Ciclo de l'acqua

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
On riassunt del ciclo idrològich

El ciclo de l'acqua a l’è vun di cicli vitàj del sistèma Tèrra o ben la succession di fluss e di fenòmen de circolazion de l'acqua in del'interno l'idrosfera comprés i cambiament de stato fisich de l'acqua medesima per via di scambi de massa de acqua che sutten a 'ndà innanz tra l’atmosfera e la crosta terrèstra travèrs i acqui superficiaj, i acqui sotterrani e i organismi. De là de l’accumulazion in di vari canton del pianètta ( per esempi i oceani, i mar e i lagh), i vari cicli che l’acqua terrèstra la compìss trànn denter quèj procèss fisigh chì: svaporament, condensa, precipitazion, infiltrazion, fluss superficial, fluss sotterrani. La scienza che la studia el ciclo de l'acqua a l’è l'idrologia.

Descrizion[Modifega | modifica 'l sorgent]

Svapo-traspirazion
Nivola, esempi de condensa del vapor de acqua ind l'atmosfera terrèstre

A gh’è minga on prencippi o ‘na fin in del ciclo de l'acqua: i molecol de acqua hinn semper ‘drée a moeuvess fra i vari compartiment (o resèrv) de l’idrosfera terrèstra per mèzz di procèss fisich. L’acqua la svàpora di oceani, e la va a fa su i nivol di quaàj poeu la torna de noeuv in tèrra. L’è minga vèra, tuttamanch, che l’acqua la ghe vaga adrée a quèll ciclo chì dona manera ordinada: innanz de raggiòng i oceani, de fàtt, la pò svaporà, condensà, borlà giò e scorr in superfice per tanti vòlt.

  • El svaporament a l’è el trasferiment de l'acqua di còrp idrich superficiàj a l'atmosfera. Quèst trasferiment chì el succed per via de on passagg de stat de la fase liquida a la fase vapor. Se insèma al svaporament se considera anca la traspirazion di piant a se parla del procèss de la svapo-traspirazion. El 96% de l'acqua atmosferega la ven del svaporament, inveci el 1% de la traspirazion.
  • La condensa a l'è el passagg del stat gazos a quèll liquid; in del ciclo idrologich (o de l'acqua) el vapor de acqua el raggiòng ‘na cèrta altèzza indoe se troeuven i nucli de condensa (o ben di micro-partìcol de varia natura che ciapen su l’acqua e donca ghe partècipen in di procèss de formazion, o ben de condensa di nivol in atmosfera) ch'a hinn di partìcol piccolìssim che insèma fànn su i nivol.
  • La precipitazion a l’è fada su de vapor de acqua dòpo che ‘l s’è condensàa in forma de nivol e che ‘l'è borlàa giò in su la superfice terrèstra perlopù in forma de pioeuva, ma anca de nev, tempèsta, rosada, brina o nebbia. I gòtt se mètten insèma travèrs on fenòmen ciamàa coalescenza (o ben on fenòmen fisich per mèzz del quàl i gott del on liquid, i boll de on vapor oppùr i partìcol de on sòlid se mètten insèma a fa su di entitàa pussée gròss).
  • L'infiltrazion a l’è el passagg de l'acqua da la superfice ai acqui sotterrani. L'frazión de acqua che la se infiltra la dipend de la permeabilità del terrén o de la ròccia e de alter fattór. I acqui sotterrani tenden a moeuvess adàsi adàsi, inscì che l’acqua la tornà de noeuv in su la superfice dòpo l’accumulazion ind on aves de lì a on perìod de temp quaj vòlta anca d’ona miara de ann. L'acqua la torna de noeuv in su la superfice a ‘n’altèzza inferiora de quèlla del pòst indoe la s’è infiltrada, sòta l’azion de la fòrza de gravità e di pression indòtt de lee.
  • El fluss superficial l’inclùd tucc i manér dopràd de l’acqua superficiàl per moeuvess in discesa vèrs el mar. L'acqua che la scorr in di riàa e in di fiùmm la pò fermàss in di lagh per un poo de temp. Minga tuta l’acqua la torna de neouv al mar scorrend, de già che la pupart la svapora innanz de raggiòng el mar o on àves.
  • El fluss sotterrani l’è el moviment de l’acqua ind l’intèrno de la tèrra sia in di zòn insatur sia in di àves. Dòpo l'infiltrazion l'acqua superficiàl la pò tornàgh de noeuv a la superfice oppùr vèss scaregada in del mar.

Bilanc idrich global[Modifega | modifica 'l sorgent]

Fluss idrològich globaj[1]
Flussi d'acqua Media
(10³ km³/anno)
Precipitazion in su tèrra 107
Svaporament de la tèrra 71
Precipitazion in su i oceani 398
Svaporament di oceani 434

La massa complessiva de acqua del ciclo l'è costanta, e inscì anca la quantitàa de acqua de ògni risèrva, donca, in media, la quantitàa de acqua che la va via de ògni risèrva l’è l’istèessa de quèlla la ghe va denter.

In su la tabèlla de fianch se veden i valór de bilanc global; a vedè lilinscì a se nòta ‘n'eccedenza del fluss del svaporament di oceani rispètt a i precipitazion, inveci in su la tèrra la proporzión a l’è a l’incontrari. La differenza tra la precipitazion e ‘l svaporament a l’è in del’insèma de 363 km³/anno, e l’ingenera el fluss superficial di acqui, e quèst l’equilibra de noeuv el bilanc de massa.

De già che 'l svaporament e la precipitazion fànn su on fluss 5053 km³/anno e ‘l volùmm complessiv de acqua a l’è de 15,53 km³, ne ven foeura che l’acqua complessiva ind l’atmosfera la ven renovada circa 30 vòlt ògni ann; in alter paròll, el temp medi de residenza de l'acqua ind l’atmosfera a l’è pu o manc de 12 dì.

Risèrv e temp de residenza[Modifega | modifica 'l sorgent]

Volumm de acqua conservàa
in di risèrv del ciclo idrològich
[2]
Riserva Volùmm
(106 km³)
Percentuàl
del totàl
Oceani 1370 97,25
Giazzee 29 2,05
Acqui sotterrani 9,5 0,68
Lagh 0,125 0,01
Umidità del terrèn 0,065 0,005
Atmosfera 0,013 0,001
Fiumm e riàa 0,0017 0,0001
Biosfera 0,0006 0,00004

In del ciclo idrològich ‘na risèrva la rappresenta l'acqua contegnùda denter in vun di vari passagg del ciclo. La riserva pussée granda a l’è quèlla di oceani, che gh'hànn denter el 97% de l'acqua del pianètta; gh’è ancasì l’acqua in forma sòlida di giazzee. L'acqua che gh’è in di organismi a l’è inscambi la risèrva pussée piscinina.

El volumm di risèrv de acqua dolza, in particolar quèj disponìbil de vèss doperàd de l’òmm, el fa su i risèrv idrich che l’òmm el gh’hà besògn.

El temp de residenza a l’è el temp medi che i molecol de acqua stànn ind ona risèrva; a l’è ‘na misura del perìod medi che l’acqua l’è stada dent in quèlla risèrva là anca se ona soa frazion la ghe sta denter per on perìod de temp inferior, e on altra per on perìod de temp superiór. I acqui sotterrani pòden passàa pussée de mila ann sòta la superfice; l'acqua che la stà denter in quèlla risèrva chì per di temp molto longh l’è ciamada acqua fòssil. L'acqua conservada in del soeul la ghe rèsta là per pòch temp, perché l’è spantagada ind on trat suttìl in su tutta la Tèrra e la va perduda a la svèlta per via del svaporament, de la traspirazion, del fluss superficial o per i infiltrazion in di àves. Dòpo de l'evaporazion l'acqua la rèsta dent ind l’atmosfera pu o manc 12 dì innanz de borlà giò de noeuv al soeul.

La manera pussée comun de calcolà el temp de residenza a l’è quèlla de la leg de la conservazion de la massa.

Effètt del ciclo in sul clima[Modifega | modifica 'l sorgent]

Precipitazion atmosferega in forma de acqueri.
Infiltrazion dell'acqua piovanna sòtt a la tèrra fin a l’aves
Fluss superficiàl de l'acqua piovanna in superfice

El ciclo de l'acqua el ricev l’energia del Sol. El 86% de l'evaporazion complessiva la succed in di oceani, e la fa sbassà la soa temperadura per svaporament. Senza quèll'effètt de raffreddament chì l’effètt sèrra el farìss andà su la temperadura de la superfice fin a 67 °C, e tutt el pianètta el sarìss pussée cald.

La pupart de l’energia solar la scalda i mar tropicaj. Dòpo el svaporament, el vapor de acqua el va su ind l’atmosfera e ‘l ven solntanàa di tròpich di vent. La pupart del vapor la condensa ind la zòna de convergenza equatorial, e donca el manda foeura el calor sconduu che ‘l scalda l’aria; quèll fenòmen chì, a sò turno el ghe fornìss de l’energia a la circolazion atmosferega.

Cambiament in del ciclo[Modifega | modifica 'l sorgent]

In del sècol indrée el ciclo de l’acqua l’è vegnùu pussée fòrt [3], per via de l’aument di tass de svaporament e precipitazion. Quèst l’è quèll che i scienziàa se spètten a càaosa del riscaldament global, dato che i temperadur pussée alt fann levà su el tass del svaporament.

La ritirada di giazzee a l’è anca lee on esempi del cambiament che l’è ‘dree a succed, dato che l’appòrt de acqua ai giazzee l’è nò assèe de compensà la pèridita per deslenguada e sublimazion. Del 1850, ch’a l’è ann che l’è finida la piccola era glacial comenzada in del sècol quèll di quattòrdes, e i ann adrée la ritirada di giazzee l’è stada importanta.

Anche sti attivitià di òmen chì pòden fa el sò lavorà in del’alterà el ciclo idrològich.

Cicli geochimich[Modifega | modifica 'l sorgent]

El ciclo de l'acqua a l’è vun infra i cicli biogeochimich. Di alter cicli important hinn el ciclo del carbòni e ‘l ciclo de l'azòto.

Intanta che l’acqua la scorr sora e sòta la tèrra, lee la cata su e la moeuv di partìcol de soeul e di alter depòsit, sal mineraj e di alter compòst chimich deslenguàagh denter, compagn di inquinant. I oceani hinn salàa per via de quèll traspòrt del sal chì, el sal poeu el rèsta ind del mar, quand che l’acqua la svapora.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Global Change in the Geosphere-Biosphere, NRC, 1986
  2. Dr. Michael Pidwirny. (EN) Introduction to the Hydrosphere - The Hydrologic Cycle. 5 luglio 2009. URL consultad in data 18 novembre 2009.
  3. Thomas Huntington. (EN) Century of data shows intensification of water cycle but no increase in storms or floods. 15 marzo 2006. URL consultad in data 18 novembre 2009.

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • S. L. Dingman, Physical hydrology (in inglese), Prentice-Hall, 1994.
  • J. H. Wallace; P. V. Hobbs, Atmospheric science, an introductory survey (in inglese), San Diego, Academic Press, 1977.
  • P. Eagleson, Dynamic hydrology (in inglese), McGraw-Hill, 1970.

Vos correlaa[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligamm de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]