Bicameralism

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
In azur el bicameralismo

El Bicameralism l'è 'l sistema politegh indova el poder legislativ l'è spartii in tra dò camber.

Soratutt in la scoeura politega italiana l'è dividuu in:

In del bicameralism perfett i dò camber i gh'ha i midemm diritt e docè, in del bicameralism imperfett i camber i gh'ha di competenz different.

Form del bicameralism[Modifega | modifica 'l sorgent]

Federalism[Modifega | modifica 'l sorgent]

In di stat cont ona longa tradizion regionalista o federalista de sovent gh'è ona cambra che la reppresenta tutt el Stat intregh e ona cambra elegiuda in su 'la bas di Stat o di Region che ghe fan part. L'è on sistema doperaa in di Stat Unii, in Italia, in Australia, in Brasil e inscì via.

A bon cunt in di sistema federaj hinn spantegaa sia i sistema perfett che quij imperfett: In Italia el Senad de la Republica e la Cambra di Deputaa i gh'ha i midemm competenz, in di Stat Unii la Cambra di Reppresentant e 'l Senad hinn squasi compagn, ma 'l Senad el controlla el President.

In la pupart di Stat federai i segg al Senad hinn istess per tucc i Stat, inveci in di sistema regionai gh'è squasi semepr differenza.

Aristrocrazia[Modifega | modifica 'l sorgent]

In di Stat cont ona longa tradizion aristocratega se veden di camber di nobij. Ad esempi in del Regn Unii gh'è la Cambra di Lord, compognuda di nobij e vesch, contrapognuda a la elegiuda Cambra di Comun.

Durant del Regn d'Italia gh'era el Senad del Regn d'Italia, nominaa dal Re, e cont on bicameralismo paritari in l'importanza legislativa ma differenziaa, ad esempi, in la fiducia al governo, dada da la Cambra di Deputaa.

Alter cas[Modifega | modifica 'l sorgent]

In Stat Unitari comé 'l Giappon o la Franza gh'è 'l bicameralism: Chi la cambra volta tendenzialment la vota i legg insemma a quella bassa, ma la vota no la fiducia al primm minister e 'l bilanc del Stat. On esempi l'è 'l Parlament franzes, indova ona legg approvada de la Cambra bassa la gh'ha de vess approvada da quella volta, se quella volta la modifega la vegn convocada 'na commission per trovà on compromess e se 'l se troeuva no, comé extrema ratio, l'è vincolant el vot de l'Assemblea nazionala franzesa. El Senad franzes el vota no la fiducia al premier franzes, perché 'l reppresenta la collettività territoriala.

Vos corelaa[Modifega | modifica 'l sorgent]