa Merica sognada in pressa
la faccia dobbia come ona moneda
e ona valisa che gh'è dent nagott.
E semm partii e semm partii,
come tocch de vedro de 'n bucer a tocch
ona vita noeuva quand finiss el mar,
mentre quella veggia la ne picca i spall...»
(Davide Van de Sfroos, E semm partii, 2001)

Cont el termen emigrazzion lombarda intendom tucc i process de spostament de gent de la Lombardia, denter e foeura de la region.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

I origin[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'emigrazzion lombarda de caratter temporani, ligada soratutt al comerc, l'è on lavor che 'l gh'era giamò in del Medioev.
El fenomen el s'è sgrandii in del secol XVII. Al temp, per esempi, la scomincia a formass di migrazzion de la Val Brembana: ferree, carbonatt, soritt che se spanteghen per i città europei, per via del nivell volt de specializazzion. Tanti bergamasch, intanta, vegnen giò a viv in del Milanes: cognomm compagn de Brambilla, Locadell (italian: Locatelli), Oldan (Oldani) o Tavegg (Tavecchio) n'hinn ona testimonianza. Anca el nomm di bergamitt l'è ligaa a l'origin de la gent che la faseva quell mestee lì. A bon cunt, giamò prima del secol XVII a gh'era staa on bell moviment de specialista lombard: despess a Milan a rivaven di maister tesines e comasch (scupellitt, artesan, oreves, e dopo anca pittor); ma se sa che hinn rivaa fin su in Russia (la prima struttura del Cremlin l'è basada in sul modell del Castell Sforzesch milanes).
On'oltra zona che l'è stada interessada de migrazzion temporani l'è staa el Lagh de Comm e i vai alpinn. Scupellitt, magutt, stucador e dobador, che se spostaven regolarment in tra i vai e i paes de foeura: Francia, Svizzera, Austria, ma soratutt in Germania. Tanti olter comasch e valtolitt vann a lavorà a Roma o a Palermo (l'è famos el cas de quei de Germasen). I comunità de paesan che migraven, per sentiss pussee unii, creaven di zergh particolar per ogni vall: el calmon di lanzadasch (magnan), el rungin di cavargnoni e di colletta (magnan), el taron de rusca di vigezzitt (spazzacamitt), el gain di bergamasch (pastor), e via inscì.
In Germania, i lombard lavoren despess in di cort di nobil e in di palazz borghes. A gh'è anca di comerciant e di venditor, che menen in gir la seda (vuna di primm industri lombard) e olter prodott compagn.
In tra i lombard che vegnen de la riva del Lagh de Lugan e che hann faa fortuna del paes a cuntom i architett Andreja Bianch de Campion (1675-1740), el Carlo Luragh de Lain (1618-1684), l'Ercol Ferrada de Pej (1610-1686) e soratutt el Francesch Borromin de Bisson (1599-1667).

Vottcent e Noeuvcent[Modifega | modifica 'l sorgent]

In del Risorgiment a gh'è anca on fenomen de migrazzion politega: el cas pussee famos l'è quell del Carlo Cattaneo, che l'ha finii de viv in esili a Lugan; tanti olter inveci scappen in Piemont, per poeu tornà despess comè soldaa de l'armada di Savoja.
La migrazzion la scomincia a vess de massa a la fin del Vottcent, quand che la va in crisi l'industria tradizzional de la seda, e l'agricoltura l'è pu bona de sostantà l'economia locala. Tanti artesan che gh'hann pu de lavorà a ciappen su e vann a viv in Francia e in Svizzera. Quell fenomen chì el colpiss sora de tutt i vai comasch, ma anca i bergamasch, che riven su fina a la Leventina. I fluss hinn bei bondanzios, e vann invers a l'Europa centrala, ma anca in de l'America del Sud (Brasil e Argentina) e in Australia. Proppi in Australia a gh'è vuna di comunità de migrant lombard pussee granda, soratutt a partì di Agn Vint.
In general, se cunta che in tra el 1876 e 'l 1900 la Lombardia l'è stada la quarta region de indè che s'è migraa pussee, dedree domà a Veneto, Friuli e Piemont. In di cent agn che vann del 1876 al 1976 se cred che sien migraa almanch 2.300.000 lombard. Tra i discendent de emigraa bergamasch a gh'è el Roberto Micheletti (n. 1943), president de l'Honduras in del 2009-2010.
Ai temp del fascismo, tanti lombard vegnen invidaa a colonizà l'Africa, per poeu tornà indree a la fin de la guerra. On olter discors el va faa, inscambi, per quei lombard de la Bassa (per esempi mantoan e cremones) che hinn andaa a viv in de l'Agro Pontino insemma a olter popolazzion de la Pianura Padana. Gh'è anca de dì che i mantoan e i cremones, aveven giamò scominciaa a migrà prima di Agn Trenta: l'è famos el cas di mondinn, che andaven a lavorà in di riser del Noares e de la Lumellina, e despess se sposaven e restaven lì.

Adess[Modifega | modifica 'l sorgent]

«Mi chiamo Roberto Bussenghi/e vengo da Usmate Carate/ogni mattina mi presento a Bizzarone/passi la dogana e voo a Lugan a lavorà.»
(Sigla de "Frontaliers".)

Al dì d'incoeu a l'è bell gross el fenomen di frontalier: comasch e varesott che vann a lavorà in de la Svizzera italiana (soratutt in del Tesin), per via di condizzion mejor, per poeu tornà a cà a la sira.

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • AA. VV., Dizionario enciclopedico delle Migrazioni Italiane nel Mondo, Roma, Società Editrice Romana, 2014.

Varda anca[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligamm de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]