Vall Vrera

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

La Vall Vrera l’è ona vall de fianch de la Vall Brembana. El territori de la Vall Vrera, al dì d’incoeu el tira dent soratut i comun de Vrera, Santa Brigida e Cus, e marginalment anca quei de Cassei, Olmo, Oeurniga e Mezold.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Siben che i prime tracce storiche de la presenza umana in Vall Vrera risalissen al 917 (in d'on document gh'è dent el nom de “Abraria” o ben Vrera in lengua lombarda), del temp di prim insediament uman in Vall Vrera a se ne sa minga assee. Desgià che i nom de tante contrade a inn compagn de quei de la Valsasna, se pensa che i prim abitant de la Vall Vrera i sien vegnud de la Valsasna che l'è lì adree. A se pensa ancasì e che sien rivad lilinscì ai temp de l’invasion di Longobard del sest secol quand che tanti abitant lombard gh’hann avud de scapà via e riparàss in di zone pussee scondude. De fat la prima comunità civil e religiosa de la Vall Vrera, istituida in fra i secoi setim e otav, la partegniva a la piev de Primaluna in Valsasna.

Per via del so ligam con la Valsasna, la Vall Vrera l’è stada sota el domini civil e religios diret di arcivescov Milan fin al 1100 tant ‘ma la Valsasna medesima. In del 1100 i arcivescov de Milan i gh’hann afidad la Vall Vrera a la famija di De la Torr (o Torrian) che l’hann governada fina al 1332 quand che l’è passada in di man di Viscont.

La comunità de la Vall Vrera l’ha mantegud ona certa autonomia anca ai temp di Viscont, i quai, in del 1358, i gh’hann concedud a la vall on so statut (Statut di Vai Talegg e Vrera) e l’esenzion per certe tasse.

In del 1456 el territori de la Vall Vrera l’è passad sota el domini de la Republica de Venezia fina al 1797; anca la Republica de Venezia l’ha mantegnud el statut giamò in uso del 1358.

I atività economiche principai del period venezzian i eren l’agricoltura e l’allevament ma anca l’industria metallurgica grazzie ai miniere de ferr; nondemen el period venezzian l’è de vesser ricordad anca per i artista soratut per el mester de la pitura (i Baschenis, i Guarino, i Scanardi, i Asenelis, i Borsatti, i Scipioni e i Rovelli).

Intorna al 1500 ghe staven de cà in vall Vrera pussee de 3000 persone; la popolazzion l’è stada poeu decimada de la peste del 1630.

In fra el 1805 e el 1817 la Vall Vrera l’è stada tegnuda sot de la Francia del Napoleon che l’hà sopress el statut e l’ha impost on controll statal magior. El domini frances l’è stad caraterizad ancasì d’on magior rispet per i dirit di citadin ma anca de pussee de tasse e anticlericalismo. Per ‘ste reson chì la popolazzion la gh’ha havud in odi el regim del Napoleon e l'è saltada de contentezza al moment de la soa toma in del 1815 con el rivà di tognit che però purtrop i hann segutà a resgiorà in su la vall compagn del Napoleon.

In del 1860 la Vall Vrera l’ha tacad a fa part del Regn d'Italia, de lì inanz l’è comenzada la soa decadenza soratut per via de carestie e epidemie.

In Vall Vrera a gh’è semper stad on sentiment de aderenza a la comunità local tant che a partì del 1200 l'è stada on comun unich fina al 1647, ann che l’è stad spartid in di set comun che gh'è al dì d’incoeu.

Del 1647 fina al dì d'incoeu i comun a inn stad semper set, via che ai temp del domini frances infra el 1805 e ‘l 1817 quand i Comun de Vrera, Santa Brigida, Cus e Olmo i eren stad metud insema.[1]

Morfologia[Modifega | modifica 'l sorgent]


Infrastruture[Modifega | modifica 'l sorgent]

La vall Vrera l’è servida de la strada provincial 8 de la provincia de Bergom, unica via fissa de conligament de la vall Averara asca ona strada agro-silvo-pastoral che la conliga Cus cont Oeurniga doperabil domà per emergenza[2] in del cas che la strada provincial 8 l’è interrota e di proprietari di baite e di terren adree a la strada.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Cartina Turistica Valle Averara - Disegni: Cavagna Gianfranco – Cartina: Marchesi Luciana – Fotografie: Tito Terzi – Stampa: Ferrari Grafiche Spa – Clusone – Bergamo
  2. http://news.valbrembanaweb.com/index.php/si-asfalta-la-strada-ornica-cusio/

Vos corelade[Modifega | modifica 'l sorgent]