Brisa

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Comè che la fonziona la brisa de mar.

La brisa l'è on vent debol e local.
De sòlet l'è comprenduda in tra i 2 e i 3 gradi de la Scala Beaufort, e donca la gh'ha ona velocità che la va di 7 ai 20 km/h. La riva quand che gh'è on camp de volta pression, senza mass d'aria in de l'atmosfera. A l'è classifegada tant 'me on vent periodegh in del ciclo del che le caratterizza, influenzaa di mudament de la pression atmosferega per de la diferenza de temperadura.

Descrizion[Modifega | modifica 'l sorgent]

Brisa de mar e de terra[Modifega | modifica 'l sorgent]

De sora: brisa de mar (diurna)
De sòta: brisa de tèrra (de nòcc).

La brisa de mar l'è on vent del dì che 'l boffa in di zònn de costa del mar invèrs la terra. L'è determinada del minem depressionari che 'l se forma sora la terra per via del calor specifegh diferent. L'aqua la gh'ha on calor specifegh pussee alt respètt al terren, e per 'sta resón la se rescolda e infreggia pussee adasi respett al soeul che, inscambi, el tend a cedegh el calor a l'aria cont ona velocità de scambi pussee granda. Donca el terren el se rescolda in del cors del dì, e 'l rescolda anca l'aria che gh'è de soravia, e quèsta chì la tend a svolzass. Quell lavorà chì el compòrta ona sbassada de la pression al nivèll de la superfis de la terra, e donca l'aria che la se troeuva de soravia la superfis del mar (pussee fresca e in d'ona zona cont ona pression pussee alta) la se sposta invèrs la depression debola nassuda sora la terra: de chì el vegn foeura la brisa.

De nocc la situazion a l'è a l'invèrs: el terren el se infrèggia pussee a la svelta del mar: la zona de bassa pression la desveluppa, donca, de soravia a l'aqua. Quella situazion chì la fa nass on vent de la terra ferma al mar, ciamaa brisa de tèrra.

Di lavorà compagn je troeuvom anca in di region di lagh.

Brisa de mont e de vall[Modifega | modifica 'l sorgent]

In di zònn de montagna la brisa la se manifesta in manera compagna, ma per resón diferent. In quei cas chì, defatti, oltra che la temperadura, anca la conformazion del terren la partecipa in del formàss del fenomen. Quand che 'l leva su el , domà i scimm di mont gh'hann la lus, e cont el passà de la matina i pendis espòst al sô a sorbissen pussee calor del fond de la vall. L'aria calda donca la rampega i fianch di mont invèrs i scimm, inscambi l'aria freggia de la vall la monta su per sostituìlla. Inscì el nass on moviment d'aria che 'l partiss de la vall (in bass) fina ai montàgn (in alt). In de la nòcc la situazion la se invertiss, e i arei che prima eren cald vegnen fregg: alora l'aria freggia, per resón convettiv e gravitazionai, la va giò invèrs el fond de la vall.

La brisa de mont donca l'è on vent catabategh, quella de vall inveci l'è on vent anabategh.

El nomm[Modifega | modifica 'l sorgent]

La parolla brisa l'è comuna a la pupart di lengov romanz (italian brezza, frances brise, spagnoeu e portoghes brisa, romen briză). Del neolatin la s'è spostada anca a l'ingles breeze, al todesch Brise, a l'Olandes bries, al norveges e svedes bris, al danes brise; e ai lengov slav (bulgher, macedon, russ e serb briz; ucrain bryz; cech bríza; polacch bryza), al basch (bris), ai lengov baltegh (lituan brizas, letton brīze) e ai lengov sotta l'influenza sovietega (azer brizlər, kazak e tuvan briz, eston briis). L'etimologia però l'è minga ciara.

Vos corelaa[Modifega | modifica 'l sorgent]