Attilio Fontana

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
bussola Disambiguazión – Se te see dree a cercà alter significaa, varda Attilio Fontana (disambiguazión).
Attilio Fontana
Fontana Premio Chiara.jpg

Regione-Lombardia-Stemma.svg
President de la Region Lombardia
In carica
Prencepe del mandad 26 de marz 2018
Predecessor Roberto Maroni

Varese-CoA-historical.svg
Sindegh de Vares
Ol durar del mandad 29 de magg 2006 –
19 de giugn 2016
Predecessor Sergio Porena (commissari prefettizzi)
Sucessor Davide Galimberti

Regione-Lombardia-Stemma.svg
President del Consili Regional de la Lombardia
Ol durar del mandad 12 de giugn 2000 –
6 de luj 2006
Predecessor Giancarlo Morandi
Sucessor Ettore Adalberto Albertoni
Lejisladure VII, VIII

Induno Olona-Stemma.png
Sindegh de Indun
Ol durar del mandad 1995 –
1999

Informazion jenerale
Partid politeg Liga Nord
Titol de studi Laurea in giurisprudenza
Profession Avocatt

L'Attilio Fontana (Vares, 28 de marz 1952) a l'è on politegh e avocatt italian, President de la Lombardia dal 2018, sindegh de Vares dal 2006 al 2016 e President del Consili Regional de la Lombardia dal 2000 al 2006.

Biografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Laureaa in giurisprudenza dal 1980 el gh'ha on studi professional. Dal 1979 al 1982 a l'è staa el conciliator de Indun e dal 1983 al 1988 quella de Vice Pretor Onorari a Gaviraa.

Esponent de la Liga Nord l'è staa sindegh de Indun dal 1995 al 1999 e in del 2000 a l'è elegiuu consiliee al Consili Regional lombard e l'è scernuu President, e 'l resta finna al 2005.

A magg 2006 a l'è elegiuu sindegh de Vares al primm turn cont el il 57,8%, e l'è reconfermaa in del 2011, semper al primm turn. El resta in carica finna al 19 de giugn 2016 quand l'è suceduu del Davide Galimberti. A l'è staa President de l'ANCI lombarda.

In del 2007, 'me avocatt de l'Andrea Mascetti el fa condannà el Michele Santoro per diffamazion.

In del 2018 a l'è candidaa del center-destra ai Elezion regionai in Lombardia del 2018 dopo de la renonzia del Robert Maron a fà el segond mandaa e l'è elegiuu squasi cont el 50% di vot.

El se recandida in di elezion del 2023, sostegnuu del center-destra, contra la soa ex vizeprezidenta Letizia Moratti, sostegnuda del Terz Pol, del Pierfrancesco Majorino, sostegnuu del center-sinistra, e de la Maia Ghidorzi, de l'Union Popolar, e l'è reconfermaa.

Controversij[Modifega | modifica 'l sorgent]

Longh de la campagna elettoral per la Region Lombardia del 2018 l'ha dii, a Radio Padania Libera, che boeugna defend l'esistenza de la "razza bianca" che cont l'immigrazion la saria stada a ris'c. Accusaa de razzism e criticaa de squasi tutta la politega l'ha poeu parlaa de on lapsus, ma el s'è difenduu cont el dì che la Costituzion italiana, a l'articol 3, la parla de razza.

I alter candidaa a la Region s'hinn dii indignaa de la fras: el Giorgio Gori l'ha definii on Matteo Salvini in giacca e crovatta, el Dario Violi l'ha dii che l'è vergognos e che 'l gh'ha de pensà a la legalità in del sò partii.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]