Carneval

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
«Ai gabol de la toa vita te ghe pensareet doman:
podet mia scappà del Carneval de Schignan!»
(Davide Van de Sfroos, El Carneval de Schignan (2011))
La battaja di naranz in del Carnevaa d'Ivrea

El Carneval (che l'è ciamaa anca carnoval, carnelval, carleval, o carval) l'è ona festa tipega di paes de tradizion cattolega.
La ciappa el nomm del latin carnem levare ("toeu via la carna"), perchè 'l Carnevaa l'è festeggiaa i dì prima de la Quaresma, quand che se pò minga mangià la carna, per penitenza. Per 'sta reson, in di dì prima de la Quaresma la se fa ona gran festa, prima di quaranta dì de penitenza, cont el mangià de bon e stà sù allegher.

El nomm[Modifega | modifica 'l sorgent]

La parola carneval la deriva del latin "carnem levare" (che 'l voeur dì lassà perd la carna), perchè on temp l'indicava el banchett faa l'ultem dì de carneval, subet prima del desgiun de la Quaresma.
In de l'area lombarda, indove l'è present el Carneval ambrosian, se faseva distinzion in tra el carneval alt/longh/vegg/matt (quell ambrosian, ciamaa anca carnevalon) e quell bass/curt/gioven (roman).
In certi zonn, la prima domenega de Quaresma l'è ciamada carnevalin, perchè l'eva considerada l'ultema cova del Carneval.
On quai Carneval tradizzional el gh'ha on nomm particolar: a Belinzona el se ciama Rabadan, a Samolegh el se ciama Bagutta ecc.

El Carneval in de la tradizion lombarda e tesinesa[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Carneval l'è semper staa vuna di tradizion pussee viv e vitai de la coltura lombarda. On temp se diseva che l'eva vuna di tre fest pussee important de l'ann.

«I fest de l'ann hinn tre: Denedal, Pasqua e 'l santo Carneval.»
(Proverbi mendrisiott)

Per 'sta reson, gh'era quei che scherzaven e diseven che corsi l'eva giusta de proibì de lavorà in di dì de Carneval. In del Medioev la festa la gh'aveva ona certa importanza perchè gh'era di band indè che 'l Carneval el corrispondeva a la fin del ficc in di camp (compagn de quell che 'l saria suceduu, pussee tard, con San Michel e San Martin).

Longhezza e durada[Modifega | modifica 'l sorgent]

El period de Carneval el dovaria andà de San Steven (el dì dopo Nedal) fina al princippi de la Quaresma. L'era inscì anca a Milan, a Belinzona e a Lugan, oltra che in de la Bregaja:

«Dopo el dì del Nedal tucc i dì l'è Carneval.»
(Proverbi bregajott)
«Passad i fest de Denedal, tucc i dì l'è Carneval.»
(Alter proverbi bregajott)

In alter zonn inveci el Carneval el scominciava el dì prima de la Befana, in alter anmò inscambi el dì de Sant Antoni (17 de genar). Al dì d'incoeu, compagn del rest del mond ocidental, l'è pussee usaa fàll scomincià ona settemana prima de l'inizzi de la Quaresma.
In de l'area lombarda el gh'aveva on'importanza bella granda el Carneval ambrosian: per di vegg usanz, quell carneval chì el durava on quai dì in pu (fina a la prima domenega de Quaresma), e per 'sta reson l'eva ciamaa anca Carnevalon. Tanti gent che viveven arent ai confin del Milanes, in quei dì là se spostaven dent a l'Arcidiocesi ambrosiana per segutà a fà festa per on quai alter dì. Quell lavorà chì l'era criticaa di autorità, e soratutt de la Gesa, perchè l'era segn che i fedel ciappaven minga sul seri l'importanza de la Quaresma. Ma anca dent a la diocesi de Milan gh'era chi che 'l criticava la longhezza del Carneval ambrosian: per esempi, el San Carlo l'ha faa de tutt per scancellà quella usanza chì, ma l'è staa minga bon.

Usanz e tradizion[Modifega | modifica 'l sorgent]

A Carneval gh'era l'usanza de fà di questov per tirà su di danne per podè organizzà i festività: oltra ai danee, anca el mangià e 'l material per el falò de l'ultem dì. Ogni paes el gh'aveva la soa manera de fà la questoa, che in general l'era fada di bagai e di giovinott. Per esempi a Samolegh (Val Ciavenna), gh'era di rosc de personn che andaven in gir de cà in cà per tirà su on quai danee, e faseven casott col cantà e 'l sonà. Al dì d'incoeu, inveci, l'è on'usanza quasi descomparida del tutt: la questoa la gh'aveva sens quand che la gent l'era povera e 'l Carneval el gh'aveva i caratter de 'na granda festa che la vegniva ona voeulta a l'ann, per divertìss e mangià tant.
A Carneval, anca incoeu, se indossen i mascor, e se va giò in strada: on temp i podeven vess, per esempi, mascor de besti, menter incoeu poeuden vess de qualsessia personagg, per scondes o fà rid i amis. La Gesa e i Autorità civil contrastaven l'usanza de drovà i mascor, perchè i gh'aveven pagura che l'anonimad el podess portà di desorden: minga domà comportament licenzios e contra la moral de l'epoca, ma anca regolament de cunt e satanismo. Per 'sta reson la vegniva istituida la Sigurtà, che la gh'eva de controllà i fest.
Oviament, el Carneval a l'è cognossuu soratutt anca per i scherz. In tra i scherz tradizionai, gh'era quei de sbroffàggh l'aqua sporca o alter pastrugn indoss ai gent, o robbàggh el disnà, o alter lavorà compagn. Vun di bersaj pussee comun eren i tosann, soratutt quei minga maridaa: a l'era anca ona scusa per fàggh la cort a lor. A Samolegh, i gioven i andaven a scarbonà (cioè tiràggh adoss del carbon per bordegài tutt) i tosann.

Oltra ai scherz, despess el Carneval el gh'aveva ona dimension publica: in certi paes, gh'era di cortei in sui strad, che podeven finì con di gran banchett in piazza. Se lengeven o recitaven di bosinad o alter gener de poesii popolar, indove se parlava di aveniment pussee important de l'ann passaa, e se toveva in gir la gent. In certi Carnevai tradizionai, gh'è l'usanza de elegg on "re", che l'è on poo l'allegoria del paes. Se balla in piazza e se fann di spetacoi.
El mangià, come emm giamò ditt, l'era pussee ricch del rest de l'ann, e despess l'era on'ocasion per fà ona bella pacciada con tutta la fameja: se mangiava tanta carna, risott o polenta coi luganegh (o la busecca), salamm, bologna, castegn, agnolott. El dolz tradizional del Carneval hinn i ciacer, che se mangen anca incoeu.
El Martedì Grass, de sira, el finiss el Carneval: per 'sta reson, in tanti paes se faseven di rit per saludàll. Vun di pussee spantegaa l'era compagn de quell de la Giubiana: se ciappava on pigott de paja (o 'n tronch d'alber secch quattaa de cann de melga, a Tortona) che poeu el vegniva mettuu in su 'n falò e brusaa (o "mazzaa"). L'istess lavorà el suced ancamò adess a Luzzogn (Valstrona), indè che 'l pigott el se ciama Giobiascia; lilinscì inoltra el dì de Carneval el se fa ona procession fina al cimiteri.

Proverbi sora el carneval[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • A Carneval tucc i scherz i è bon.
  • Carneval, tuttcoss l'è toleraa.
  • La legria de Carneval la se piangg in Quaresma.
  • A Cranval se marida i bei e i brutt, a Pasqua se marida i zucch.
  • De Carnoval, quand i se mariden tutti i ghe n'hann.
  • De Carnoval, tutt a poeu andà.
  • Carval o va, Pasqua a vena, chi è che o gh'ha fioeui de maridà o s'i mantena.
  • A Carval o se sposa tutti i rottomaa.
  • Se o se mangia la galina a Carval, tutt l'ann o va mal.
  • Chi è ch'o poga la vid de Carval, o la troeuva de fior bella mascherada.
  • O sol de Carval o mena la gent a soterrà.
  • Carval o sol, Pasqua o tizzon.
  • Nadal coi tò, Carval coi matt.
  • Carnoval stizzon, Pasqua solon.
  • A Carneval ol porscell el va mazzaa.

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • VSI - Vocabolario dei dialetti della Svizzera Italiana, Centro di Dialettologia e di Etnografia, Belinzona, 1952-...
  • Francesco Cherubini, Vocabolario Milanese, Milan, 1839-1854.
  • Antonio Tiraboschi, Vocabolario dei dialetti bergamaschi, 1873.
  • Francesco Angiolini, Dizionario Milanese, 1897.
  • Sergio Scuffi, Nü 'n cuštümava - Vocabolario dialettale di Samolaco, 2005.
  • Maurizio Cabella, Dizionario del dialetto tortonese, ed. Dell'Orso, Lissandria, 1999
  • Italo Sordi, Il ciclo dell'anno nelle tradizioni, in AA.VV. Storia della Brianza, vol. 5, Ogionn, ed. Cattaneo, 2011.
  • Roberto Leydi, Spazi antichi e nuovi della festività popolare. Lombardia, in AA.VV. Le tradizioni popolari in Italia, a cura de Alessandro Falassi, ed. Electa, Milan.

Vos correlaa[Modifega | modifica 'l sorgent]