Calmon

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El calmon, ciamaa anca la calma l'è on gergh che 'l vegneva drovaa di magnan (o parolee) de Lanzada, in Val Malench. L'era drovaa di magnan quand che sortiven foeura de la vall stagionalment, per andà lavorà in di alter zonn de la Lombardia (i vai bergamasch e bressan, la bassa Valtolina e, in del XX secol, anca in de l'Ossola) e anca foeu de l'Italia (soratutt in Svizzera). Compagn de tucc i alter gergh, el serviva per fàss minga capì di forestee.
A la fin di Agn '60 l'era ancamò putost parlaa in del center de Lanzada, cioè in de la banda del paes abitanda di inscì-ciamaa marianei. Al dì d'incoeu, inveci, l'è squasi descomparii.
Del pont de vista lenguistegh, el calmon el ghe va dree ai regol de pernonzia e a la gramatega del dialett lanzadasch, ma cont on lessegh diferent, che 'l gh'ha anca di influss de alter lenguagg, compagn del todesch. In de la soa part lessical, el calmon lanzadasch el gh'ha di pont in comun cont i olter gergh di magnan e parolee de la zona lombarda: inscambi, el platt di sciober di calzolar bormin l'è ben diferent, anca se i duu paes (Lanzada e Bormi) hinn putost vesin.

On esempi de fras in calmon el pò vess: Fabrica l'agnisc, che 'l marett conder l'intremoeuja la calma! (cioè: fa citto, che quell lì el capiss el gergh!).

El nomm[Modifega | modifica 'l sorgent]

Se cred che 'l termen calmon el vegna de l'area lenguistega veneta, e che de lì poeu el sia rivaa anca in Lombardia. Per esempi, l'è giamò testimoniaa in del Cincent in di oeuver del Ruzante. In Val de Sol (Trentin), el calmon l'eva el nomm del gergh di artisan. A Cremona "trà in calmon" el voeur dì "toeu in gir": on significaa compagn el ghe l'ha anca el verb "calmonà", che troeuvom in de la Bergamasca (Val de Scalv) e in del Trentin. On'oltra variant l'è 'l verb ingalmì, spantegaa in del Tesin (per esempi in del rusgin di magnan de la Valcolla), e in di gergh mantovan e bolognes.

Esempi de calmon[Modifega | modifica 'l sorgent]

Tra i parentesi quader el vegn mettuu la pernonzia lanzadasca.

  • balducch: asen.
  • basoffia [ba'zɔfjɛ]: menestra (cf. taron di rusca basoffia).
  • bersciàss: sposàss.
  • bianchina [dʒaŋ'kinɛ]: nev.
  • bianchinà [dʒaŋki'naː]: fiocc.
  • boril: lecc.
  • busc: nò (cf. taron di rusca bus).
  • ciafer: brav'omm; marì.
  • ciosp [tʃosp]: pader (cf. rusgin e taron di rusca ciosp).
  • ciospa ['tʃospo]: mader.
  • crapelina [krape'linɛ]: cavra.
  • croeuggia ['krødʒø]: cà (cf. taron di rusca, spasell croeuggia).
  • crosciola: vacca.
  • cobià [ku'bjaː]: dormì.
  • faisc: padron (cf. taron di rusca faisc/faiss).
  • gnonfra: donna; sposa; pelanda (cf. todesch Jungfrau).
  • i stanzia ['stantsjɛ]: mì son.
  • intramojà [intramø'ja]: capì.
  • lappa: lengua.
  • ligutt: can.
  • lucinà: pioeuv.
  • mager [ma'dʒɛr]: bell.
  • paschinà: robbà.
  • petasc: papozz.
  • plotanà: parlà.
  • rabaja: polenta.
  • rosin: lacc.
  • santosa: stalla.
  • sazzia ['satsjɛ]: castegna.
  • sbergna ['zbɛrɲɛ]: carna.
  • sbertì: cagnà (cf. taron di rusca sbartì).
  • sbertina [zber'tinɛ]: la Mort.
  • sbirr: fasoeu.
  • sbojà: mangià.
  • sbosser: aqua (cf. todesch Wasser, platt di Sciober bosser).
  • scabbi: robb de bev o de mangià.
  • scabbià: bev.
  • scajà: pagà (cf. taron di rusca scajà).
  • scinà: lavorà.
  • sedess [se'des]: sì (cf. taron di rusca sedess).
  • sgaltrì: dì.
  • sgurlìss: confessàss.
  • slapetta [zla'pɛtɛ]: lenguasciona.
  • stafell: formai.
  • stefen: sass.
  • stella ['stɛlɛ]: lengua.
  • strozzola ['strutsula]: stalla.
  • tintinacol: orelogg.
  • tisan: oeuv.
  • tisanera [tiza'nɛrɛ]: gaina.
  • trajucch: colzon.
  • trapinell: gatt.
  • tondolera [tundu'lɛrɛ]: pegora.
  • o stanzia: lu l'è (cf. taron di rusca stanzià).
  • valisci: danee.
  • zeffa ['tsɛfɛ]: pappa.

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Laura Valsecchi Pontiggia, Saggio di vocabolario valtellinese, Sondri, Banca Popolare di Sondrio, 1960.
  • Ottavio Lurati, Tra le metafore della protesta e della lucidità: note di semantica gergale. Con una raccolta inedita sul calmone valtellinese di Valmalenco, in AA.VV. Mondo popolare di Lombardia, vol. 15: Sondrio e il suo territorio, Silvana editoriale, 1994.
  • Mario Salvadeo, Simon Pietro Pìcceni, Parlaa calmun. Storia e gergo dei magnani di Lanzada, Lanzada, Copperativa Agricola di Consumo, 1998.

Varda anca[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligamm de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]