Esquerra Republicana de Catalunya

De Wikipedia
Va a: navegá, truvá
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Esquerra Republicana de Catalunya
Manzina Republegana de Catalogna
LogoERC.PNG
President Oriol Junqueras
Segretare Anna Rovira
Stat Flag of Spain.svg Spagna
Sede Barcelona
Fondazion 1931
Ideolojia Independentism
Republicanesim
Socialdemocrazia
Collocazion Manzina
Coalizion Junts pel Sì
Partid europeo Lianza Libera Europea
Grup parlamentar europeo I Verd - Lianza Libera Europea
Cadrege Parlament de Catalogna
20 / 135
Cadrege Congress di Deputaa
9 / 350
Cadrege Senad
10 / 266
Cadrege Parlament europee
2 / 54
Jornal La Humanitat/Esquerra Nacional
Organizazion di joven Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya
Joventuts d'Esquerra Republicana del País Valencià
Color Naranz, Ross, Negher, Bianch
$fine
This box: view  talk  edit


Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) (Manzina Republegana de la Catalogna) l'è on partii catalan de manzina, favorevol a l'independenza de la Catalogna e di Paes Catalan.

La fondazion[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

El partii l'è staa fondaa a la Conferència d'Esquerres celebrada i dí 17-19 de marz da 1931 a Barcelona, per la union del partii Republicà Català, el grup de L'Opinió e Estat Català.

L'egemonía republicana[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

Cont ol Francesc Macià 'me líder, al vinc i elezzion l'istess ann, e Macià al proclama la República Catalana, in compiment dal Pacte de Sant Sebastià (1930), malgraa che prest al gh'ha de conformà cont on Statut d'Autonomia, e ol restablissmeent da la Generalitat de Catalunya ch'al passa a pre·sedé.

Al 1934, ol Lluís Companys al torna a deciarà ona Republega Catalana. L'intent a l'è fermaa subit di spagnoeui, che sospenden l'autonomia e menen via Companys.

L'establissmeent al País Valencià al sa produss in del1934, a Castelló de la Plana col nomm d'Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV), comandaa par Gaietà Hogoet che posteriorment al dà suport a on process da convergenza con Esquerra Valenciana.

La guerra civiil[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

In del 1936, Esquerra la toeu part dal Front Popular ch'el vinc i elezion. Donca ciapa el govern de la Generalitat, però al sa troeuva prest con l'alzament militar ch'al desboca in de la Guerra Civil Spagnoeula. De puu, el govern catalan al sa ved anca pressaa a nivell da dent paj diveers grupp ch'a ga dava suport.

Guerra civil e dopoguera[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

Despoeu la guera, Esquerra la ven metuda foeura-legg, e l'è l'ultim partii catalan a vess legalizaa durant la Transizzion democratica.

Incoeu[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

Al dí d'incoeu, el president del partii a l'è el Oriol Junqueras i Vies e el segretari general a l'èla Marta Rovira i Verges. El partii el gh'ha 23 deputaaal Parlament da Catalunya, 1 al Parlament europea, 8 al Congress di Diputaa Spagnoeu e 5 cunsejee al comun da Barcelona.

Al dí d'incoeu, ul partii a l'è stabilii da par tutt i Països Catalans, levaa che a la Franja de Ponent, in gran part grazia ai daree resultaa di elezzion dal Principaa e anca, par on fort rilanciament, durant i ultim agn, al País Valencià, a i Illes Balears i Pitiuses.

Al mantegn anca un vincol dirett cont i Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (JERC) per quell che 'l riguarda la popolazion giovanil.

La soa publicazzion a l'è la revista Esquerra Nacional e al drova, senza distinzion, la bandera stelada cun triàngul bloeu e stela bianca o la bandera stelada col triàngol giald e stela rossa.

Ligamm da foeura[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]