Carnoval
![]() |
Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda |
![]() |
«Ai gabole de la tova vita te ghe pensareet doman:
podet mìa scapà del Carneval de Schignan!» |
(Davide Van de Sfroos, El Carneval de Schignan (2011))
|
![]() |
«Dopo el dì del Nedal tucc i dì l’è Carneval.»
|
(Proverbi bregajot)
|
![]() |
«I feste de l’ann inn trè: Denedal, Pasqua e el santo Carneval.»
|
(Proverbi mendrisiot)
|

El Carnoval (parnonzia: /kar.nuˈaː(l)/; ciamad anca in tante oltre manere pussee ariose) a l’è una festa ch’es fa per un quaj temp inanz de la Quaresma, de norma adree a fevrer e marz. A l’è una zelebrazzion propri sentuda ind i pais de religion catolega, indova i ghe fann su di spiarde, sgiœugh de strada e oltre sorte de intrategniment ch’i meten insema dei element tipegh di spetacoi del zirch.[1][2][3][4] La sgent la se strasvestiss con di bei costum e mascare, e la met de banda el tran-tran de la vida de tucc i dì per menà baje cont el rest de la comunitaa;[5] es canta e es balla, es fa musega, e es va in strusa per i strade a vedé i carr decorad che passen. Quii ch’en tœul part despess ciapen la cioca,[6] sgandofien una mota de caren e olter majà de grassa che pœu impientarann lì con la rivada de la Quaresma, indova che ghe sariss de stà indree e fà almanca un fioret.[7][8]
La parolla “Carnoval” la ven sgiò del latin carnem levare, che volariss dì “tœù via la caren”,[9] espression che la simbolesgia i penitenze de indurà duranta la Quaresma. Per quella reson chì, al darrer dì de Carnoval, el Mardì grass, es fa su un bell disnaron indova la sgent la sta su legriœula, la paccia e sbagazza un gran tant inanz de tacà a astegnìss e desunà del dì adree, el Mercordì di Zender.[10][11]
El Carnoval l’è una festa che la se inradisa ind l’Antighitaa, desgià che la gh’ha la sò orisgen ind i Dionysiae greghe e ind i Saturnalia roman, e la representa la renovazzion ziclega del cosem e la roversadura de l’orden sozzial intravers baje e debosg.[12] Tamen, apœus ai sbaracade carnovaline, l’orden el torna a voltra e la vida de tucc i dì la va inanz coma l’ha semper fait. El Carnoval l’insegna ancasì el passasg de l’inveren a la primavera, e el renassiment de la terra che la scomenza a viver ancamò depos i giazzade de la seson freggia e fosca.[12] A l’è un prozzess che ben el regorda el mit de la Proserpina – mojer del Pluton e tosa de la Zerer – che la viveva per metaa de l’ann ind i Infer e l’oltra metaa in su l’Olimp, e quand che la lassava el mond di mort la natura la scomenzava a tacà e butà, e la nasseva ancamò una vœulta.
A gh’è un frach de dolz tipegh del Carnoval, compagn di fricciole, i ciaccere e i chizzolit.[13]
Storia
[Modifega | modifica 'l sorgent]Orisgen
[Modifega | modifica 'l sorgent]
El Carnoval el ven sgiò di feste pagane de la Roma e Grezzia antiga che segnaven la rivada de la primavera, compagn di Dionysiae e di Saturnalia. Duranta quelle zelebrazzion chì, la sgent la bandonava i devé che ghe pertocaven e la desligava i buzzit, cont el dàss ai gabole e al debosg. A l’era, donca, debon un trionf temporani del cavos sora l’orden de la vida, che però el tornava a voltra quand che la sgent la mocava de festesgià.[14] A l’era l’inversion simbolega del ritual religios, indova i rœui e i norme sozziai se roverteven.
Duranta l’Antighitaa, l’inveren l’era anca conzepid coma el regn di spiret, che gh’haveven de vesser cazzad via per fà rivà l’istad e el bell temp.[15] Questa chì l’era minga una credenza comuna nomà ind el Mediterrani, ma propri in tut el mond de l’Europa pre-cristiana, desgià che tante tribù sgermaneghe zelebraven el retoren de la lus e l’islongàss di sgiornade. A l’era ancasì una zelebrazzion de la fertilitaa, una festa de primavera per l’ann nœuv, el passasg metafisegh de l’oscuritaa a la lus e de la mort a la vida.[16]
Etaa de Mez
[Modifega | modifica 'l sorgent]
A l’è forsi ind l’Etaa de Mez che el Carnoval coma le se cognoss incœu l’ha inviad fœura a vegnì su. A l’indeciava un period de feste che scomenzaven un quaj temp apœus al Gabinat e rivaven al comel a la meza nocc del Mardì grass.[17] De facc, el Carnoval ind l’Etaa de Mez l’indava minga inanz nomà per un quaj dì, ma propri per tut el period intra el Nedal e l’inizzi de la Quaresma. In quii duu mis chì, i cristian se daven ai festesgiament coma una manera de desfogà i sò frustrazzion de la vida de tucc i dì.[18] Questa vœulta, i zelebrazzion eren de natura cristiana e de orisgen medievala e – desgià che la Quaresma l’era un period de desuni – representaven l’ultema possibilitaa de majocà de gust e fà legria inanz di rigor spirituai e religios imposud de la Quaresma,[17] indova la sgent l’indava pœu anca a confessàss in preparazzion per la Pasqua. Per tradizzion, el Carnoval l’era un’ocasion indova scœudes tucc i petit de carater sessual, ch’i indaven pœu tegnud in breja a causa di penitenze quaresemai.[19][20]
Ind el lunari liturgegh, el temp de Quaresma – o ben, i ses semane inanz de la Pasqua – l’era caratarizad de desuni, studi, orazzion e de dei oltre prateghe de devozzion e penitenza. In quell period chì, es podeva minga fà festa, e bognava impientà lì tucc i majà golazzent, compagn de la caren, i derivad del lacc, el lard e el zucher.
Ind l’Etaa de Mez, de maneman, la Gesa l’ha scomenzad a rendes cunt che i zelebrazzion pagane de Carnoval se podeven minga soprimer inzì fazzilment, e che l’era pussee belfà cristianizàj. De conseguenza, i inn vegnude una part assossenn importanta de l’ann liturgegh e una tradizzion nezzessaria de denter di feste sanzionade de la Gesa.[21][22] Impunemanca, anca al dì de incœu, tante tradizzion de Carnoval ghe somejen ancamò a quelle che prezzedeva la rivada del cristianesim.[23] Una quaj tradizzion pussee famosa – che sgiamò la toveva denter di spiarde e di bai in mascara – l’è staita documentada per la prima vœulta ind l’Italia de l’Etaa de Mez. El Carnoval de Venezzia l’è stait, per un quaj temp, la zelebrazzion carnovalina pussee cognossuda e, de chichinzì, la festa l’ha inviad a spantegàss in Spagna, Portugall e Franza, e pœu anca ind i pais di colonie ameregane de chischì.
Spantegament
[Modifega | modifica 'l sorgent]Ind la Lombardia Granda
[Modifega | modifica 'l sorgent]Carnoval de Venezzia
[Modifega | modifica 'l sorgent]
El Carnoval de Venezzia el gh’ha dei orisgen propri antighe: a parariss che la festa la saga vegnuda su sgiamò ind l’Etaa de Mez, per pœu vesser ofizzializada nomà ind el Renassiment.[24] Un event de prestisg sgiamò ind i segoi quii di 17 e 18,[25][26] l’inzigava a lassàss indà ai piasé e a la legria.[27] Impunemanca, sota al regn de l’imperador Franzesch II e l’ocupazzion del Napoleon, i zelebrazzion carnovaline eren staite inebide e rendude inlegai del tut a partì del 1797, insema a l’usasg di mascare. L’è tornad a voltra pian pianin ind el cors del segol quell di 19, ma nomà per poch e soratut coma festa privada, indova l’era un’ocasion per fà su dei œuvre d’art.[28] Depos de una longa assenza, el Carnoval l’è retornad ind el 1979, quand che el goveren talian l’ha decidud de revitalizà i tradizzion venezziane che s’eren perdude, e l’ha miss el Carnoval al zenter di sò sforz.[29]
Vuna di zelebrazzion de Carnoval de orisgen venezziana che se pœuden trovà ind l’aria lombardofena l’è el Carnoval de Crema.[30]
Mascare
[Modifega | modifica 'l sorgent]I mascare inn semper staite un quajcoss de important per el Carnoval venezzian. A stà a la tradizzion, la sgent je meteva su intra el dì de San Steven (el 26 de desember) e la meza nocc del Mardì grass. Quii che fava su i mascare, i mascarer, gh’haveven una bella posizzion de denter de la sozzietaa, cont i sò lesg, i sò ghilde e infinamai un sò statud.
I mascare pœuden vesser o de coram, o de porzellana, o de vider lavorad. Una vœulta, i mascare vegneven faite su a una fœusgia semplez, con poche decorazzion e sovenz i gh’haveven una fonzion pussee pratega. Al dì de incœu, la pupart di mascare venezziane inn faite de gess e fœuja dora e i inn picciurade a man di mascarer, ch’i ghe dœuvren anca di materiai naturai compagn di sgeme e di piume per zornìj. Tamen, desgià che gh’è propri de lavoràgh adree, quelle mascare chì pœuden costà i œugg del coo, soratut quand ch’inn misse a para cont i mascare produte in forestaria.[31] A l’è una competizzion che la ghe nœus a l’artesanad local tipegh de la zitaa de Venezzia.
A gh’è tancc stii per i mascare del Carnoval venezzian; una quajvuna la gh’ha anca un sò nom propri.[32] Una vœulta, la sgent la meteva su una mascara deversa a segonda del mester che la fava.[33]
Carnoval de Ivreja
[Modifega | modifica 'l sorgent]
El Carnoval ch’es ten a Ivreja tucc i agn l’è famos soratut per la sò bataja di naranz.[34] El gh’ha i sò orisgen ind el segol XVI, quand che i festesgiament eren manesgiad di vari borgh de la zitaa. De quell period chì, però, a gh’è restait nomà un quaj aspet del zeremonial, ch’el s’è mantegnud ind el temp.[35]
Ogna ann, la sgent la met in scena quell che gh’era suzzedud tant temp indree, quand che un siorot local – provabilment el Ghielem VII del Monfrad[36] – l’haveva provad a ciamà el sò ius primae noctis quand che la Violeta, la tosa del morner, la s’era maridada.[37] Impunemanca, a la sira del violentament, la sgarzolina la gh’ha tajad via el coo, e pœu la sgent l’ha assaltad e brusad sgiò el palazz del sior.[38] Tucc i Carnovai, ghe ven zernid una s’ceta per fà la part de la Violeta.[39]
Ind i version pussee antighe del Carnoval, a gh’era anca un falò per brusà via l’inveren e dàgh el benvegnud a la primavera.
Carnoval ambrosian
[Modifega | modifica 'l sorgent]
El Carnoval ambrosian l’è caratarizad del rit ambrosian, che ghe vann adree tute i gese de l’arzidioces de Milan. Chichinzì la Quaresma la scomenza nomà de domenega, e donca el darrer dì de Carnoval a l’è un sabet, quater dì adree al Mardì grass cont el qual el feniss el Carnoval inzì coma l’è zelebrad ind el rit roman. A stà a la tradizzion, l’orisgen de quell’usanza chì l’è devuda a una recesta de Sant Ambrœus che, una vœulta che l’era in pellegrinasg delonsg de Milan, l’ha volsud che la popolazzion la specciass ch’el tornava indree inanz de dà l’inviada a la Quaresma.
De costum, el Carnovalon de Milan el taca cont el Mardì grass, el festesgia la Sgiœubia grassa una semana adree a quell ch’i fann cont el rit roman, e pœu gh’è el Sabet grass, che l’è compagn de quell che l’è el Mardì grass un poo per tucc. A la fenitiva, ghe riva la Domenega in capite, equivalenta al Mercordì di Zender.
Ind l’aria lombarda, el Carnoval ambrosian el gh’haveva un’importanza bella granda e l’indava inanz per un quaj dì pussee, e perzò el vegneva ciamad “Carnovalon”. Tanta sgent che la stava de cà ai siront del Milanes in quii dì chì la se menava a vuna di paroquie sota l’arzidioces de Milan per indà inanz a fà festa per un quaj olter dì. Quell lavor chì l’era assossenn critegad dei autoritaa – soratut de la Gesa – perchè l’era un segn che i fedei ghe daven minga trop a trà a l’importanza religiosa de la Quaresma. Tamen, anca de denter de l’arzidioces de Milan, a gh’era chi che critegava la longhezza del Carnoval ambrosian: per esempi, San Carel l’ha provad a fà tuscoss per inebì quest’usanza, ma a la fenitiva el gh’è minga riessid.
In Insubria e in Tesin
[Modifega | modifica 'l sorgent]
El Carnoval l’è semper stait vuna di tradizzion pussee vive e vitai de la cultura lombarda: un temp es diseva infinamai che l’era vuna di trè feste pussee importante de l’ann. Per quella reson chì, a gh’era quii che sgazotava e diseven che l’era sgiusta inebì de indà a lavorà ind i dì de Carnoval. Ind l’Etaa de Mez, la festa l’era importanta fiss perchè gh’era di bande indova el Carnoval el conrespondeva a la fin del ficc ind i camp, compagn de quell che s’è fait un poo pussee tard cont i dì de San Michel e San Martin.
Longhezza e durada
[Modifega | modifica 'l sorgent]El period de Carnoval el gh’havariss de indà del dì de San Steven (el dì adree a Nedal) infina al prenzipi de la Quaresma. L’era inzì anca a Milan, a Bellinzona, a Lugan e, de sora maross, ind la Bregaja. In oltre zone, invezzi, el Carnoval l’iscomenzava el dì inanz del Gabinat; in oltre bande ancamò, el dì de Sant Antoni (el 17 de sgener). Al dì de incœu, però, l’è costum fàll iscomenzà una semana inanz de l’inizzi de la Quaresma, coma es fa ind el rest del mond ozzidental.
Costum e tradizzion
[Modifega | modifica 'l sorgent]A Carnoval, a gh’era el costum de fà di questue per trà insema di daner per podé organizà i festivitaa: a gh’era besœugn de finanziament anca per el majà e el falò del Mardì grass. Ogna pajes el gh’haveva la sò manera de fà la questua, che in sgeneral l’era zircada di bagaj e di sgiovinot. Per esempi a Samolegh, in Vall Ciavena, gh’era di rozz de persone che se menaven de cà in cà per muccià su i daner che ghe serviven, e traven in pee un grand baduvell cont el cantà e el sonà. Impunemanca, al dì de incœu, quell’usanza chì a l’è asquas sfantada via del tut: de facc, la questua la gh’haveva sens nomà quand che la sgent l’era povra, e el Carnoval l’era un feston ch’el rivava nomà una vœulta l’ann, indova es podeva devertes e majà con tanta ingordisia.
Anca incœu, a Carnoval se se met su i mascare, e se va sgiò in strada a zelebrà, cont el tiràss adoss di serpentit e di coriandoi. Però la Gesa e i autoritaa zivile eren contra i mascare, perchè diseven che l’anonemad el podeva menà a havégh desorden sozzial. De de là del comportament libertin, i gh’haveven propri pagura che la sgent la tacass a venerà el Diavol; per questa reson, gh’era stait instituid la “Sigurtaa”, che la gh’haveva de controllà che i feste indassen inanz senza havégh di problema.
A l’è ciar ciarent che el Carnoval el saga cognossud soratut per i gabole. Intra i scherz pussee tradizzionai, a gh’era quii de sbrofàgh adoss a la sgent de l’aigua sporca o dei olter pastrugn, o de robàgh el disnà, e olter lavor compagn. Vun di bersaj pussee comun eren i tosane, soratut quelle minga maridade, desgià che l’era una scusa per fàgh la cort a lore chì. Per esempi, a Samolegh, i sgioven indaven a “scarbonà” i tosane, o ben ghe tiraven adoss del carbon per bordegàj de pè in some.
De de là di gabole, el Carnoval el gh’haveva una dimension pussee publega: ind un quaj pajes es fava su di spiarde che se menaven per i strade, che podeven fenì con di grand disnaron in piazza. Es lensgeva o es rezzitava di bosinade o dei olter sgender de poesie popolare, indova es parlava de quell che gh’era suzzedud de pussee important l’ann passad, e es toveva in sgir la sgent. Ind un quaj Carnoval tradizzional, a gh’era el costum de elesger un “rè”, ch’el se comportava coma un’inlegoria de tut el pajes. Es majava propri de gust, e el Carnoval l’era despess un’ocasion per metes cont i pee sota al tavol cont el rest de la fameja, e fà una bella pacciada tucc insema. La caren la mancava mai, insema a risot, o polenta cont i luganeghe, o la buseca; pœu, gh’era salam, mortadella, castegne e agnolot. Vun di dolz tradizzionai eren i ciaccere, che anca incœu se pœuden crompà in tute i bombonarie al temp de Carnoval.
Per tradizzion, la sira del Mardì grass la segnava la fin del Carnoval; per questa reson, in tancc pais es faseva di rit per saludàll. Vun di pussee spantegad l’era compagn de quell de la Sgiubiana: es ciapava un pigot de paja – o, a Tortona, un tronch d’arbor sech quatad de di canne de melga – che pœu el vegneva miss in su un falò e brusad su, e donca “mazzad” a nivell simbolegh. L’istess mester el suzzed ancamò adess a Luzzogn, in Vall Strona, indova che el pigot el se ciama “Sgiobiazza”, e el ven brusad su apœus a una prozzession che la riva infina al fopon del pajes.
In Europa
[Modifega | modifica 'l sorgent]
Ind i pais de lengua todesca, el Carnoval l’è una tradizzion bella forta ind i arie intoren al Ren. In quelle region chì, la sgent l’ha zelebrad el Carnoval infina de l’inizzi del segol XIX, soratut a Colonia, Düsseldorf e Magonza. In Sguizzara, el Carnoval de Basileja l’è el pussee famos. Ind la Sgermania meridional, ind la Sguizzara todesca e ind l’Austria ozzidental el ven ciamad Fastnacht, quand che ind i oltre bande de l’Austria e ind la Sgermania meridional el ciamen Fasching. Tamen, anca el nom pussee sgeneregh de Karneval l’è comun ind una quaj manera.
La zima di festesgiament l’ocorr ind el cors de nomà una semana, de solet a fevrer. I event pussee important scomenzen con la Sgiœubia grassa – o Weiberfastnacht, coma el ciamen lilinzì – e fenissen el Mercordì di Zender – l’Aschermittwoch. Tutamanch, el dì pussee important l’è l’inzì-ciamad “Lundì di Rœuse”, soratut a Colonia. In quell dì chì, gh’è tancc turista e visitador, e la sgent la sbaraca debon: la biv, la maja su di dolz e la se da di fior coma cadò.
Ind i pais catolegh – compagn de la Spagna, Franza e Portugall – i zelebrazzion de Carnoval inn propri sentude, e se tegnen ind una mota de sit.[40]
Ind i Amereghe
[Modifega | modifica 'l sorgent]
Ind l’Amerega del sud, indova el catolicesim l’è la religion pussee prategada, el Carnoval l’è un feston ch’el ven zelebrad cont orgœuj. In Arsgentina, i feste de Carnoval vegnen faite in tute i zitaa pussee grosse.[41] Desgià che ind l’emisferi austral el Carnoval l’ocorr d’istad, in tante bande de l’Arsgentina, i magat sgiughen tanta con l’aigua e se la tiren adoss.
In Brasil, el Carnoval l’è un event cultural grand fiss. La prima version de questa festa la s’è tegnuda a Rio de Janeiro ind el 1641, con musega, prozzession per i strade e spiarde. El pussee important del pajes a l’è puranca el Carnoval de Rio, che l’è pœu anca indait denter ind el Guinness World Records per vesser el Carnoval pussee gross del mond, indova che almanca duu million de persone vann a vedéll tucc i dì.[42] Chichinzì es balla la samba, e i scœule pussee famose indova se insegna questa danza tœuven part ai zelebrazzion carnovaline cont el trà in pee di spiarde de ballarin. I turista trasen di bei daner per tœù a noll i costum e sgiontàss adree ai spiarde; de facc, l’industria del Carnoval de Rio l’ha metud insema 1 miliard de doller amergan ind el 2012.[43]
Ind i Stacc Unid, el Carnoval l’è zelebrad soratut ind el sud, ind la Costa del Golf, ancaben che mò l’ocorra in tancc istacc.[44] El costum l’è vegnud su a New Orleans e ind la pupart de la Lousiana – una vœulta una colonia franzesa – indova la sgent l’ha zelebrad el Carnoval per tant temp con di bai in mascara e oltre sorte de intrategniment. Chichinzì el Mardì grass l’è important debon.
Proverbi carnovalit
[Modifega | modifica 'l sorgent]- A Carneval tucc i scherz i è bon;
- Carneval, tuscoss l’è tolerad;
- La legria de Carneval la se piansg in Quaresma;
- A Cranval se marida i bei e i brut, a Pasqua se marida i zuche;
- De Carnoval, quand i se mariden tuti i ghe n’hann;
- De Carnoval, tut a pœu andà;
- Carval o va, Pasqua a vena, chi è che o gh’ha fiœui de maridà o s’i mantena;
- A Carval o se sposa tuti i rotomad;
- Se o se mangia la gallina a Carval, tut l’ann o va mal;
- Chi è ch’o poga la vid de Carval, o la trœuva de fior bella mascherada;
- O sol de Carval o mena la sgent a soterrà;
- Carval o sol, Pasqua o tizzon;
- Nadal cont i tœu, Carval cont i mat;
- Carnoval stizzon, Pasqua sollon;
- A Carneval ol porzell el va mazzad;
- A San Michel se sposa i bei beller, denter per l’ann i belle tosane, e in Carnoval i refudad.
Refarenze
[Modifega | modifica 'l sorgent]- ↑ ita carnevale. URL consultad in data 24 gennaio 2024.
- ↑ ita Carnevale: Definizione e significato - Dizionario di Italiano. URL consultad in data 24 gennaio 2024.
- ↑ ita carnevale. URL consultad in data 24 gennaio 2024.
- ↑ ita Carnevale: le origini della festa più matta dell'anno. URL consultad in data 24 gennaio 2024.
- ↑ Bakhtin, Mikhail. 1984. Rabelais and his world. Translated by H. Iswolsky. Bloomington: Indiana University Press. Original edition, Tvorchestvo Fransua Rable i narodnaia kul'tura srednevekov'ia i Renessansa, 1965.
- ↑ (1991) Drinking: Behavior and Belief in Modern History. University of California Press, 404–. ISBN 9780520070851.
- ↑ Rosanna Carrizzo. (IT) Carnevale: perché si chiama così? Le origini e le curiosità della festa. 2023-01-11. URL consultad in data 2024-01-13.
- ↑ Claudia Cornacchini. it-IT Il Carnevale e la Pasqua: come calcolare le date delle feste mobili?. 2022-02-19. URL consultad in data 2024-01-13.
- ↑ (IT) carnevale - Treccani. URL consultad in data 2024-01-13.
- ↑ Il Devoto-Oli. Vocabolario della lingua italiana, Le Monnier.
- ↑ Chiara Frugoni, Medioevo sul naso, editori riuniti, 2001, p. 78-83
- ↑ 12,0 12,1 Il tempo di Carnevale (it).
- ↑ Cipolla, Segalini, L'alta cucina popolare, Milano, Franco Angeli, 2018.
- ↑ Universo, De Agostini, Novara, 1966, Vol. III, p. 113.
- ↑ "Carnaval" Arqiviad qé: [1] . Meertens.knaw.nl. Retrieved on 13 May 2015.
- ↑ "Vitaberna" Arqiviad qé: [2] . Jansimons.nl. Retrieved on 13 May 2014.
- ↑ 17,0 17,1 Ruff, Julius R. (4 October 2001). Violence in Early Modern Europe 1500–1800 (in en). Cambridge University Press, 164. ISBN 9780521598941.
- ↑ Geschiedenis van carnaval in de middeleeuwen IsGeschiedenis. Isgeschiedenis.nl.
- ↑ "Wat is carnaval?" | Fen Vlaanderen Arqiviad qé: [3] . Fenvlaanderen.be. Retrieved on 13 May 2015.
- ↑ Oorsprong van het Carnaval in de geschiedenis van Nederland IsGeschiedenis. Isgeschiedenis.nl (11 November 2011).
- ↑ Geschiedenis van het carnavalsfeest. Members.ziggo.nl.
- ↑ Bowen, Barbara C. (2004). Humour and Humanism in the Renaissance (in en). Ashgate, 507. ISBN 9780860789543. “To the Middle Ages Carnival and Lent were both necessary, inevitable episodes in the eternal cycle of the Church year.”
- ↑ O que é o Carnaval?.
- ↑ Danilo Reato, Storia del carnivale di Venezia (in Italian), Venezia, Assessorato alla Cultura della Provincia di Venezia, 1988.
- ↑ Gilles Bertrand, Histoire du carnaval de Venise, XIe-XXIe siècle (in French), Paris, Pigmalion, 2013, p. 37-94.
- ↑ Stefania Bertelli, Il Carnivale di Venezia nel Settecento (in Italian), Roma, Jouvence, 1992.
- ↑ James H. Johnson, Venice incognito: masks in the Serene Republic, Berkeley: University of California Press, 2011; Gilles Bertrand, Histoire du carnaval de Venise, XIe-XXIe siècle (in French), Paris, Pigmalion, p. 95-235.
- ↑ Gilles Bertrand, Histoire du carnaval de Venise, XIe-XXIe siècle, Paris, Pigmalion, 2013, p. 237-310.
- ↑ Alessandro Bressanello, Il carnivale in età moderna: 30 agni di carnivale a Venezia 1980-2010 (in Italian), Studio LT2, 2010; Fulvio Roiter, Carnaval de Venise, Lausanne, Payot , 1981.
- ↑ Walter Venchiarutti, Il carnevale cremasco ieri e oggi, Crema, Leva artigrafiche, 1997.
- ↑ What you need to know about Venetian Masks (en).
- ↑ Danilo Reato, Les masques de Venise, Paris, Hersher, 1991 (first published in italian, 1988)
- ↑ "Venetian Masquerade Ball - Hawthorne Hotel" (in en-US), Hawthorne Hotel.
- ↑ La Battaglia delle Arance
- ↑ Un'illustrazione della storia del carnevale è reperibile nel sito ufficiale del Consorzio per l'organizzazione dello Storico Carnevale d'Ivrea Arqiviad qé: [4] ol 9 agosto 2007
- ↑ The Carnival of Ivrea: Sights & Activities. Italy Traveller. Archived from the original on October 12, 2008. Recuveraa el 2009-07-19.
- ↑ Bredt, H. (2005). Italië. ANWB Media Boeken, 239. ISBN 978-90-18-01951-8.
- ↑ Kiefer, Peter (2007-02-19). "In Italian town, civics lesson from annual orange battles", The New York Times. Retrieved on 19 Lui 2009.
- ↑ Simonis, Damien (2006). Italy. Lonely Planet, 244. ISBN 978-1-74104-303-7.
- ↑ Karneval in Spanien (2024-10-14).
- ↑ Mohsin, Haroon (2022-08-12). Argentina Carnival (en-US).
- ↑ 5 Reasons Trinidad Has the World’s Greatest Carnival Arqiviad qé: [5] , HuffPost, 12 March 2015
- ↑ Sarah de Sainte Croix. "Rio's Carnival: Not just a local party anymore", MarketWatch.
- ↑ Andrews, Travis (6 January 2017). "The Obscure Origins of American Mardi Gras".
Bibliografia
[Modifega | modifica 'l sorgent]- VSI - Vocabolario dei dialetti della Svizzera Italiana, Centro di Dialettologia e di Etnografia, Belinzona, 1952-...
- Francesco Cherubini, Vocabolario Milanese, Milan, 1839-1854.
- Antonio Tiraboschi, Vocabolario dei dialetti bergamaschi, 1873.
- Francesco Angiolini, Dizionario Milanese, 1897.
- Sergio Scuffi, Nü 'n cuštümava - Vocabolario dialettale di Samolaco, 2005.
- Maurizio Cabella, Dizionario del dialetto tortonese, ed. Dell'Orso, Lissandria, 1999
- Italo Sordi, Il ciclo dell'anno nelle tradizioni, in AA.VV. Storia della Brianza, vol. 5, Ogionn, ed. Cattaneo, 2011.
- Roberto Leydi, Spazi antichi e nuovi della festività popolare. Lombardia, in AA.VV. Le tradizioni popolari in Italia, a cura de Alessandro Falassi, ed. Electa, Milan.
Ligam de denter
[Modifega | modifica 'l sorgent]- Quaresma
- Carnoval ambrosian
- Rabadan
- Carnoval cremasch
- Carnoval de Limoux
- Mascara
- Mardì grass
- Sgiœubia grassa
Ligam de fœura
[Modifega | modifica 'l sorgent]Wikiquote el gh'ha dent citazzion de o su Carnoval
Wikimedia Commons el gh'ha dent imagin o alter archivi su Carnoval
Wikivoyage el gh'ha dent Informazzion turisteghe su Carnoval