Giubiana

De Wikipedia
bussola Disambiguazión – "Giubiana" la mena chì. Se te see dree a cercà on fantasma, varda lentegh.
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
La Gioeubia del 2014 a Busti Grand.

La Giubiana o Gioeubia, Gibiana l'è ona festa tradizzional de l'Italia del nord, soratutt in Lombardia (Brianza, Alt Milanes, Varesott, Comasch), Piemont e certi zonn de l'Emilia (per esempi el Piasentin). La se fa l'ultem giovedì de genar, e vegnen pizzaa di gran foeugh e falò in di piazz di paes, e la vegna brusada la Giubiana, on fantocc de paja vestii de strasc che 'l rapresenta l'inverna che l'è dree a finì.

El nomm[Modifega | modifica 'l sorgent]

A segonda de la zona, la festa la pò avèggh di nomm diferent. I tre variant principai a hinn:

  • Gioeubia in del Varesott
  • Giubiana in de la Brianza central e in del Comasch
  • Gibiana in de la Brianza lecchesa

Inoltra l'è cognossuda 'me Giobiascia in del Piemont oriental (Noares, Verbania, Valstrona) e Giumbiana a Magenta. In piemontes l'è cognossuda 'me giobiassa. A Vigeven ghe diseven la Zoeubia matta.
In certi sit de l'olt comasch l'è cognossuu 'me Genee (a Falopp) o Giunee (a Pies).

La storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vuna di leggend la dis che la Giubiana l'è ona stria, despess magra, cont i gamb longh e i colzett ross. La viv in di bosch e, grazzie ai sò gamb longh, la mett mai pè per terra, ma la se sposta de 'na pianta a l'oltra. Inscì la doeuggia tucc quei che vann denter al bosch e la je fà stremì, soratutt i bagai. L'ultem giovedì de genar la va a cercà on quai bagain de mangià: ma ona mamma, che la ghe voreva tant ben al sò fiolin, la gh'ha faa ona trappola. L'ha pareggiaa ona gran pignatta piena de risott giald col zafran e la luganega e l'ha missa in su la fenestra. El profumm l'eva delizzios e 'l faseva vegnì ona gran famm: la Giubiana l'ha sentii l'odor e l'è corruda con la soa scova a la fenestra e l'ha taccaa a mangià el risott: quell lì l'era tant, ma l'era inscì bon, e donca la Giubiana la s'è minga incorgiuda che l'era dree a rivà el sô. El sô el mazza i strii, e inscì l'è staa anca per la Giubiana e, in 'sta manera, el bagain el s'è salvaa.

On'oltra version la cunta su che la mamma l'ha ciappaa ona pigotta e l'ha impienida de cortei e foresett, e poeu l'ha missa in lecc inscambi de la soa tosa. A mezanocc s'è sentii a rivà la Giubiana: la tosetta, tutta stremida, la s'è strengiuda a la mamma, intant che la stria la va su per i basei de la cà e la va dent in de la stanza. Tutt in d'on bott, la Giubiana la maja la pigotta, ma poeu la cria e la moeur, coppada di lamm di cortei.

A Cantù inveci la tradizzion la voeur che la Giubiana la fuss ona castellana che l'ha tradii el paes e 'l gh'ha daa i ciav de la città a quei de Comm, che i eren leaa del Barbarossa al temp de la guerra tra l'Imperi e i Comun lombard. El tradiment l'è staa descovert, e donca l'hann brusada in su la piazza.

Usanz[Modifega | modifica 'l sorgent]

Albes[Modifega | modifica 'l sorgent]

A Albes se brusa minga la Giubiana: a bon cunt, i fioeu andaven in gir de corsa la sira cont i toll a fà frecass, per scascialla via. Poeu dopo se faseva ona granda pacciada cont el risott e la luganega.

Canz[Modifega | modifica 'l sorgent]

A Canz la celebrazzion l'è putost articolada, perchè a gh'è on process (in lombard) con la sentenza di Regiô, cioè i vegg del paes, e de olter personagg simbolegh e tradizzionai:

  • l'Anguana, la fata de l'aqua che la riva del Cepp de l'Angua
  • l'Omm Selvadegh
  • l'Ors , che 'l riva del Crott del Bavesg, e che l'è el simbol de la forza che la gh'ha de vess domada
  • el Casciador (che 'l ciappa e 'l fa ballà l'ors)
  • el Boja, che l'è 'l simbol de la condanna del mal
  • i Ciloster, che menen dree i candelaber e che hinn el simbol de la lus del Ben che la batt el Mal
  • i Bon e i Gramm, bagaj vestii de bianch o de negher, con tengiuu el vis, che sonen di campanei e di latt e che inviden i forz del ben e scascen via el Ciappin
  • l'Avocatt di caus pers, rivaa de Milan per salvà la Giubiana
  • el Barbanegra, induvin
  • i Scarennei, che riva del paesoeu de Scarenna
  • i Strii picitt, che ghe fann pagura ai bagaj
  • la Comar de la Contrada, che la legg el testament de la Giubiana
  • el Diavol, che 'l canta la lod de la Giubiana
  • i Pomper
  • el Pastor
  • i Boschiroeu
  • el Carrett di Paisan
  • el Train

Tucc 'sti personagg fann 'na procession per el center del paes, e hinn tucc vestii cont i abet tradizzionai. Se sona coi tambur e cont el baghett.

Casoraa (VA)[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda l'articol Poscena di donn.

A Casoraa, dopo d'avè brusaa la Gioeubia (la stria de l'inverna), i donn se troeuven insemma e fann insemma la la gioeubia di donn. Cognossuda anca 'me "poscena di donn", a l'era ona festoeula fada domà in tra i donn, senza i omen tra i pee: i donn se trovaven insemma in di cort per cuntass di stori, cantà, ballà, mangià e bev on gottin de vin nostran (ciamaa pissarella o strascia patta).
Se dis che ona voeulta i omen gh'hann faa on scherz ai donn, e hann tiraa giò ona gamba de l'arbusell e l'hann fada dondà, cont el cantà ona tiritera con vos fosca: i donn s'hinn stremii tutt e hinn scappaa via, e inscì hann lassaa lì tutt quell che eren dree a mangià (e che donca hann pacciaa via i omen). La tiritera l'è quella chì:

«Donn, donn, andee a dormì
gh'hii giald i oeugg, hii de morì
se vorii mia, che Dio le manda
guardee in aria che donda la gamba!»

El Noares[Modifega | modifica 'l sorgent]

A Luzzogn, paes de la Valstrona (VB), la Giobiascia (IPA: [dʒu'bjatʃa]) la vegn brusada minga l'ultem giovedì de genar, ma duranta el Carneval.
Anca a Intra e Noara la Giobiascia la se fa el giovedì grass de Carneval. La sira tucc i re di vari rion, riunii in on teater, disen su 'n discors sui fatt suceduu e toeuven in gir i "notabili" del paes.

Filastroch[Modifega | modifica 'l sorgent]

La Giubiana e 'l Genee
vann in lecc con fregg i pee,
quand che sona mezanocc
salten su a mangià el risott.
La Giubiana la va a spass
tutta brutta coi melgasc
tutt la gent ghe va dree
chi picca i padei, chi picca i pee
e quand la riva in piazza granda
tucc ghe fann 'na festa granda
e per finilla in alegria
brusen lee e la stregonaria.


Oltra version:

La Giubiana e 'l Genee,
vann in lecc con fregg i pee,
quand che sona mezanocc
leven su a majà el risott.
La Giubiana e 'l Genee
quand l'è viva la sta in pee
quand l'è stracca la sta in terra
la Giubiana la fa la guerra
la fa la guerra cont el Genee
che 'l va semper inanz e indree.

Varda anca[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligamm de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]