Platt di Sciober

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El platt di sciober a l'è on zergh che l'era doperaa di bagatt che vegneven de Bormi per lavorà in del rest de la Lombardia.

Esempi de lessegh[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • aigua: aqua
  • arnal: chi che camina on poo de biciolan
  • arta: porta
  • babsegner: Dio (cf. romancc bapsegner)
  • balegg: patata
  • balester: lunategh
  • bamnoeuss: orazzion (cf. rm. Babnoss)
  • barr: bagaiott, bagaiotta
  • barballà su [barba'lɛr. su]: rezzità
  • barlocca: famm
  • bartella: lengua
  • baseglia: gesa (cf. rm. baselgia)
  • bassà [ba'sɛr]: cagà
  • becca: franch
  • belgi: setember
  • berca: camisa
  • berta: pell de vacca intrega e consciada
  • berton: barbis
  • bilta: vacca
  • birr: forestee
  • birretta: tosanetta
  • bledro: coramm
  • bler: tant (cf. rm. bler)
  • blina: vacca
  • boeuder: bardott
  • boccà [bo'kɛr]: ciappà
  • bolla ['bola]: polenta
  • borsin [bor'tsiŋ]: magg
  • bosser ['bɔsar]: aqua (cf. tiroles Bossar ['bɔsar])
  • Bressanza [bre'ʃɔntsa]: provincia de Bressa
  • brinch: colzon
  • brocch: cavall brutt e vegg
  • brolett: nocc
  • broncà: guadagnà, ciappà
  • bruna, de: de nocc
  • borlandott: finanzier
  • busc: minga
  • bosadro: lunari
  • bosera: famm
  • boserado: bindon
  • boserà: imbrojà (cf. italian buggerare)
  • boserada [buze'rɛda]: mestee faa mal
  • cagnozz: lecc
  • camana: cà
  • canippia: nas (cf. lombard canappia)
  • carrarella: november
  • cavigg: l'usell de l'omm
  • cecch: cavall con scià ona maggia del color del cafè
  • cerlà [tʃer'lɛr]: parlà (cf. italian ciarlare)
  • cermoeugn: luganeghitt
  • chena: bocca
  • chizzel: bagai, fiolin
  • cilimberla: i paes bass di donn
  • cirlo: ciocch
  • clapp: piatt, squella
  • clus: dicember
  • cobes: preved
  • coeula: i dencc
  • conder: chì, scià
  • coppa ['kopa]: bicer
  • crenna: ora
  • creneir: orelogg
  • codes: liber (cf. rm. cudesch/codesch ['cudesg]/['codesg])
  • cogola: balla
  • coradura: placenta
  • cuma ['kuma]: stella che la va giò
  • curlass: confessass
  • curlo ['kurlo]: caffè
  • cus: capell
  • diretta: caghetta
  • drezz di pizzoccher: canaruzz
  • falca: vacca cont el pel bianch
  • fiass [fi̯aʃ]: pee (cf. tiroles Fiaß [fi:aʃ])
  • fiassada [fi̯a'ʃɛda]: pesciada
  • fifo: cafè
  • fior [floːr]: cuu
  • fiorascin [flora'tʃiŋ]: cuu
  • fioretta [flo'reta]: farina
  • foffa ['fofa]: farina
  • fonda: soeula
  • forzina: didin de la man
  • frellasc: fradell
  • frost: pan
  • gamba: franch
  • gard: marì
  • garda: miee veggia
  • gheben: carbignee
  • ghecc: bon
  • gherfa: sal
  • gheglia: famm
  • ghigna: facia
  • gobba ['goba]: schena
  • gonna: giachett
  • goeusa: gran famm
  • gotta: lazz di scarp
  • grepp: can
  • groeulasa: grossa
  • guarnera: carna
  • guzz [guts]: giugn
  • guzzà su [gu'tsɛr. su]: dì cuntà su
  • lamp: foeugh
  • lasta: formi di scarp
  • lèut: lumm, ciar
  • lèuta: lumm a oli, lampada, candela
  • lindo: didon de la man
  • londer: là, lainscì
  • Luna ['luna]: Svizzera (vos di sfrosador)
  • lunghelgonghel: el preved che 'l dis la messa
  • maiman: gatt
  • mama: la Madonna
  • manì [ma'nir]: dormì
  • solcà a drezza: caminà de stort

Varda anca[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligamm de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]