Canton Tesin

De Wikipedia
(Rimandad de Cantón Tesin)

Lombard Occidental

Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard, cun l'urtugrafia insübrica ünificada.


Canton Tesin
Canton
Canton Tesin - Bandera Canton Tesin - Stema
Canton Tesin - Sœmeanza
Canton Tesin - Sœmeanza
Dats aministrativ
Nom ofiçal Ticino
Stat Svìzzera
Capital Belinzona
Lengue ofiçai lèngua italiana
Oltre lengue Lengua walser, lèngua italiana, Lengua lombarda e Lenga dij segn dla Svìssera italian-a
Nassida 1803
Politega
President
Orgen lejislativ Gran Consili
Territore
Coordinade 46°19′N 8°49′E / 46.316667°N 8.816667°E46.316667; 8.816667
OSM 1687730
Voltituden 238 m s.l.m
Superfix 2 812,15 km²
Abitants 353 343 ab.
(31 dicember 2018)
Densitaa 125.65 ab./km²
Confin Canton Grison, Canton Uri, Canton Vales, Piemont, Lombardia, Pruvincia de Com, Pruvincia de Vares e Pruvincia del Verban-Cüsi-Ossula
Fus orari UTC+01:00 e UTC+02:00
Varie
Codex ISO 3166 CH-TI
Prefiss 091
Sigla autom. TI
Cl. climatega
Cl. sismega
Localizazion
Canton Tesin - Localizazion
Canton Tesin - Localizazion
Sit istituzional


El Canton Tesin (in Todesch, Frances e Romanc Tessin; Talian: Ticino) l'è 'l canton püssee a süd de la Sguizzera. El ciapa el sò nom del fiüm Tesin che 'l ghe passa in del mezz, de la funt al Pass de la Nuvena (tudesch: Nufenenpass) al Lagh Magiur.

Lengua[Modifega | modifica 'l sorgent]

La lengua ufficial del Canton Tesin l'é 'l Talian. L'è parlaa departutt anca 'l lombard occidental (variant ticinesa), ma l'è minga recognussuda a nivel ufficial. El Canton Tesin el forma, insemma ai val Mesolcina, Calanca, Bargaja e Pos'ciav (del Canton Grison), la Svizera Taliana.
In del Comun de Bosch/Gürin on quejivun el parla on patovaa todesch, el "Guriner/Guryner Titsch" o "Ditsch" (dialett de la lengua Walser).

I dialet lumbard del cantun[Modifega | modifica 'l sorgent]

I dialet del Cantun Tesin poden vess spartii in düü grüp: quei sota al Munt Scender e quei che se tröven sura de quel. I dialet del Sotascender (quei de la zona de Ciass, Mendris e Lügan) hin cumpagn assee di dialet cumasch e varesot parlaa in Italia; i dialet del Surascender (zona de Belinzona, Lucarn e di vai Verzasca, Magia, Bregn e Leventina) inveci gh'han carateristigh particular, püssee cumpagn a quei del Lumbard Alpin e dunca di lenguv returumanz. I dialet del Surascender vegnen parlaa anca in l'alta Val d'Ossula.

L'italian ticines[Modifega | modifica 'l sorgent]

El dialett del Italian parlaa in del Canton l'è particolaa. Gh'hinn di influenz lessicaj del todesch (lengua pussee parlada in de la federazion), del frances e del lombard.

La parnonzia l'è arenta al model lombard.

Elvetism[Modifega | modifica 'l sorgent]

I elvetism hinn di paroll drovà domà in del italian ticines.

Italian ticines Italian Lombard
Azione Offerta Oferta
Postale Corriera Corriera
Natel Telefonino Cellular
Servisol Self service

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

In de l'epoca antiga, i territori del Canton hinn staa abitaa de la tribuu de sciocch celtegh, i Leponz. Pussee tard, probabilment in l'epoca de la dominazion de l'August, la region l'è stada ciapada dent in de l'Imperi Roman. Dopo la ruvina de l'Imper Roman de Ocident, la region l'ha patii on poo j'istess tribuleri de la Lombardia: l'è stada sota ij Ostrugot, i Longobard e i Franch.

L'Età de mezz[Modifega | modifica 'l sorgent]

In de l'Età de Mezz, la region l'è stada uget de cuntesa in tra i cumün liber de Milan e Com. In del secul XIV l'è stada cunquistada dal Dücaa de Milan ma intant, in del secul XV, i cunfederaa svizzer i s'eren lanciaa a cunquistà i ter a süd di Alp in del curs de tre campagn diferent. El Cantun Uri l'ha cunquistaa una volta per tüt la Val Leventina, giamò in del 1440, dopu che intra 'l 1403 e 'l 1422 una part de quest ter, giamò una volta cunquistaa de Uri, eren staa perdüü. In del mes de marz del 1440, l'è staa firmaa l'acord de pas in tra 'l Dücaa de Milan e i Svizzer, in de l'Albergh dei Dò Spad[1].

In quest cuntest, gh'è de regurdà tri batali impurtant in tra i cunfederaa e 'l dücaa milanes:

Püssee tard, i Svizzer i ha prufitaa di invasiun di Frances in Italia, a cumincià dal 1494. El 10 de april del 1503 cun de la pas de Arona i Svizzer han utegnüü el pusses de Belinzona e dei paesit de Medeja e Isun[5]. De fat, in del curs de una segunda campagna, in del 1500 Uri, el Canton Svit e 'l Canton Unterwald, han mantegnüü la cità de Belinzona e la Riviera, anca lur tra l'alter giamò ocupaa da Uri in del 1419, ma pers in del 1422. El 29 de lüi del 1506 la Dieta Elvetiga l'ha decretaa de mandà dei suldaa per difend i castei de Belinzona[6].

Ciamaa di Stat italian, in del 1512, per cascià vìa el frances Lüis XII, i trüp de tüta la Confederaziun han miss sü al Dücaa de Milan el Massimilian Sforza, che in sustanza l'è vegnüü el fantos di Svizzer. Quest ültim saran recumpensaa con l'estensiun del cuntrol militar minga apena sü i distret de Lügan e Mendris, ma anca püssee in là dei cunfin del dì d'incö. De la Pruvincia di Vares atüal, eren svizzer la Valtravaglia e la Valcuvia, in cima al lagh de Comm, la tera ciamada "di Tre Piev" e anca una part de la Val d'Ossula.[4].

Poch temp püssee tard però, giamò in del 1515 el cunfin l'è staa ripurtaa in de la so posizion atüal, in cuseguenza de la scunfita dei Svizzer in de la bataia de Marignan (al dì d'incö Meregnan).

Cin l'ann 1515 cumincia inscì el periud ciamaa di cunfederaa. I teritori che püssee tard, in del 1803 avarissen custitüii el Canton Tesin, eren spartii en vott baliag, che corespund pressapoch ai distret del dì d'incö. I baliag cisalpin patregniven minga però tüt ai tredes Cantun, che alura furmaven la Cunfederaziun Elvetiga. De fat, se mai che la Leventina la dependeva apena de Uri, i teritori de Bregn, Riviera e Belinzona i era di baliag, anca de Svit e del Nidwald. El rest del teritori del Tesin, inscambi, l'era spartii sü in quater baliag de proprietà cumün dei dudes cantun, e i eva ciamaa Baliag Ultramontan o Ennetbergische Vogteien.

El dumini cunfederaa el se manifestava praticament apena in ambit giüdiziari: el baliv (en tudesch: Landvogt) che i cantun suvran mandaven in tücc i distret el gh'aveva en pratega la funzion de giüdes. Föra de la sfera giüdiziaria però el pudè l'era lassaa in man ai uturità lucal. In dei baliag svizzer, de fat, a diferenza de quel che sücedeva in del rest de la Lumbardia, gh'è scampaa infina al dì d'incö l'istitüziun del patriziaa e quela del cunsili paruchiai (l'asemblea, elegiüda dei catolegh de un vilag, che la aministra i prupietà de la parochia).

L'indipendenza[Modifega | modifica 'l sorgent]

In del periud in tra 'l 1798 e 'l 1803 — el periud de la Repüblica Elvetiga — per decisiun del Napuleun Bunapart[7] i baliag vegnen reünii in del 1798 per furmà dü cantun diferent: Belinzona e Lügan.

In del 1803, i dü Cantun saran ünificaa una volta per tüt in d'un suget növ, e per 'l nom vegnaraa scernii el nom del fiüm püssee impurtant del teritori, el Tesin, in sül mudel de la denuminaziun di dipartiment frances dopu de la revulüziun del 1789.

Anca se 'l cantun l'era staa diciaraa gianmò in del 1803 un stat member de la Cunfederaziun, la Francia l'è andada inanz a gestì i afar del cantun, infìna a rivà a anet i distret de Mügg e Mendris a la Repüblica Cisalpina, anca se per un periud de poch temp.

La capital la sarà metüda a Belinzona, ma Lügan la restarà minga tant cuntenta de questa decisiun. El prublema el vegnarà sistemaa cun la Custitüziun del 1814, che la decretarà che i trii cità püsee impurtant, Belinzona, Lügan e Lucarnu saran ses an per ciaschedünala capital del cantun. 'Stu sistema l'andrà innanz fina al 1878, quand che Belinzona la vegnarà deciarada capital ünica e permanent.

Politica[Modifega | modifica 'l sorgent]

Parlament[Modifega | modifica 'l sorgent]

El parlament ticines l'è el Gran Consili, che 'l gh'ha 90 diputaa. I diputaa han deciduu de vess ciamaa minga "onorevol", dal 2000.

Composizion del Parlament[Modifega | modifica 'l sorgent]

Legisladura 2015-2019:

Han partecipaa ai elezion, senza ciapà nissun segg, i partii Lega Sud Ticino, Verdi liberali, La Noce, el Fronte degli indignati e el Partito Operaio e Popolare.

Govern[Modifega | modifica 'l sorgent]

El govern, el Consili de Stat, el gh'ha cinch minister. Hinn:

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Emilio Motta, Effemeridi ticinesi, ristampa Edizioni Metà Luna, Giubiasco 1991, 33.
  2. Idem, Effemeridi ticinesi, 57.
  3. 3,0 3,1 Idem, Effemeridi ticinesi, 61.
  4. 4,0 4,1 Idem, Effemeridi ticinesi, 42.
  5. Idem, Effemeridi ticinesi, 35.
  6. Idem, Effemeridi ticinesi, 65.
  7. Modell:DSS


Stema del Cantun Tessin Distret del Cantón Tesin Stema svizzer
BellinzonaBregnLeventinaLocarnLüganMendrisRivieraValmagia