Sgiugn
![]() |
Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda |

Sgiugn (parnonzia: /(d)zyɲ/, /(d)ʒyɲ/, /(d)zøɲ/ o /(d)ʒøɲ/) l’è el mes de l’ann quell di ses ind i lunari sgiulian e gregorian. El gh’ha 30 dì.
Ind l’emisferi boreal, sgiugn el ghe da l’inviada a l’istad – desgià che el tœul denter el solstizzi d’istad – inscambi, ind l’emisferi austral, sgiugn el gh’ha denter el solstizzi de inveren e el representa donca el prenzipi de la seson freggia.[1][2]
El nom de sgiugn el riva sgiò del mes latin de Iunius, ciamad inzì in onor de la deja romana Sgiunona (latin: Iūnō). Ind la Roma antiga, sgiugn l’era retegnud un period de poch cavigg per i mariozz, delzadess el poeta Ovidi el porta de havé ciamad l’opinion de una flaminica Dialis – vuna di sazzerdotesse pussee volte del Sgiœuv – intuitù de la data de zernì per l’isposalizzi de la tosa sova de lu, e gh’hann consejad de fà passà almanca el 15 de sgiugn.[3] Tamen, el filosef e scriccior gregh Plutarch el dis che el mes de sgiugn l’era pussee favorevel per i mariozz che gnanca masg.[4]
In strologia, el segn zodiegal per i persone nassude intra el 21 de masg e el 21 de sgiugn l’è sgemei; per quii ch’è nassud del 22 de sgiugn al 22 de luj, el sò segn l’è el cancher.[5] I preje zodiegai sozziade cont el mes inn perla, preja de luna e lissandrita.[6] I fior inn la rœusa e el zizza-lacc.[7]
Proverbi
[Modifega | modifica 'l sorgent]- In sgiugn, luj e agòst chi pratica done le fa a sò mal cost.[8]
Refarenze
[Modifega | modifica 'l sorgent]- ↑ (2019) Finding Our Place in the Solar System: The Scientific Story of the Copernican Revolution. Cambridge University Press, 36. ISBN 978-1-107-18229-5.
- ↑ Rocher, P. (n.d.). Solstice d'été de 1583 à 2999 (French). Institut de mécanique céleste et de calcul des éphémérides. Observatory of Paris.
- ↑ Scullard, Howard Hayes (1981). Festivals and Ceremonies of the Roman Republic. Cornell University Press, 126. ISBN 978-0-8014-1402-2.
- ↑ Hersch, Karen K. (2010). The Roman Wedding: Ritual and Meaning in Antiquity. Cambridge University Press, 47. ISBN 978-0-521-12427-0.
- ↑ Williams, William F. (2013). "Astrology", Encyclopedia of Pseudoscience: From Alien Abductions to Zone Therapy. Taylor & Francis, 18–19. ISBN 978-1-135-95522-9.
- ↑ Birthstones For Each Month. Gemological Institute of America (n.d.).
- ↑ Binney, Ruth (2019). Plant Lore and Legend: The Wisdom and Wonder of Plants and Flowers Revealed. Dover Publications, 17. ISBN 978-0-486-82874-9.
- ↑ Restelli, Eugenio (2021). Il grande libro dei proverbi milanesi. Meravigli. ISBN 9788879554534.
Olter proget
[Modifega | modifica 'l sorgent]Wikiquote el gh'ha dent citazzion de o su sgiugn
Wikimedia Commons el gh'ha dent imagin o alter archivi su sgiugn
Wikivoyage el gh'ha dent Informazzion turisteghe su sgiugn
Sgener | Fevrer | Marz | Avril | Masg | Sgiugn | Luj | Vost | Setember | Occiover | November | Desember |