Boulogne-sur-Mer

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
El stemma de la città

Boulogne-sur-Mer (Boulonne in piccard; Bonen o Beunen in olandes; Bolonia, Bononia, Gesoriacum, Portus Itius o Portus Britannicus in latin) l'è ona città de la Francia del nord cont ona popolazion de circa 45.000 abitant.

Geografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Boulogne-sur-Mer (che podarissom voltà 'me Bologna sora el mar) la se troeuva in de la region del Nord-Pass de Calais, e in particolar in del dipartiment del Pass de Calais.
Come 'l dis anca el sò nomm, l'è in sù la costa del mar (el canal de la Maniga), là indove la gh'è la boca del fiumm Liane.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Beffroi

La zona de Boulogne l'è stada abitada prima de tutt del popol germanigh di Morin; la città però l'è stada fondada in del 55 prima de Crist del Giuli Ceser in persona, perchè 'l voreva ona bas per partì per l'Inghilterra (i nav poeu hinn partii de pussee a nord, a Wissant). El gh'ha daa el nomm de Bolonia, in riferiment a la città emiliana. I storigh hann deciduu che quella Bolonia lì la correspond a quella che al dì d'incoeu l'è la città alta. Là arent el gh'era anca el port, ciamaa Portus Itius, che poeu l'è vegnuu ai temp de l'imperi la sede de la flotta de la Maniga.
In del III secol la città l'era ciamada Gesoriacum (la città bassa). El Svetoni el dis che l'imperador Caligola el gh'ha faa sù on far proppi grand, compagn de quei del Mediterrani, e che l'esisteva anca in del Medioev.

In del Medioev, Bologne l'è stada el centro de ona contea. Vun di sò cont, Ustachi II "Bei Barbiss", l'ha juttaa el Guglielmo I de Normandia in la soa invasion de l'Inghilterra; el sò fioeu l'è staa el famos Goffred de Bujon, che l'è quell che l'ha liberaa Gerusalemm di Musulman in del 1099: el sò fradell Baldovin l'è staa el primm re cristian de Gerusalemm.
On alter cont de Boulogne, Steven de Blois, l'è staa re d'Inghilterra in del period 1135-1141.
La contessa Matilda II l'è diventada regina del Portogall, col sposà l'Alfons III, che per quest l'è staa ciamaa anca el Bolognes.
L'è staa a Boulogne che gh'è staa el matrimoni tra Isabella de Francia e 'l re ingles Edoard II.

Boulogne l'è stada attacada tre voeult di Ingles (che gh'even anmò el port de Calais) duranta la prima metà del XVI secol. El 26 de luj 1544 la torr romana l'è stada trada giò; a settember l'è stada conquistada di Ingles a settember, per tornà a la Francia domà dopo la Pas d'Ardes (giugn del 1546): l'assedi che 'l princip Enrigh (el futur Enrigh II de Francia) l'aveva faa a la città l'era andaa mal perchè i sò mercenari faseven minga quell che 'l diseva lù.
A bon cunt el poeta frances Ronsard, in del sò inn a Enrigh II el gh'ha ditt anca:

«Et sans en faire bruit, par merveilleux effortz,

tu avois ja conquis de Boulongne les forts,
et par armes contraint cette arrogance Angloise

à te vendre Boulongne et la faire Françoise.»
(vv. 1581-1584)

(E senza fà frecass, cont on sforz meraviglios/tì te avevet giamò conquistaa i fort de Boulogne/e cont i armi costringiuu 'sta arroganza inglesa/a vendett Boulogne e fàlla francesa)
Besogna poeu dì che al temp la pupart de la popolazion l'era minga francesa, ma fiamminga.
In del 1662, dopo che 'l Luis XIV l'eva compraa del re ingles la città de Dunkerque, tolta via ai Spagnoeu quattr'ann prima de ona coalizion anglo-francesa, i abitant de Boulogne s'hinn ribellaa contra de lù perchè la pression fiscal l'era cressuda.
La rivoeulta l'era sostegnuda del re de Spagna (che l'era el re di Fiander, minga lontan de Boulogne), tant che dopo cinch ann (1667) l'è s'cioppada anmò la guerra. El podè central frances l'ha faa ona repression tremenda contra la region; oltra a tutt i personn che hinn staa coppaa, gh'è de savè che 3.000 ch'eren soravivuu hinn staa menaa ai galer.
In del XVIII secol Boulogne l'era on port de pesca in decadenza, indove se pescaven i aringh in autunn e i sgomber in primavera, tant che i abitant, per cattà sù on quai danee in pù, vegnen anca sfrosador tra l'Inghilterra e la Francia. Lor portaven de sfros (in gergo smogglage) , tissuu, aquavitt, vin, zenever, che in Inghilterra eren tassaa de bon. El sfros l'era sostegnuu de la Francia e l'è rivaa al sò massim intorna al 1780.
A Boulogne gh'è anca di pirata al servizzi de la corona francesa, che combatten in de la Guerra de Succession Spagnoeula (1744-1748) e in de la Guerra di Sett Ann (1756-1763).

Ai temp del Napoleon, Boulogne la gh'ha vari benefizzi, perchè la torna a vess ona città portual importanta.
In del 1905 a Boulogne 'l gh'è staa el primm convegn internazional sora l'Esperanto. La Deciarazion de Boulogne l'è voeuna di prej miliar de la storia de l'Esperanto. Duranta la Prima Guerra Mondial, la città l'ha minga patii el front, anca se l'era minga tropp lontan del confin franco-belga.
La Segonda Guerra Mondial inveci l'ha vist la popolazion proppi attiva contra i Todesch. I bombardament (sia todesch che leaa) hann risparmiaa la città alta (la part pussee veggia), ma hann traa giò tutta quella bassa e 'l port.
Anca al dì d'incoeu Boulogne-sur-mer l'è on port imporant de la Francia del Nord.

Personn nassuu a Boulogne[Modifega | modifica 'l sorgent]

Gemellagg[Modifega | modifica 'l sorgent]