Circolazion atmosferega

De Wikipedia
Salta a la navigazzion Và a cercà
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
I cèllul de la circolazion generàl de l'atmosfera terrèster

Con circolazion atmosferega a se voeur insegnà tucc quèj meccanismi che moeuven i mass d’aria atmosferegh. La circulazion atmosferega la ghe sariss minga se ‘l ghe fudèss minga el sol che ‘l scalda d’ona manera divèrsa i vari àrej de la Tèrra. I fòrz che agissen ind l’atmosfera che ciapen la sò part in del mòto di mass d’aria hinn la fòrza de gradient, la fòrza de gravità, la fòrza del Coriolis, e la fòrza de attrito viscós. In particolar l’equator el ven scaldà pussée di pòli inscì che l’aria la tend a ‘ndà su per el princippi de l'Archimede, intanta che la tend a ‘ndà de bas ai pòli ch’a hinn scaldàa de men. Se la ghe fudèss minga la forza del Coriolis a se crearìss ‘na cèllula ùnega de circolazion, che la sara su el cìrcol di corrent che vann su sora l’equator e vann giò ai pòli (circolazion teòrica de l'Hadley). Quèlla circolazion chì, però l’è domà teòrica, de già che a càosa de la fòrza del Coriolis, la corrent in quòta che la part de l’equator e la va vèrs i pòli, ai 30° de latitudin la diventa quasi parallela ai paralleli, e a quèlla latitudin chi l’è obligada a ‘ndà giò vèrs el soeul. La cèllula de l'Hadley, in quèlla manera chì, inveci che rivàgh fin ai pòli la se sarà su ai 30° de latitudin (zòn tropicaj). A l’istèssa manera ai 60° de latitudin la se sarà su la cèllula caosada de l’aria discendent sora i pòli (cèllula polar ). Tra el 30° e ‘l 60° de latitudin se crea poeu ‘n’altra cèllula (cèllula del Ferrel), che ‘l vèrs di sò mòti l’è corerent con quèj de la cèllula del l’Hadley e de quèlla polar (o ben l’aria la via giò ai 30° de latutidin e la va su ai 60°).[1] Per via de quèll modèll ne vegnen foeura di zòn de bassa e alta pression permanent. L’alta pression a l’è in di zòn indoe gh’è i mòti discendent, o ben sora i pòlo (alta pression polar) e sora i tròpich (alta pression tropical) indoe se formen i anticiclon permanent (fassa de alta pression sub-tropical) intra la cèllula de l’Hadley e quèlla del Ferrel. La bassa pression a l’è in di zòn indoe gh’è i mòti ascendent o ben sora i 60° circa de latitudin (fassa permanent di bass pression – ciclon permanent) intra la cèllula del Ferrel e quèlla Polar.[2]

Vent de la bassa troposfera[Modifega | modifica 'l sorgent]

I ramm di cèllul convettiv che corren via sora el soeul fann su i vent che, in media, scorren da i anticiclon ai ciclon ch 'a hinn:[3]

Ovviament el vèrs l’è a l’incontrari in del ‘emisfero sud.

Vent de l'alta troposfera[Modifega | modifica 'l sorgent]


Corrent a gètt[Modifega | modifica 'l sorgent]

Rappresentazion de la corrénti a gètt sora el Nòrd America

Ai latitudin de 30° e 60° gh’hinn i superfici de separazion infra i vari cèllul de la circolazion atmosferega, e gh’hinn vuna denanza de l’altra di mass de aria con di caratteristich de temperadura in quòta molto divèrsi tra de lor. A caosa de sti differenz de temperadura chì gh’è ‘na forta differenza de pression che la mena a la formazion di corrent a gètt che la soa velocità l’è tra i 150 e i 250 km/h.[4]

Circolazion general e clima[Modifega | modifica 'l sorgent]

La circolazion general l’influenza el clima, de fàtt i zòn sècch se treouven indoe gh’è i mòti verticaj discedent (pòlo e tròpich e quèj piovós indoe gh’è quèj ascedent (equator e zòn sub-polar). De sorapù i confin medi infra i cèllul se spòsten in funzión de la stagión; d’estaa quèll tra i cèllul de l’Hadley e del Ferrèl el va a la latitudin de 45°, inscambi ai 35° in invèrna. El confìn infra i Cèllul polar e del Fèrrel, inveci stànn in media d’invèrna ai 75° e d’estaa ai 65°.[5]

Vor correlaa[Modifega | modifica 'l sorgent]

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 359-361. ISBN 88-483-1168-7. 
  2. Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 356-357. ISBN 88-483-1168-7. 
  3. Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 357. ISBN 88-483-1168-7. 
  4. Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 392. ISBN 88-483-1168-7. 
  5. Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 361. ISBN 88-483-1168-7.