Catalògna

De Wikipedia
(Rimandad de Catalugna)
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

Catalògna (in Catalàn: Catalunya; Spagnoeu: Cataluña; Occitan: Catalonha), l'è ona region de la Penisola Iberica che la partegn al Regn de Spagna anca se la Generalitat de Catalunya la reclama la sovranità del territori.

L'area de la Catalògna l'é 32,114 km² e la populazion offiziala l'è 7,210,508, al 12.3% hinn imigraa. La confina con la Francia e Andorra a nord, Aragona a ovest, con la comunidaa de Valensia a sud, e cont el mar Mediterani a est.

I lengov ofiziai hinn Catalan, Spagnoeu, Aranes e Ocitan. La capital l'è Barcelona.

El president de la Catalògna l'è Quim Torra, quell del Parlament l'è el Roger Torrent e l'inn l'è Els Segadors.

El 27 de ottober del 2017 la Catalogna l'ha proclamaa l'independenza, e l'ha dervii donca on contenzios in tra la Spagna, che in vertù de la sova Costituzion la considera la Catalogna 'me comunità utonoma e la gh'ha sospenduu l'utonomia cont l'articol 155 e 'l Governa de la Catalogna, che per i resultaa del referendum per l'independenza l'ha ciappaa on mandaa per fà su on Stat sovran.

Stòria[Modifega | modifica 'l sorgent]

La Catalogna, dal 718, l'è stada sota 'l controll di arab, ma poeu in del 801 i Carolingg hann liberaa 'l territori.

Despoeu, la Corona de Aragona e quella Catalana s'hinn giontaa, anca s'hinn restaa cont i different govern. Quel paes lì el diventa vun di pussee important in Uropa.

Finn ai Borbon, la Catalogna l'è restada ligada a la Castija, ma semper assee libera e cont i sò legg.

El Re Filipp VI, vist el sostegn catalan ai Asburgh, l'aboliss i istituzion catalan e 'l tra biotta la lengua catalana.

In de la Segonda Republega Spagnoeula, la Catalogna l'ha ciapaa de noeuv la sò autonomia, e 'l catalan l'è devegnuu 'ncamò lengua offiziala.

El regim franchista, al contrari, l'ha abolii tutt i libertaa del paes, tant de fà ilegal el catalan.

In del 1975 i catalan han deciduu de toeu part a la formazion de la democrazia spagnoeula, e la Catalogna l'è stada on motor progressista del Stat spagnoeu.

Independentism[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda l'articol Indipendentism catalan.

In Catalogna in del 2010, dopo del recors del governa del Mariano Rajoy contra del Statut d'Autonomia de la Catalogna del 2006, assee utonomista e che 'l definiva la Catalogna "nazion del Stat spagnoeu", a l'è nassuu on fort moviment independentista, che l'ha faa on referendum consultiv in sul devegnì politegh de la Catalogna in del 2014 e l'ha vengiuu i elezion catalan del 2015 cont la lista Junts pel Sì (giontaa per el si) che l'ha formaa on governa traa inanz del Carles Puigdemont insemma al partii de estrema sinistra CUP.

Chell govern chi l'ha faa on referendum vincolant in su l'independenza, minga recognossuu de la Spagna.

El 10 de ottober del 2017 el Carles Puigdemont e 72 Deputaa independentista hann sotascrivuu 'na deciarazion simbolega de independenza, sospenduda per provà a trattà cont la Spagna.

Politega[Modifega | modifica 'l sorgent]

Parlament e Govern[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • El Parlament de Catalunya l'è 'l parlament catalan. El pò avegh da 100 a 150 parlamentar.
  • La Presidència de la Generalitat l'è el president del paes, el gh'ha el poder esecutiv, e l'è el pussee volt reppresentant de la Spagna in Catalogna.
  • El Consell Executiu a l'è el governo catalan

Partii[Modifega | modifica 'l sorgent]

I partit catalan hinn:

Ai elezion del 2012, el parlament l'era componuu inscì:

Giustizia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Polizia[Modifega | modifica 'l sorgent]

In Catalogna, el servizzi de Polizia l'è principalment faa de la Comunidaa: In tutta la Catalògna a gh'è el corp di Mossos d'Esquadra, gestii localment, anca se di voeult la polizia spagnoeula la fa di intervent. A Barcelona a gh'è anca la Guardia Urbana.

I Parch e i zonn naturai de la Generalitat a hinn protegiuu del Cos d'Agents Rurals.

Tribunai[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Palazz de Giustizia

La giustizia l'è per la pupart gestida del Stat, l'orghen pussee volt in la Comunidaa a l'è el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. La reforma del Statut del 2006 l'avaria faa del TSJC la massima istanza di process catalan, reforma poeu s'cepada del Tribunal Costituzional spagnoeu.

Vos corelaa[Modifega | modifica 'l sorgent]

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]